'Van immuniteit naar stupiditeit', de la immunitat a l'estupidesa

Francisco M. López analitza els pros i els contres del model de gestió que els Països Baixos han adoptat per fer front a la crisis de la covid-19

Els països nòrdics solen acceptar molt bé els consell i molt malament les imposicions gratuïtes, com és el cas de la restauració | iStock Els països nòrdics solen acceptar molt bé els consell i molt malament les imposicions gratuïtes, com és el cas de la restauració | iStock

Fa uns mesos escrivia sobre el model de gestió que els Països Baixos havien adoptat per fer front a la crisis de la covid-19. Un model que podríem resumir en un lockdown intel·ligent sense mesures estrictes, ni confinament extrems com els que havien patit Espanya, Itàlia o la mateixa França. Els Països Baixos, davant la informació contradictòria sobre el virus, havien inicialment tancat escoles i Horeco, que ràpidament van reobrir, optant per les distàncies sense mascaretes. Una solució més propera a Suècia i Alemanya, on tractaven els habitants com adults responsables en la gestió de la crisis i contaven amb una estreta col·laboració amb el RIVM, organisme oficial holandès de control de epidèmies, que sempre s’ha mostrat molt reticent amb un confinament total, els test PCR o amb l’ús de mascaretes per considerar-les innecessàries.

La incorporació al govern de un nou ministre de Sanitat, al maig, no ha caigut molt bé entre una part important dels holandesos. La personalitat pròpia d’aquest nou ministre els havia deixat perplexes i, malgrat les seves declaracions inicialment tranquil·litzadores, aquest personatge no donava cap confiança sobre la continuïtat de la política seguida fins ara.

La primera mesura que ha començat ha generar tensions polítiques ha estat la votació d’una llei de emergència sanitària (spoedvet) que molts consideraven innecessària i que s’ha aprovat amb una curta majoria parlamentària. Hem de recordar que els Països Baixos tenen 17 partits polítics al Parlament i que el actual govern està format per tres partits polítics. L’aprovació de la llei ha estat condicionada a l'obligació d’informar i explicar a la cambra qualsevol mesura presa en el marc d’aquesta llei especial. També l’obligació de fixar una data de caducitat a qualsevol mesura presa. La necessitat de control ha estat un element clau perquè alguns partits de la oposició donessin suport a la llei, mentre altres s’hi oposaven frontalment.

El detonant

La tornada de les vacances d’estiu han estat el detonant perquè el govern comencés ha canviar la seva línia d’actuació i comencés a prendre mesures contraries a la línia seguida fins ara.

La implementació dels tests i els augments diaris dels casos positius han començat ha generar una situació entre incredulitat i dubtes tenint en compte que el nombre de llits ocupats a l'UCI i el nombre de morts s’havien estabilitzat o, en algunes ocasions, havien baixat fins a xifres habituals.

"Era qüestió de temps que el govern anunciés mesures cada vegada més estrictes basant-se en el nombre de casos convertits en el referent de la pandèmia"

Era qüestió de temps que el govern anunciés mesures cada vegada més estrictes basant-se en el nombre de casos convertits en el referent de la pandèmia. La constant critica per part del RIVM sobre el resultat de les mesures, ha acabat en un divorci que ha portat el govern a anar per lliure. Des de el mes de octubre, Holanda ha tornat a tancar l’oci, el Horeco, malgrat les inversions fetes per el sector per adaptar-se a les mesures de distancies i d’aforament, cada vegada mes estricte.

Contràriament al que passa a Espanya, amb un discurs monocolor que exclou qualsevol veu discordant amb la línia oficial o amb les accions del govern de torn, a Holanda la discrepància és normal i acceptada. Parlar del virus, dubtar de la pandèmia, criticar les mesures no et converteix ni en complotista, ni en terraplanista, ni en tocat del bolet. L'holandès és molt obert a què es facin preguntes incòmodes.

Un gir d'estratègia

Aquest gir de la estratègia del govern ha posat de manifest postures oposades en els diferents partits i, des de fa dos mesos, els debats al Parlament són tensos i durs amb els partits de la oposició que no només critiquen les accions del govern, sinó que posen en qüestió la validesa de les restriccions, els resultats dels test PCR que serveixen de justificació d’aquestes mesures, exigint la fi de les mesures actuals i el retorn a la normalitat. Fa dues setmanes, s’ha presentat una moció de confiança per deixar constància el descontentament d’una part de la societat holandesa contra el canvi de estratègia. Quan explico el funcionament dels Països Baixos, la reacció sol ser sempre la mateixa, posant en evidencia que les societats nòrdiques funcionen perquè el seus habitants compleixen amb les mesures.

I és cert, però hi ha una contra partida que els partits polítics no es poden saltar. La confiança. Aquest és un contracte social que té una enorme importància. L'holandès complirà amb els consells i les mesures perquè no entendria que el seu govern estigués prenent mesures en contra del benestar de la població. Però qualsevol element, actuació, explicació i justificació poc clara, podria trencar aquesta confiança i desencadenar l’incompliment de les lleis i normes.

"L'holandès complirà amb els consells i les mesures perquè no entendria que el seu govern estigués prenent mesures en contra del benestar de la població"

En els últims mesos, grups de científics, entre els que es troben holandesos, han posat de manifest els errors en el protocol del test PCR i antígens, i que qüestionen tots els resultats mostrats i les mesures preses fins ara. Aquesta situació ha arribat fins al Parlament. Mesures preses sense cap base científica del RIVM, sense consens i a correcuita. Des de el 1 de desembre l’ús obligatori de la mascareta en llocs tancats, no al carrer, el tancament de botigues no essencials o mantenir el sector Horeco tancat fins al gener, que no han caigut gens bé en la societat holandesa i que han començat ha trencar aquesta confiança tan necessària a l’hora de fer complir les normes en els països nòrdics. Els països nòrdics solen acceptar molt bé els consells i molt malament les imposicions gratuïtes.

Un exemple és el sector de la restauració que han decidit no donar més marge obrint amb o sense autorització, llençant un ultimàtum al govern sense precedent en aquesta crisis. De la mateixa manera, la prohibició de la tan esperada festa de cap d’any, nit de focs artificials amb carrers plens de gent brindant amb els veïns, ha creat un mal estar que ha multiplicat les “amenaces” de celebrar, sí o sí el cap d’any. Totes aquestes mesures restrictives dels últims mesos han afectat un dels valors més importants de la societat holandesa, que anomenem “samenleven” (la convivència, el viure junts), i que està generant situacions de estrès i d’angoixa per no poder recuperar aquest element.

Deixar treballar

Tota aquesta nova situació i els canvis de línia de actuació afecten de ple l’economia holandesa que està patint les conseqüències del tancament de empreses, de comerços, de l’oci, de la restauració, concerts, esdeveniments, etcètera... generant un cert desencís i una certa preocupació de cara al futur. Les ajudes han estat generoses i ràpides, acompanyant sempre les mesures dràstiques de tancar, que comencen a no ser tan acceptades. Des de l’inici de la crisi, el sector Horeca ha rebut més de 15.000 milions. La frase que més s'escolta aquestes setmanes és la que exigeix al govern menys subvencions i més deixar les empreses treballar. La sensació generalitzada és que el govern esta dilapidant els recursos comprant el silenci i la pau social. L’últim debat tens en televisió, amb pesos pesats de la restauració, insatisfets amb les respostes inconnexes i incongruents del govern, és el que ha acabat amb la seva paciència, posant la data límit per la seva reobertura.

El PIB tindrà una baixada de casi el 10% amb un deute públic que passa del 45% fins superar el 70% del PIB. Una situació que no agrada perquè significa que la propera generació tindrà que assumir una carga fiscal elevada per recuperar els nivells posteriors a la crisis covid-19.

"Algunes veus, amb cada vegada més adeptes, comencen a posar en dubte aquestes ajudes i demanen al govern congelar la seva participació, prioritzant primer els de casa"

Aquesta nova situació comença a fer-se notar en els debats parlamentaris sobre les ajudes que Europa ha concedit aquest estiu, amb uns Països Baixos que havien estat molt crítics i exigents amb les condicions de les ajudes. Algunes veus, amb cada vegada més adeptes, comencen a posar en dubte aquestes ajudes i demanen al govern congelar la seva participació, prioritzant primer els de casa.

Gener és un mes clau. Primer perquè el govern s’ha vist obligat a dimitir en bloc, després de que les conclusions de una comissió  parlamentaria els han responsabilitat de la gestió injusta en temes de ajudes al 2016. Després, per l’ultimàtum del sector Horeco, tan potent i tan important. També amb les diferents mocions presentades per posar fi a unes regles de la covid que cada dia tenen menys adeptes. Haurà de respondre a preguntes clau que les vacances de Nadal han deixat en l’aire i que tenen a veure amb la gestió sanitària, els falsos positius, un sistema de detecció PCR falsificat i que la OMS reconeix com fallit, una investigació per interessos creuats i certa convivència amb el sector Pharma, la creixent reticència a una vacuna que cada dia té més detractors rebutjada per més del 60% dels holandesos que ha obligat al Ministeri ha reduir la comanda inicial. I tot això en un ambient d’eleccions generals que es presenta amb posicions cada vegades més radicalitzades en favor i en contra de la gestió d’una pandèmia que planteja moltes preguntes, té poques respostes lògiques i acceptades i sembra molts dubtes i que posa la llibertat individual al centre del debat.

Països avançats... i democràtics

La diferència entre Espanya, Catalunya i Holanda o Alemanya és la possibilitat de generar debats oberts, de contrastar idees amb veïns, amics o col·legues, la llibertat de poder llegir la opinió,  sigui quina sigui, de qualsevol directiu sense ser insultat o tractat d’il·luminat. Aquesta diferència és bàsica perquè tots puguem tenir accés a tota l’informació, contrastar-la i fer-nos una idea més realista.

L’Estat sap que no pot seguir en la línia de l’imposició. Amb una oposició cada vegada més dura en les seves critiques i amb partits polítics que podrien reconsiderar el seu suport davant la por de ser arrossegats si el govern segueix en la seva deriva d’imposició que a molts holandesos els recorda temps que no volen reviure.

La línia Rutte del mes de març és la línia que l’ha portat a nivells molt alts de popularitat tot i que aquest era el seu tercer mandat. La seva associació política amb un ministre de sanitat que genera enormes dubtes sobre la seva capacitat per gestionar una crisi, i amb una personalitat ambigua i autoritària li pot passar factura. “Hem passat de la immunitat a la estupidesa”, li ha recordat un polític al President Rutte en un debat al Parlament. “Stem de vrijhheid terug” (Vota el retorn de les llibertats) i “We willen terug naar normaal” (Volem que ens tornin la nostra normalitat) són els lemes de la campanya d’alguns partits polítics deixant molt clares les seves posicions i on es situarà el debat polític que ja ha començat.

" A Catalunya he trobat a faltar aquests debats durs però constructius, amb posicions diferents, amb experts dels dos bàndols, fora d’un adoctrinament mediàtic monocolor"

Els dies de Nadal a Catalunya vaig trobar a faltar aquests debats durs però constructius, amb posicions diferents, amb experts dels dos bàndols, fora d’un adoctrinament mediàtic monocolor, amb xantatges emocionals innecessaris i amb una campanya de vacunació massa mediàtica i massa forçada per ser presa seriosament. És difícil fer-se una opinió si només escoltem una part del relat.

Xavier Marcet escrivia fa poc un article parlant de les preguntes incòmodes. Tots tenim l’obligació de fer-nos aquest tipus preguntes. Sinó deixen de ser preguntes i no permeten progressar. Això és el que fan països avançats i democràtics. Això és el que fem aquí. Això és el que m’agradaria que es fes a Espanya i a Catalunya.

Més informació
Educació, la base per crear país
La crisi disruptiva: Holanda vs Espanya
Avui et destaquem
El més llegit