29
d'Octubre
de
2015
"Diners, poders i després, la dona. El model és el mateix a tot arreu. És dur ser l'emprenedora, i a més si ets la CEO, però es una gran satisfacció quan tens èxit", afirma Monica Dodi, directora de The Women's Venture Capital Fund, un fons de capital risc fincat als EUA que dóna suport en fases inicials a empreses liderades per dones. La idea va sorgir en una reunió d'antigues alumnes de la Universitat Harvard, on Dodi va estudiar. "La diversitat de gènere mostra tot un munt de coses positives: augmenta la productivitat, els beneficis, hi ha una millor presa de decisions... És l'oportunitat que vaig veure: podíem crear un fons de capital risc de dones", explica Dodi.
En el marc de la jornada organitzada aquest dimarts per l'Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE), les emprenedores Verónica Torras, Francesca Gabetti, Gina Tost, Bibiana Ballbé, Maria Pocoví, Laura Santolaria i Montse Guardia, set dones catalanes amb set projectes radicats a Catalunya, han intentat seduir l'emprenedora nord-americana per fer el salt internacional i fer créixer les seves propostes empresarials.
El seu exemple és el d'un sistema on cada vegada hi ha més propostes en femení. A més, el context és favorable, segons Dodi, ja que el 80% de les compres de consum mundials són fetes per dones. "El mercat de les dones creixerà més ràpidament que els BRIC (Brasil, Rússia, Xina i Sud-àfrica) en els pròxims 10 anys", assegura Dodi, qui també apunta que "les dones no estan felices amb els productes financers i electrònics i ningú en mira aquestes estadístiques".
No és casualitat aquesta valentia seva davant el risc d'emprendre. La nord-americana té ben arrelada la cultura emprenedora, ja que és filla de pares emigrants fets a si mateixos després de la Segona Guerra Mundial. "Ma mare va començar com a perruquera i va acabar com a perruquera de les estrelles, pentinava a Mia Farrow per exemple. Ella sentia que havia de treballar perquè no sabia què podia passar, després d'haver passat una guerra era millor treballar i assegurar-se el dia a dia", explica. El seu pare va començar cuinant, "i va acabar sent el xef de la societat, cuinant per a Kennedy. Sempre vaig veure que hi havia possibilitats de fer coses", ha apuntat.
El fons de Dodi treballa principalment als Estats Units, per això la presència a la jornada del cònsol general dels EUA a Barcelona, Marcos Mandojana, qui ha destacat la llarga tradició emprenedora de la societat nord-americana. "Als Estats Units hi ha més de set milions d'empreses creades per dones, d'elles el 88% són petites empreses que representen el 30% del total de les empreses nord-americanes", ha xifrat.
Tanmateix, aquesta cultura empresarial en femení és, per a Anna Mercadé, directora de l'ODEE, un exemple que caldria importar. "Les dones emprenen el doble que els homes als Estats Units però tenen més problemes per accedir al finançament", ha assegurat a l'auditori.
El 'maleït'difícil accés al finançament
En la mateixa línia, Helena Torras, business angel i mentora de diverses start-ups tecnològiques; Albert López, director general de MicroBank; i Maria Fernanda González, directora executiva i fundadora de MOCA Platform han explicat els diferents camins que recorren els projectes liderats per dones a l'hora d'accedir als recursos. López, com a responsable de MicroBank, explica que "els microcrèdits han trobat el seu nínxol de mercat en el fet que l'emprenedor té serioses dificultats per poder accedir al finançament bancari i necessita algú que l'ajudi a l'inici". L'entitat que presideix López ha atorgat en 2014 un total de 18.527 microcrèdits (prèstecs de fins a 25.000 euros) a emprenedors per un import de 205,1 milions d'euros. Segons les seves xifres, les dones (58%) sol·liciten un microcrèdit per obrir un nou negoci amb més freqüència que els homes (45%).
En opinió de González, el problema del sector bancari és que els productes bancaris per a emprenedors estan mal dirigits. "Hi ha una gran varietat d'emprenedors de diferents àrees però hi ha un únic producte bancari i aquest és el primer error". Tanmateix Torras opina que les dificultats del finançament radiquen en el temps que es triga a aconseguir-ho. "Clar que hi ha diners, de fet els bons projectes acaben sent finançats, però el que passa és que triguen molt. Els timings d'aquest país són diferents".
Amb tot, Torras també considera que les dificultats per a la dona estan relacionades amb la seva socialització. "Les dones no fan networking, quan acaben de treballar se'n van a casa, no tenen una xarxa de networkers que els pugui ajudar i això és el que fa que els homes tinguin més accés. Però si entres en el circuit, crec fins i tot que és un avantatge ser dona", reconeix. "És bó invertir en emprenedors, i si són dones, més encara", afegeix.
En el marc de la jornada organitzada aquest dimarts per l'Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE), les emprenedores Verónica Torras, Francesca Gabetti, Gina Tost, Bibiana Ballbé, Maria Pocoví, Laura Santolaria i Montse Guardia, set dones catalanes amb set projectes radicats a Catalunya, han intentat seduir l'emprenedora nord-americana per fer el salt internacional i fer créixer les seves propostes empresarials.
El seu exemple és el d'un sistema on cada vegada hi ha més propostes en femení. A més, el context és favorable, segons Dodi, ja que el 80% de les compres de consum mundials són fetes per dones. "El mercat de les dones creixerà més ràpidament que els BRIC (Brasil, Rússia, Xina i Sud-àfrica) en els pròxims 10 anys", assegura Dodi, qui també apunta que "les dones no estan felices amb els productes financers i electrònics i ningú en mira aquestes estadístiques".
No és casualitat aquesta valentia seva davant el risc d'emprendre. La nord-americana té ben arrelada la cultura emprenedora, ja que és filla de pares emigrants fets a si mateixos després de la Segona Guerra Mundial. "Ma mare va començar com a perruquera i va acabar com a perruquera de les estrelles, pentinava a Mia Farrow per exemple. Ella sentia que havia de treballar perquè no sabia què podia passar, després d'haver passat una guerra era millor treballar i assegurar-se el dia a dia", explica. El seu pare va començar cuinant, "i va acabar sent el xef de la societat, cuinant per a Kennedy. Sempre vaig veure que hi havia possibilitats de fer coses", ha apuntat.
 |
| Dodi s'ha reunit amb un grup d'emprenedores catalanes. Cedida |
El fons de Dodi treballa principalment als Estats Units, per això la presència a la jornada del cònsol general dels EUA a Barcelona, Marcos Mandojana, qui ha destacat la llarga tradició emprenedora de la societat nord-americana. "Als Estats Units hi ha més de set milions d'empreses creades per dones, d'elles el 88% són petites empreses que representen el 30% del total de les empreses nord-americanes", ha xifrat.
Tanmateix, aquesta cultura empresarial en femení és, per a Anna Mercadé, directora de l'ODEE, un exemple que caldria importar. "Les dones emprenen el doble que els homes als Estats Units però tenen més problemes per accedir al finançament", ha assegurat a l'auditori.
El 'maleït'difícil accés al finançament
En la mateixa línia, Helena Torras, business angel i mentora de diverses start-ups tecnològiques; Albert López, director general de MicroBank; i Maria Fernanda González, directora executiva i fundadora de MOCA Platform han explicat els diferents camins que recorren els projectes liderats per dones a l'hora d'accedir als recursos. López, com a responsable de MicroBank, explica que "els microcrèdits han trobat el seu nínxol de mercat en el fet que l'emprenedor té serioses dificultats per poder accedir al finançament bancari i necessita algú que l'ajudi a l'inici". L'entitat que presideix López ha atorgat en 2014 un total de 18.527 microcrèdits (prèstecs de fins a 25.000 euros) a emprenedors per un import de 205,1 milions d'euros. Segons les seves xifres, les dones (58%) sol·liciten un microcrèdit per obrir un nou negoci amb més freqüència que els homes (45%).
En opinió de González, el problema del sector bancari és que els productes bancaris per a emprenedors estan mal dirigits. "Hi ha una gran varietat d'emprenedors de diferents àrees però hi ha un únic producte bancari i aquest és el primer error". Tanmateix Torras opina que les dificultats del finançament radiquen en el temps que es triga a aconseguir-ho. "Clar que hi ha diners, de fet els bons projectes acaben sent finançats, però el que passa és que triguen molt. Els timings d'aquest país són diferents".
Amb tot, Torras també considera que les dificultats per a la dona estan relacionades amb la seva socialització. "Les dones no fan networking, quan acaben de treballar se'n van a casa, no tenen una xarxa de networkers que els pugui ajudar i això és el que fa que els homes tinguin més accés. Però si entres en el circuit, crec fins i tot que és un avantatge ser dona", reconeix. "És bó invertir en emprenedors, i si són dones, més encara", afegeix.