El gran avanç d'Occident respecte a la resta del món ha estat motivat, sobretot, per l'augment de la productivitat. Aquest és un mot que sona malament, ja que s'acostuma a associar productivitat a la mera explotació de l'home, però no és així necessàriament. Una de les grans aportacions del judaisme a la història de la humanitat consisteix a establir el principi que l'home té dret a gaudir del fruit del seu treball. Abans que aquest principi fos acceptat, la gent treballava per als déus, per al rei -que era el representant dels déus-, etc. Però a partir d'un moment donat algú estableix que els resultats del treball són per al mateix gaudi. I a partir d'aquí la productivitat adquireix un gran sentit: si produeixo més del que necessito per menjar, puc gaudir de més coses.
Voltant pel món he pogut observar que les societats que no tenen clar que l'estat del benestar només pot existir gràcies a un excedent -que prové de la productivitat-, estan destinades a viure en la inòpia permanent. I aquest semblaria ser un dels nostres defectes. Com més productivitat tenen els individus d'un país, millor serà el seu estat del benestar, ja que, inevitablement, hi ha més riquesa a repartir. Establert aquest principi analitzem l'estat de la productivitat actual.
És molt difícil establir els elements que afecten la productivitat. Generalment, ho lliguem a les ganes de treballar i a la feina feta per cadascú de nosaltres. Però em sembla ja haver esmentat algunes paradoxes en articles anteriors d'opinió. Si tenim dos treballadors, un dels quals fa forats a terra i l'altre els tapa, podem establir dues maneres de mesurar la seva productivitat. A escala individual podem dir que tenen una alta productivitat. Si fixem com a mesura de productivitat el nombre de metres cúbics que cadascun dels treballadors manega, la productivitat pot arribar a ser altíssima, fabulosa. Però si ho mirem col·lectivament la productivitat és exactament zero. Perquè després del seu enorme esforç resulta que tot està com estava: un ha fet forats i l'altre els ha tapat. En català existeix una frase popular molt coneguda: "No és el mateix treballar que fer feina".
Les societats que no tenen clar que l'estat del benestar només pot existir gràcies a un excedent -que prové de la productivitat-, estan destinades a viure en la inòpia permanent
Per tant, ja veiem que l'organització és fonamental per aconseguir una bona productivitat. També ho és la formació. La tecnologia utilitzada i els nivells d'automatització. La cultura d'empresa. L'entorn social col·lectiu, etc.
La productivitat a la Unió Europea ha augmentat els darrers anys. Hi ha països punters, com sempre. Però en general podem dir que els estats que més han contribuït a l'increment de la productivitat han estat els que partien d'un endarreriment més elevat. Els països de l'Est han tingut creixements de la productivitat importants. Bulgària ha passat de tenir una productivitat 100% l'any 2015 a 174% el 2020, mentre que França ha quedat estancada. No deixa de ser lògic. Com he dit, els factors addicionals al factor humà són fonamentals: tecnologia, organització, etc. La tendència a l'estancament en els països avançats és evident. Del 1974 al 2008 la productivitat al Regne Unit va créixer un 2,3% anual. Però del 2008 al 2020 s'ha reduït a raó d'un 0,5% per any. El mateix succeeix als Estats Units, del 1995 al 2005 la productivitat va créixer un 3,1% anual. En canvi, des d'aquella data s'ha reduït un 1,4% anual. Què està succeint?
Ja he dit que l'exemple europeu no serveix perquè és una economia de "perímetre variable" -s'hi han incorporat nous membres amb economies poc avançades i que, per tant, encara estant "fent el salt" cap a economies més productives. Però si mirem els dos casos que he esmentat més amunt (Regne Unit i USA) observarem que l'inici del retrocés coincideix amb dos esdeveniments importants: l'entrada en la Gran Recessió i l'aparició del primer smartphone, ideat per Apple. Un esdeveniment el podem considerar negatiu (la Gran Recessió) i l'altre positiu (l'smartphone ha fet sorgir nous negocis d'una aparent alta productivitat).
En qualsevol cas, tot sembla indicar que estem encara en temps d'adaptacions. La productivitat ha de trobar el seu lloc. La màquina de vapor es va inventar cap al 1770 (James Watt), però no va ser fins a la segona meitat del segle XIX que el ferrocarril va quedar consolidat de manera generalitzada. Un segle. Els efectes de la innovació són inesperats, però necessiten temps.
El senyor Watt mai va imaginar que el seu invent indirectament necessitaria fàbriques per fer raïls, vagons, maquinistes, estacions, mines de carbó, etc. Podríem dir que el xoc tecnològic que hem viscut els darrers anys encara no s'ha consolidat, en canvi, el cop de la Gran Recessió va ser immediat. És aquesta l'explicació? No crec que la nostra generació ho acabi sabent. Però sembla que la implantació de la intel·ligència artificial podria portar a uns increments tals de productivitat que faria factible la més gran reducció d'hores de treball d'ençà de la instauració legal de les vuit hores diàries, ja fa més d'un segle.
Com més productivitat tenen els individus d'un país, millor serà el seu estat del benestar, ja que, inevitablement, hi ha més riquesa a repartir
La productivitat és fonamental. No només per viure millor avui i tenir més prestacions. També de cara el futur. Quan Espanya va sol·licitar rebre ajudes europees per la pandèmia de la covid-19 (Fons NextGen) es va comprometre a reformar el sistema de pensions. Es tractava de garantir-ne la sostenibilitat econòmica -cosa que també han fet altres estats membres de la UE. El pla presentat per Espanya, i aprovat per la UE, assumeix que els costos de les pensions augmentaran l'equivalent al 2,8% del PIB (entre 2022 i 2050). L'augment de la productivitat haurà de cobrir la meitat d'aquest increment -així ho assegura el pla-. Espanya s'ha compromès davant d'Europa a incrementar la productivitat general un 1,5% anual. Europa no ho veu impossible, ja que hi ha marge -la nostra productivitat és penosa-. Ho anirem comprovant al llarg dels anys vinents, sobretot els jubilats.