Des de l'inici de la pandèmia, la comunitat tècnica i científica mundial es va bolcar a utilitzar Intel·ligència Artificial per controlar el coronavirus, fent diagnòstics més ràpids i precisos, accelerant la seqüenciació del genoma o dissenyant robots destinats a processar PCR, o a la desinfecció i neteja. Una aplicació de la IA que l’ha posat en el focus mediàtic, evidenciant, alhora, que és utilitzada en un gran nombre d'activitats, tant en l'àmbit professional i productiu com en les interaccions socials i en els processos d'informació.
De fet, la IA és present en moltes de les preses de decisió. No sempre el seu ús és en favor de la seguretat i la llibertat de les persones, de vegades també es fan servir per a controlar o alterar els codis de conducta, condicionant les nostres decisions. En aquest context, és lògic que s'obrin debats en què molts conclouen que les seves possibilitats són gairebé il·limitades, atenent que poden desenvolupar una gran varietat d'activitats millor i més ràpid que els humans. La pregunta recurrent, en els mateixos, és si els humans podran ser reemplaçats per robots materials, màquines, o immaterials, programaris que s'executen al ciberespai. De fet, a la Reunió Plenària de la Global Partnership on Artificial Intelligence (GPAI), celebrada el novembre passat a París, es va explicitar que "el motor que determinarà la geopolítica, l'economia i la societat són les dades i els algorismes d'IA" . Probablement per aquesta raó, els Estats Units destinen al desenvolupament de la Intel·ligència Artificial uns 45 mil milions d'euros l'any, i la Xina uns 20 mil milions (segons l'OCDE). Sorprenentment, els països de la UE només destinem 1.750 milions a l'any, una xifra que s'ha de reconsiderar si es vol assegurar el progrés col·lectiu de la Unió en un món convuls i fràgil, com ha evidenciat la pandèmia.
No sempre es fa servir la IA en favor de la seguretat i la llibertat de les persones, de vegades també es fa servir per a controlar, condicionant les nostres decisions
Sense cap dubte, la Intel·ligència Artificial ha impregnat el nostre dia a dia. De fet, hi interactuem contínuament. Estem envoltats d'elements que la utilitzen, des de les aplicacions del telèfon mòbil, el correu electrònic i els cercadors d'internet. Correm un risc real que siguem desposseïts dels nostres drets, si no s'evita la vigilància massiva, el biaix algorítmic i s'assegura la transparència i la capacitat de controlar les nostres dades personals i esborrar-les. També, sense oblidar les aplicacions militars, no se n'ha d'ignorar l'ús en camps tan complexos com a la redacció de textos. La IA GPT-3 és capaç de produir textos, que simulen la redacció humana, amb un nivell que fa difícil distingir-los de els escrits realitzats per humans o la seva aplicació al disseny dels xenobots, robots vivents, per tècnics i científics de les universitats de Verment, Tufts i Harvard.
Els elements dotats d'intel·ligència artificial ens ajuden, ens condicionen i sovint decideixen per nosaltres. Per això cal que, en el seu desenvolupament i execució, s'apliquin codis ètics per assegurar que la seva intensiva presència, no es converteixi en una retallada de llibertats, i evitar que la IA prengui decisions esbiaixades, discriminants o èticament inadmissibles, que puguin ser perjudicials per a certs col·lectius en benefici d'uns pocs. Cal que productes i serveis amb IA permetin millorar el benestar i la qualitat de vida de totes les persones i, alhora, ajudar a facilitar un desenvolupament sostenible i més just.
Els elements dotats d'intel·ligència artificial ens ajuden, ens condicionen i sovint decideixen per nosaltres
Amb aquest conjunt de riscos potencials, per als quals les legislacions no estan preparades, són necessàries directrius i recomanacions que siguin àmplament acceptats, amb la finalitat que en el seu desenvolupament no s'incloguin criteris que puguin ser nocius per als humans. És en aquest context que cal celebrar que els 193 Estats Membres de la UNESCO aprovessin, la darrera setmana de novembre, la primera recomanació mundial sobre ètica de la Intel·ligència Artificial. Un document que s'ha de conèixer i estudiar; estant, alhora, vigilants, perquè potser no sigui seguit per tots els països, especialment aquells tecnològicament més avançats i que més inverteixen
No hi hauria d'haver dubtes que la IA ens canviarà la manera de fer les coses. No ho podem ignorar. El repte és utilitzar-la per articular un món més sostenible amb serveis inclusius, optimitzats i millors, sense oblidar que una màquina ens podrà imitar, perquè pot reconèixer les nostres expressions, actituds i gestos que evidencien el nostre estat emocional. Però emocionar-se no es regeix només per criteris tècnics científics, per això les IA, ara com ara, són incapaces de sentir, simpatitzar o empatitzar. Les màquines podran ser intel·ligents, però no sàvies; aquesta és la qualitat intrínseca de l'ésser humà que cal potenciar, ara més que mai, dedicant-hi recursos a formació i potenciació del talent humà.