Al món hi ha 4.600 milions de persones que viuen en una "oligarquia autoritària". Si l'eurodiputat irlandès Mick Wallace deia en un recent discurs viral que "hi ha democràcia quan les persones poden decidir com és la societat en què els ha tocat viure", les nostres vides digitals no són, ni molt menys democràtiques; i així ho apunta l'estudi barceloní Domestic Data Streamers en bona pet del seu treball. "El repte dels sistemes actuals de producció i desenvolupament tecnològic ens toca molt, ens afecta a totes i és molt difícil de dimensionar per la seva naturalesa intangible", explica la culture manager, Martina Nadal. La reflexió de DDS gira al voltant de la condició ciutadana de les persones usuàries d'entorns digitals; del control físic i digital de la xarxa; de "responsabilitats i drets".
Aquesta visió de l'estança i la vida en entorns digitals queda plasmada a un dels darrers projectes del col·lectiu, l'exposició El País d'Internet, que ocupa la planta superior del Canòdrom – Ateneu d'innovació digital i democràtica de Barcelona. El concepte és senzill, però extremadament expressiu: què passaria si internet fos un país; si les empreses que el gestionen en fossin governants i els usuaris, ciutadans –o súbdits? La primera peça de la mostra és inevitable: la seva pàgina de Wikipedia, amb les dades bàsiques que qualsevol turista vol conèixer abans de visitar l'Estat de la xarxa. "Internet seria una oligarquia autoritària governada per les grans tecnològiques: Google, Amazon, Meta, Microsoft, Tencent i Alibaba", resa la plana web creada pel col·lectiu, que es pot consultar en un monitor ungit a un altar al costat de la bandera d'internet, un senzill ideograma d'un planeta envoltat per una corona de llorer.
Nadal: "Es visualitza el poder de les empreses tecnològiques, les més riques del món; un poder centralitzat que pren decisions que ens afecten a totes"
Amb prop de 5.000 milions d'habitants i una capital bicèfala repartida entre San Francisco i Shenzen, Internet és el tercer país que més energia consumeix del món, només superat per la Xina i els Estats Units. La dada, explica Nadal, apunta cap a un dels objectius principals de la reflexió que proposa DDS. "Volem trencar amb la idea que Internet ñes un núvol: són quilòmetres i quilòmetres de cables submarins, milers de satèl·lits... una infraestructura amb un consum energètic gegantí", exposa, amb una imatge que facilita copsar el conflicte central dels espais digitals. Si bé és molt difícil imaginar la propietat privada d'allò eteri, és més fàcil comunicar que una antena o una connexió interoceànica de fibra òptica de metres de diàmetre són d'algú. "Es visualitza el poder de les empreses tecnològiques, les més riques del món; un poder centralitzat que pren decisions que ens afecten a totes", alerten des del col·lectiu.
Les organitzadores de l'exposició aprecien, segons declaren, la coincidència amb l'espai que acull les peces, el Canòdrom en els objectius d'"apropar a la ciutadania a una sèrie de models de producció tecnològica molt més democràtics". El director d'Innovació Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona, Arnau Monterde, reivindica el "foment d'un esperit crític i recuperar els orígens de l'internet no mercantil, que té més a veure amb la col·laboració entre iguals que no amb els valors de mercat". El País d'Internet, així, prova no només de posar llum sobre l'efecte que té l'internet i la seva gestió sobre la vida de les usuàries, sinó d'afavorir l'apropament a mecanismes col·lectius per a generar-hi alternatives. "A internet es decideixen grans temes de desigualtat, de gestió de recursos", apunta Nadal, que reclama que aquestes realitats desbordin els petits nínxols de ciutadanes especialitzades per arribar al conjunt de la població.
Les quatre potes de l'internet de mercat
Com expliquen les organitzadores, la mostra està estructurada en quatre peces, que volen evocar els quatre pilars de la gestió d'un país, sigui físic, digital o quelcom entremig. Així, en la primera pota, DDS atreu l'atenció sobre aquella oligarquia de la fitxa tècnica de la Wikipedia. El col·lectiu proposa un hemicicle, emulant una cambra legislativa d'una democràcia liberal homologable, on els representants són les set principals tecnològiques del món, amb una assignació d'escons segons el seu market share al web 2.0. Nadal, que ja remarcava la materialitat d'internet mitjançant la concentrada propietat dels tubs i antenes que el sustenten, afegeix una altra anàlisi: la de la propietat de les dades –la moneda, de fet, del País d'Internet–.
Dos visitants a les peces interactives de l'exposició El País d'Internet | Cedida
"Tot el coneixement que generem a les plataformes és de la seva propietat", alerta la comissària, tot bastint un pont amb una de les altres peces del recorregut. El País d'Internet explica el rol d'aquest Estat hipotètic en la gestió dels recursos públics. Amb una pila, l'estudi busca comunicar com, talment com un treballador fabril assembla el producte que del que l'empresa extreu el benefici, les persones usuàries d'internet fabriquen el contingut que serveix a les big tech de aliment de la seva activitat econòmica. "Oferim un xec per 2.000 euros per visitant, els beneficis de les grans empreses dividits entre totes les seves usuàries actives", concreta Nadal. Amb l'obra dedicada a les infraestructures, DDS afegeix a la materialitat d'aquesta darrera, amb uns comptadors que mesuren la despesa energètica necessària perquè les Metas, Apples i Alphabets del món es mantinguin operatives.
Una quarta peça adreça l'efecte cultural d'internet sobre les seves usuàries –un que, si s'observa la mateixa exposició, reconeixen com a no necessàriament negatiu–. Amb un diari en paper, The Data Times, DDS recull algunes de les principals fites, beneficioses i també malignes, de l'internet recent: des de l'aniversari de la Wikipedia, un dels principals valedors d'aquell somni de l'internet social com una xarxa democràtica per compartir coneixement fora de l'abast de la centralització corporativa; fins al foment de polítiques reaccionàries als Estats Units o l'efecte perjudicial d'Instagram sobre la salut mental de les persones joves. El recorregut culmina amb una part interactiva, on es plantegen preguntes als visitants sobre la salut, les necessitats i el futur d'internet. El País d'Internet, explica Monterde, espera una certa adquisició progressiva de "consciència crítica" al voltant del món d'internet –una consciència que obri la porta a continuar amb la formació, ja sigui autodidacta, en algun dels col·lectius digitals de la ciutat o mitjançant les propostes del mateix Ateneu–.
Ampla forquilla de públics
Com coincideixen secretari i organitzadora, l'exposició ha estat un veritable èxit pel que fa a l'engagement entre diversos perfils. "El Canòdrom uneix públics molt diversos", valora Nadal, que ha vist recórrer la mostra des de visitants del barri sense una gran alfabetització en qüestions d'economia política de la xarxa fins a membres de col·lectius en defensa dels drets digitals de la ciutat molt més versats en el conflicte. En el primer cas, El País d'Internet ha tingut la virtut d'aterrar una problemàtica que molt fàcilment pot esvair-se en l'aire. "Se simplifica una problemàtica molt complexa, i això permet obrir espais de diàleg", comenten des del col·lectiu.
"No és fàcil fer un gest tan bàsic com canviar de Whatsapp a Signal si no entens els problemes reals de les empreses"
Des del Canòdrom, en el que ha estat una primera acceleració conceptual de l'espai, valoren la connexió assolida amb el públic com una eina per fer-se "oberts i públics". Monterde explica, de fet, que l'objectiu és mantenir la mostra com a exposició permanent "en un format més recollit", que permeti compartir l'entorn amb altres tasques. DDS, però, celebren que l'interès generat ha transcendit les fronteres del centre, i a banda de l'interès de diverses entitats locals –instituts, per exemple– reconeixen contactes amb "un parell d'organitzacions que podrien itinerar l'exposició", fer mòbils les fronteres del país que governa Google.
L'Ateneu, a més, ha fet servir aquesta iniciativa per "connectar les iniciatives que prepara per a la societat", segons detalla Monterde. "Si hi ha interès i es vol aprofundir, la idea és que el visitant generi un vincle amb el Canòdrom"; un camí del parlament corporatiu i els 2.000 dòlars a activitats, xerrades i taules rodones de conscienciació sobre usos alternatius de la tecnologia que l'equipament municipal ofereix. El mateix col·lectiu organitzador confia, per la seva banda, que l'exposició tingui una certa capacitat d'influència en els usos generals de les plataformes d'aquelles persones que la visitin. "No és fàcil fer un gest tan bàsic com canviar de Whatsapp a Signal si no entens els problemes reals de les empreses", argumenta Nadal. En aquest sentit, El País d'Internet brilla en la capacitat d'estructurar nous usos, de generar "narratives que facin de les alternatives accessibles".