L’edat mitjana d’emancipació dels joves a Catalunya s’acosta perillosament als 30 anys. Aquesta és una de les principals alertes llançades durant la taula rodona L’accés a l’habitatge dels joves de Catalunya: una mirada interdisciplinària sobre el repte de l’emancipació, organitzada per La Intercol·legial de Professionals Joves de Catalunya al Col·legi d’Economistes. El fòrum ha reunit representants de diversos col·legis professionals per analitzar una problemàtica que transcendeix sectors i disciplines.
El president de la Comissió de Joves del Col·legi d’Economistes, Ferran Piqué, ha qualificat la situació de “molt preocupant” i ha instat a abordar el repte des de múltiples fronts: des de l’estancament dels sous i la baixa oferta d’habitatge fins a la dificultat d’accés al crèdit. Amb un 50% dels joves entre 25 i 34 anys guanyant menys de 22.650 euros anuals, la compra o el lloguer d’un habitatge esdevé un objectiu inassolible per a molts.
Des de l’àmbit de la salut mental, Ariadna Vila, representant del Col·legi Oficial de Psicologia, ha advertit que aquesta dificultat estructural genera conseqüències greus en el benestar emocional i en el desenvolupament vital dels joves: “Quan un dret fonamental és vulnerat, apareix el malestar psicològic. L’habitatge hauria de ser una seguretat, no una font d’angoixa”, ha sentenciat.
Altres veus, com la del Col·legi d’Arquitectes i el d’Administradors de Finques, han coincidit en la necessitat d’un canvi de paradigma. Pep Quílez ha destacat el caràcter transversal i intergeneracional del problema, mentre que Alejandro Llorens ha advertit d’un canvi de crisi: “Hem passat d’una crisi de preus a una crisi d’oferta. Cal deixar de demonitzar la propietat privada i incentivar la seva participació en el mercat”.
Amb aquesta trobada, la Intercol·legial Jove referma el seu compromís d’actuar com a plataforma de reflexió i impuls de polítiques que permetin revertir una situació que no només afecta els joves professionals, sinó el conjunt de la societat. “L’accés a l’habitatge no pot ser una loteria”, han conclòs, exigint mesures sostenibles i estructurals per garantir el dret a un habitatge digne.