A l'Estat espanyol hi ha 2,3 milions d'habitatges buits. I això quan a ciutats com a Barcelona i Madrid la manca de pisos afegeix llenya al foc de la crisi habitacional i l'escalada de preus. En aquest context, l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) afirma que un impost sobre habitatges buits pot reduir en un 13% la desocupació de pisos que afecta a les ciutats espanyoles, sobretot a aquelles de més de 50.000 habitants.
Les dades s'han presentat en una nova edició de l'IEB Report, en la qual experts analitzen com les grans ciutats combaten els efectes negatius de la "massificació" turística o per inversions especulatives sobre els residents i el mercat immobiliari, segons un comunicat de l'institut d'economia de la Universitat de Barcelona.
Segons l'article publicat per la investigadora de la Universitat de París-Sud Mariona Segú, després de l'aplicació de l'impost dels habitatges buits a França, la desocupació va retallar un 13%.
La investigadora assegura que un impost d'aquest tipus podria ser útil en un país com Espanya, tenint en compte que les ciutats que superen els 50.000 habitants tenen una mitjana del 12,3% d'habitatges desocupats, quan el percentatge habitual se situa en el 5%.
Encara així, Segú ha puntualitzat que "si bé a curt termini es creen incentius per treure habitatges al mercat i, així, reduir preus, alhora es redueixen els incentius per invertir en immobles, per la qual cosa, a llarg termini, l'oferta podria tornar a reduir-se i tornarien a augmentar els preus".
D'altra banda, la investigadora ha explicat que aquest impost és de difícil aplicació, perquè "els municipis espanyols poden imposar un recàrrec del 50% a l'impost sobre béns immobles en habitatges desocupats", però "en la pràctica no s'aplica per la dificultat de definir legalment el que s'entén per casa buida".