Indústria 4.0 s'escriu en alemany

El concepte de la fàbrica del futur neix al sector privat a Alemanya i creix i s'expandeix per iniciativa federal

La cancellera alemanya Angela Merkel i un robot
La cancellera alemanya Angela Merkel i un robot

"Hay que fabricar máquinas para fabricar máquinas, lo que no hace la máquina es fabricar máquinas" és una frase magistral de M. Rajoy que defineix com de preocupat està el president del govern espanyol per la indústria del país. I de la idea i projecte que té per tal que l’Estat espanyol no quedi al vagó de cua de l’actual revolució industrial –si bé en les anteriors, Espanya ha anat sempre a rebuf-. Catalunya i el País Basc han salvat els mobles i intenten ser referents al sud d’Europa de la Indústria 4.0. Exemple d’això és la fira Advanced Factories que aquests dies se celebra a la capital catalana i que enguany compta com a país convidat Alemanya, artífex del concepte d’indústria 4.0.

Alemanya, sí, sempre Alemanya. Hi ha diverses accepcions –quarta revolució industrial, ciberindústria, indústria integrada, fàbrica connectada, IoIT o smart industry, com prefereixen els escandinaus-, però l’origen del terme se l’adjudica la primera economia europea. Si ho fa un alemany, segur que és de qualitat (amb permís del dieselgate). D’on prové el concepte, però?

Inauguració de la fira Advanced Factories | Cedida

Inauguració de la fira Advanced Factories | Cedida

L’any 2011 apareixia el terme: Hennng Kagermann, Wolf Dieter Lukas i Wolfgang Wahlster publicaven l’estudi Industrie 4.0: Mit dem Internet der Dinge auf dem Weg zur 4 Industriellen Revolution (Indústria 4.0: Amb l’internet de les coses en el camí cap a la quarta revolució industrial). Segons detalla Thomas Schulz, expert en el tema, els autors plantejaven que després de les revolucions anteriors –vapor, electricitat, especialització del treball, electrònica- l’actual moment basa la revolució industrial en els sistemes ciber-físics (CPS): internet, big data, analítica, integració, etc.

La Plattform Industrie 4.0 va ser fundada l'abril del 2013 a partir de tres associacions privades per digitalitzar la indústria: BITKOM (Federal Association for Information Technology, Telecommunications and New Media), VDMA (German Machinery and Plant Engineering Association) i la ZVEI (The Electrical and Electronic Manufacturers' Association).

Alhora, el Ministeri Federal d’Educació i Recerca ja publicava les Recomanacions per implementar la iniciativa estratègica INDUSTRIE 4.0. L’avanttítol de l’estudi resava: “Assegurant el futur de la indústria manufacturera d’Alemanya”.

Schulz: "El Govern federal dóna una altra dimensió a la plataforma i la internacionalitza, avui el concepte Indústria 4.0 és universal"

L'abril del 2015, els ministeris d'Economia i Educació prenen el relleu de la iniciativa. "El Govern li dóna una altra dimensió a la plataforma, estableix la internacionalització del projecte i col·labora amb la Xina, el Japó, Estats Units i altres països europeus. Això no s'ho haurien pogut permetre les organitzacions inicials", apunta.

Les prioritats del Govern alemany van ser sis: estandardització i normes, recerca i innovació, marc legal, seguretat, educació i economies de plataforma. Del 2014 fins al dia d’avui s’ha treballat, segons detalla l’expert, en els tres primers blocs –R+D, legal, models de negoci, estàndards i propietat de les dades-. A partir del 2018 el focus se centra donar suport a les pimes, educació, xarxes i cloud, plataformes digitals, sistemes autònoms i deep learning.

El full de ruta de la Plattform segueix a partir del 2021 fins al 2023 amb una adopció en massa per part del mercat de la indústria 4.0 en què el focus se centrarà en els models de negoci digitals i les plataformes de plataformes i l’economia en xarxa.

El resultat és que la indústria alemanya va abraonar-s’hi amb delit. Petites, mitjanes i grans empreses de tots els sectors estan endollats a la iniciativa del Bundestag. I no només això. Amb l'impuls governamental el concepte d'indústria 4.0 s'internacionalitza: "Avui dia la indústria és més forta, no només la indústria alemanya". De fet, a la Plattform hi ha empreses que operen a Alemanya, però no tenen per què ser-ho: GE, IBM, Microsoft, HP, etc.

Reflexions des de la fàbrica

Al web de la Plattform hi ha un mapa amb més de 300 casos d’èxit i exemples d’aplicacions de tecnologia en fàbriques. Alguns dels participants al Advanced Factories comenten amb VIA Empresa la seva visió de la Indústria 4.0.

Trumpf es dedica a donar solucions en la fabricació del metall. De manera interna va començar, sense saber-ho, a aplicar el concepte d'indústria 4.0 dins les seves fàbriques: "Com fer que aquestes innovacions beneficiïn també als nostres clients?", diu Adriana Menjón, portaveu de la companyia. La innovació interna com a model de negoci.

"Als nostres clients, sobretot pimes, no els queda clar que és la indústria 4.0, per això també fem una tasca d'explicació i baixar el concepte a la Terra: explicar quines eines existeixen, són reals, quines solucions hi ha i proposem", diu la portaveu.

García: "La indústria 4.0 facilita l'accés a la robòtica i l'automatització de processos a les pimes"

Indústria 4.0 és el nom, el màrqueting, de les possibilitats de la digitalització aplicades a la fàbrica. Aquesta revolució intenta descompartimentar la innovació que quedava, molts cops, reservada a grans empreses. Tal i com explica el portaveu de Schunk, empresa dedicada a automatització, Javier García, "la indústria 4.0 facilita l'accés a la robòtica i l'automatització de processos a empreses que fins ara no podien".

La revolució 4.0 és la digitalització de les pimes, segons diu García: "Fa anys només empreses amb grans produccions podien accedir a l'automatització, per això l'automòbil tirava del carro". Avui dia, a qualsevol empresa que produeix li pot interessar comptar amb un robot, sensors de manteniment preventiu o tantes altres tecnologies.

La Plattform Industrie 4.0 ha ajudat molt les empreses alemanyes per tal que "les grans companyies expliquin quines són les possibilitats tecnològiques que ofereixen". Òbviament, no es tracta només de màrqueting, sinó que "la tecnologia també és més fàcil d'aplicar actualment, l'accés al coneixement també és més fàcil", conclou.

Salvar Alemanya i, de retruc, el món

La cancellera alemanya, Angela Merkel, afirmava en un discurs l’octubre del 2014 a la vuitena Cimera Nacional d’IT: “Alemanya té l’oportunitat de ser capdavantera en la indústria 4.0”.

En plena crisi econòmica, Merkel sabia que el mercat alemany (i europeu) no podia atrapar altres economies en sectors que ja estaven molt madurs, com la producció de xips. El 2013 a la cimera d’IT d’Hamburg, Merkel va dir: "Amb la connexió de tecnologies digitals amb productes industrials i logístics -Indústria 4.0- Alemanya té l'oportunitat d'avançar".

La cancellera va deixar clar que no vol que Europa continuï constantment darrere dels Estats Units i la Xina en la competitivitat global d’aquest sector. El 2009 la indústria alemanya va tocar terra i només aportava el 27,8% del PIB alemany. Quan Merkel va pronunciar aquestes paraules la indústria alemanya ja tornava a representar un 30,1%.

A Alemanya es diu que “wenn Volkswagen niest, dann hat Wolfsburg die Grippe”, quan Volkswagen esternuda, Wolfsburg té la grip. Es pot dir, doncs, que “quan Alemanya esternuda, Europa té la grip”. Merkel sap que havia de salvar la indústria alemanya –i a la resta ens aniria bé-.

L’economia alemanya ha crescut un 0,6% al darrer trimestre i un 2,2% al conjunt del 2017, el creixement més gran des del 2011. El PIB alemany creixerà un 2,6% aquest any 2018 i si es confirma la xifra, aquest serà el creixement més gros des del 3,7% registrat el 2011. La indústria manufacturera alemanya dóna feina a 5,5 milions de persones (sense comptar energia i construcció).

Més Informació
La indústria 4.0, el motor de la relocalització
L'Industry 4.0 Congress digitalitzarà tota Barcelona
La indústria catalana factura un 7,3% més el 2017
Avui et destaquem
Comentaris