La normativa laboral ha accelerat en els darrers cursos a l'Estat espanyol. Qüestions com l'augment del salari mínim interprofessional, la nova reforma laboral i els convenis col·lectius que la prenguin de referència o la garantia de la seguretat al lloc de treball davant riscos com la covid-19 o els estralls de l'emergència climàtica requereixen una intensa fiscalització de les empreses en la seva relació amb el personal. Els professionals del cos d'inspectors de treball, si bé consideren que la feina de vigilància s'està realitzant, denuncien que els mitjans són insuficients, mentre que la càrrega de la inspecció "augmenta notablement" amb les noves normatives. La presidenta del Sindicat d'inspectors de Treball i de la Seguretat Social, Ana Ercoreca, explica que, si bé s'ha arribat a acords amb el govern central per millorar les condicions dels professionals, "les estructures no arriben, i els mitjans i els recursos tampoc".
Les xifres de l'estructura de la inspecció de treball espanyola estan molt per sota dels estàndards internacionals. L'OIT, constata Ercoreca, recomana que hi hagi un professional per cada 10.000 treballadors al país. El cos espanyol, però, només compta amb 1.004 inspectors de treball i 1.081 subinspectors, una força pública molt per sota de les necessitats del món del treball. A més, si bé en altres països es divideixen els cossos de la inspecció en diverses especialitats –per exemple, a Itàlia hi ha tres cossos dins la institució, en línia amb les exigències de l'Organització Internacional del Treball– a Espanya no s'aplica aquest model especialista, quelcom que dificulta la ja precària organització de les persones que s'hi dediquen. Aquesta situació es dona, per sobre, en un context d'expansió de la normativa laboral. "Les competències de la inspecció s'han anat fent més complexes, el grau de dificultat dels expedients cada cop va a més", raona la presidenta del sindicat, que lamenta que aquest creixement en les obligacions necessàries per al compliment de la legislació laboral no hagi anat acompanyat d'una dotació material més ampla.
Des del sindicat aprecien el reconeixement per part del ministeri de treball de les tasques de la inspecció. Les negociacions s'han activat després de la pandèmia, i fins i tot s'han arribat a acords reguladors sobre els aspectes a millorar al cos d'inspectors de treball –uns acords ratificats fins en dues ocasions amb una convocatòria de vaga al cos enmig–. Tot i que la secretaria de Treball es mostra predisposada a negociar, ni es concreten les mesures ni els terminis de les converses. De fet, el pla estratègic de la ITSS, aprovat el novembre i en vigor des del desembre del 2021 i fins al 2023, no s'ha complert. "No entenem que un projecte oficial no tingui vises d'aplicar-se", critica la presidenta del sindicat. Les condicions dels inspectors i subinspectors demanen, a més, una reforma urgent. Els representants dels professionals denuncien que es donen situacions que ells mateixos sancionarien si es troben en una empresa, com guàrdies i visites a empreses amb els seus propis vehicles per manca d'infraestructura. Més enllà del poc personal o els recursos limitats, els inspectors exigeixen també "acabar amb la desigualtat salarial" respecte a altres cossos, o fins i tot dins el mateix cos.
Les centrals sindicals majoritàries comparteixen aquesta reclamació, i lloen, de fet, el volum de fiscalització que s'arriba a aplicar sobre els incompliments de l'Estatut dels treballadors. El responsable de negociació col·lectiva de Comissions Obreres a Catalunya, Jorge Moraleda, reconeix que "les actuacions de la inspecció són adequades, però no disposen de recursos per a fer una feina àgil, específica i concreta". Per la seva banda, la secretària de Política Social de la Unió General de Treballadors al país, Enriqueta Duran, reclama una millora de les condicions per a uns inspectors "en precari". "És com la Sagrada Família, un conflicte que s'ha allargat molt en el temps", ironitza la sindicalista.
La normativa supera les capacitats
Ercoreca lamenta que les condicions de la inspecció laboral estan provocant "pèrdues de capital humà important". Els salaris més elevats i la millor situació a altres cossos funcionarials afavoreixen que el nombre d'opositors a la inspecció de treball hagi baixat substancialment –a més, explica Moraleda, amb una elevada taxa de rotació territorial, el que provoca que sovint algunes demarcacions tinguin mancances de personal encara més acusades–. Al conjunt de l'Estat, són sovint les províncies més petites les que troben més dificultats quant a la fiscalització dels drets laborals; si bé a Catalunya el gran volum de denúncies a Barcelona fan que la capital sigui la regió més lenta en la seva vigilància del lloc de feina. "La mitjana d'inici d'actuacions des del registre d'una denúncia és de nou mesos –declara el responsable sindical– i en ocasions els problemes ja s'han solucionat quan la inspecció ha pogut arribar".
Des de l'UGT denuncien que aquesta feblesa estructural provoca que l'"excessiva normativa" sovint no es porti a terme. Ercoreca, en aquest sentit, troba contradictori que la bastida normativa pel que fa als drets laborals s'aprovi a un ritme tan elevat –com en els casos de la pujada de l'SMI o de la nova RL– però les reformes estructurals al cos funcionarial que l'aplica no s'activin. Una qüestió que es fa encara més cridanera si s'atèn a les declaracions del Ministeri de Treball, la titular del qual, Yolanda Díaz, ha concedit en diverses ocasions la necessitat de reforçar el cos d'inspectors. "La ministra ha reconegut al senat que treballem per sobre de les nostres possibilitats, que cal millorar les coses", apunta la presidenta del Sindicat d'Inspectors, tot exigint que l'anàlisi es posi en pràctica.
Vigilar les noves realitats
L'especialització del cos funcionarial és una de les reclamacions que es fa tant des de la inspecció com des dels sindicats, especialment a l'hora d'enfrontar moltes de les noves situacions que s'han generat al món del treball durant els darrers anys –sobrevingudes o estructurals–. Ercoreca recorda, per exemple, que durant la pandèmia "érem els mateixos els dels casos de covid, que els dels ERTO, que els dels accidents laborals". En compliment de les guies de l'OIT, els representants dels inspectors proposen una sort de "divisió per matèries" que especialitzi cada professional per dedicar-s'hi a un àmbit concret i fer-ho amb més recursos, temps i formació. La manca d'aquesta especificitat, denuncien des dels sindicats, l'han de cobrir els mateixos inspectors, sovint fora de la seva jornada laboral.
Moraleda reconeix que "l'actuació inspectora és, en termes generals, bona; fins i tot en les situacions més novedoses", com ara l'economia de plataformes o les empreses multiserveis. El precari equilibri de les seves obligacions, però, força els inspectors a "implicar-se més, dedicar més recursos i més temps per fer una tasca adequada" en àmbits laborals encara per cartografiar. El responsable de negociació col·lectiva reivindica, a més, noves aportacions en qüestions com la perspectiva de gènere que facilitin la denúncia d'incompliments al lloc de treball en relació amb la llei d'igualtat. "Cada cop hi ha més regulacions i noves realitats que organitzen el treball i demanen un major grau d'especialització per entomar les situacions amb garanties", conclou Moraleda, que reclama al ministeri i a la direcció de la Inspecció que faciliti als professionals aquestes eines.
Es paga poc?
Duran reconeix que "els fraus són nombrosos perquè els efectius de la inspecció són escassos", si bé sovint fins i tot quan un professional del cos funcionarial pot arribar a denunciar, surt més rendible pagar les multes que complir la llei. En alguns àmbits, lamenta la secretària de política social d'UGT, "el règim sancionador és irrisori, i ja els hi surt a compte pagar". Moraleda coincideix, si bé celebra que moltes de les noves normes han anat acompanyades d'un enduriment dels càstigs. Des de la nova reforma laboral, per exemple, les empreses que contracten en frau de llei han deixat de sortir guanyant. "Abans la sanció màxima per una contractació fraudulenta era de 7.500 euros per sanció, sense importar la quantitat de contractes; ara és de 10.000 per cada treballador", explica.
Ambdós representants sindicals consideren que un règim sancionador més dur és una "eina fonamental" per garantir els drets dels treballadors. Duran afegeix l'exemple de la normativa de protecció de dades, en què les elevades multes imposades a cada incompliment garanteixen l'ajustament legal de les empreses. Si bé el sindicat d'inspectors no es posiciona sobre la necessitat d'una pujada de les multes per algunes infraccions, Ercoreca suggereix una "reflexió sobre si cal endurir el règim sancionador" en tant que "encara es troben alguns incompliments". La presidenta, però, recorda que l'octubre del 2021 ja es van incrementar les quanties un 20%; tot insistint que la principal eina per a garantir els drets laborals és el reforç del cos d'inspectors.
Conflicte a futur
El Ministeri de Treball ja ha comunicat, segons apunta la presidenta del sindicat, als representants dels inspectors que es reuniran per tornar a tractar les seves reclamacions. Tot i això, com lamenta la mateixa Ercoreca, encara esperen una concreció de la convocatòria, que esperen que es doni durant el mes de setembre. Des del sector són taxatius: "van subscriure un compromís que no han complert; i si no és real, estudiarem les mesures a adoptar". Al futur immediat, doncs, hi ha una nova convocatòria de vaga, atès que les mobilitzacions tenen, en general, "una resposta molt positiva dels companys". Les bones intencions del Ministeri, així, han deixat de ser suficients per a un cos sobrecarregat, infradotat i sense les estructures que necessita. "Estem farts que se'ns doni les gràcies", conclou.