A partir de l’anàlisi i la correlació de les dades, la IA defineix uns patrons de comportament de les persones, dels animals, dels fets, dels col·lectius, dels fenòmens climàtics, de la salut o de qualsevol cosa. Aquesta intel·ligència irracional és capaç de fer avançar enormement la ciència o predir quines seran les conductes en qualsevol circumstància. Què passa quan les dades que condueixen als patrons i qui els processen als centres de recerca pertanyen a persones blanques, homes i occidentals? Per exemple, Dall-E 2 acaba d’esbrinar els estereotips de bellesa -jove, blanc, prim, ros, bronzejat i heterosexual-. Això voldria dir que aquest cànon, que serveix per determinats grups i països d’Occident, seria representatiu de la majoria de la població mundial? Els patrons són sempre sants i bons, però si amb la bellesa discrepem, imaginem-nos què esdevindrà en altres camps.
Estava visionant l’altre dia el pòdcast Via digitalitzada (El cafè de l’Observatori Social CaixaBank, Marta del Amo, 2023). La directora de la revista El País Retina considera que els tecnòlegs d’arreu del món no són gens diversos: la majoria són homes de raça blanca i de classe mitjana. Per tant, els algoritmes elaborats acabaran reflectint la seva realitat, el seu context, el seu escenari, quan al marge d’aquests qualificatius s’obre la immensa majoria social. La deducció a la qual arriba és ben senzilla: no us refieu del que es troba a les xarxes. Cal anar previngut.
La IA aprèn de les dades que l’alimenten. Degluteix texts, imatges estàtiques i dinàmiques, petjades, vídeos de càmeres de control, ones electromagnètiques, seqüències de correus electrònics o de xarxes socials; les homogeneïtza de forma més o menys supervisada o no. A partir d’aquests moviments es reconeixen uns patrons, cercant la similitud i la correlació amb altres ja establerts. El fet és que el reconeixement dels patrons és una disciplina científica d’extraordinari creixement. No fa res més que utilitzar les màquines cada cop més perfectes i ràpides per reproduir el que ha realitzat la ciència humana al llarg dels segles. Què és el management empresarial sinó la codificació de patrons de conducta empresarial triomfants en determinades condicions? Apareixen unes qüestions a respondre a l’interior de l’empresa. A mesura que s’apleguen respostes exitoses davant d'un mateix problema es desenvolupen teories que condueixen a l’èxit, utilitzables per altres.
Penso en el Diamant de Porter; en les quatre P del màrqueting de Borden i McCarthy; en el Capitalisme Conscient de John Mackey i Sisodia; en els estudis de benchmarking que Xerox va posar en circulació als anys 80 o en els més recents, com ara, Els 30 elements de valor (Almquist, Senior i Bloch) a la Harvard Business Review, o el model de negoci Canvas d’Osterwalder. Tot havia començat amb dades obtingudes a partir d’estudis empírics dels genis; un cop agrupades, examinades i comparades, emergeixen teories, estratègies, tàctiques, és a dir, patrons aplicables. D’aquesta manera es fabriquen els gurus, els best-sellers, els professors il·lustres i els grans conferenciants. Doncs bé, una part molt important de la IA, en concret la d’aplicació dels conjunts difusos, no fa res més que reproduir algunes facetes del pensament i de la ciència humana, de cara a construir models. L’única diferència és que ho fa més ràpidament, més acurat.
Les pel·lícules de Netflix i els xips al cervell
El machine learning li permet, per exemple, a Netflix saber les pel·lícules preferides per cada membre de la família i com evolucionen els seus gustos per tal de programar les de la pròxima temporada. També a la indústria alimentària per avançar-se als increments de la població vegana i vegetariana o altres tendències de consum pels pròxims mesos. Al sector sanitari per detectar més precoçment l’Alzheimer, el càncer o permetre que un lesionat medul·lar camini normal. Resoldre altres malalties o idear l’organització de la telemedicina. O a la mobilitat per organitzar els fluxos dels vehicles, amb conductor o sense, a cada moment per l’interior de la ciutat. O als xatbots respondre’ns més acuradament a les demandes que els hi presentem. O als traductors automàtics afinar millor els textos. O als neuròlegs implantar un xip al cervell, com pretén Neuralink, per vincular l’activitat cerebral dels humans a les computadores.
Ens trobem davant l’oportunitat d’aprofitar els avenços de la IA. Per exemple, en la generació de llocs de treball tecnològics que decupliquin els que destrueix. En la reducció de l’esforç físic humà, deixant-lo en mans de les màquines per millorar la rendibilitat del temps de treball. En l’accés de forma instantània a resultats científics, la conquesta dels quals duraria segles. En la millora del benestar de tota la població. A canvi que la legislació endureixi definitivament l’associació de la IA a la falsedat, el fake, a la manipulació. Aquesta és la màxima preocupació social en aquest moment, a mesura que es multipliquen les males pràctiques.