L'Iran obre les seves portes a la qualitat europea

Després d'anys marcats per les sancions internacionals, el país torna a ser una terra d'oportunitats pels productes europeus, valorats per la seva qualitat

Iran juga aquest vespre contra Espanya | FIFA Iran juga aquest vespre contra Espanya | FIFA

Darrede de la selecció de futbol que juga aquest vespre contra Espanya hi ha més de 80 milions d'habitants i una societat jove i oberta als productes occidentals. L'Iran és l'economia més atractiva de l'Orient Mitjà. Les constants sancions rebudes per part dels Estats Units i la Unió Europea han refredat les relacions de l'Estat amb les empreses d'occident i, ara, en temporada de desgel diplomàtic, el país pot ser vist com un camp d'oportunitats. L'Iran, però, ha estat capaç de generar un mercat pràcticament autosuficient i que ha mirat cap a economies com l'Índia, la Xina o Turquia en temps de sancions. Un territori barrat si no fos perquè els iranians segueixen relacionant Europa amb els productes de qualitat.

Aquesta és una de les principals conclusions de l'acte Iran: el retorn d'un gran mercat, celebrat a ACCIÓ i en el que diversos experts han analitzat la situació del país i les oportunitats de negoci que presenta per a les empreses catalanes. "L'Iran compta amb una ubicació estratègia per accedir a un mercat de 300 milions de persones al mar Caspi i cap a l'est, i ofereix una economia diversificada, molt industrial i amb baixos costos energètics i mà d'obra", resumeix el responsable del mercat iranià per ACCIÓ, Ali Kahvecioglu, que també destaca la consolidació d'una economia força estable, "que no fluctua segons les crisis dels mercats internacionals". En la banda de les debilitats i amenaces, l'expert assenyala el paper preponderant de l'estat en l'economia, la taxa d'atur –propera al 12%- i les incerteses polítiques, que mantenen una alerta constant sobre possibles noves sancions.

Kahvecioglu: "Els iranians valoraran molt més un producte fet a Catalunya que no pas un fet a Turquia" 

La llunyania i l'aïllament del país poden generar una imatge distorsionada sobre el dinamisme econòmic de l'Iran, però estem davant un país altament industrialitzat i, malgrat la seva autosuficiència, interessat en els mercats exteriors. "A Teheran s'hi celebren 35 fires internacionals cada any, amb una gran presència d'empreses xineses i, sobretot, turques. Però els iranians veuen la qualitat en les companyies europees i valoraran molt més un producte fet a Catalunya que no pas un fet a Turquia", garanteix Kahvecioglu.

Oportunitats en múltiples sectors 

En l'actualitat, els intercanvis comercials entre Catalunya i l'Iran són pràcticament inexistents. Les exportacions catalanes al país àrab només representen el 0,1% del total, mentre que les importacions de productes iranians es queden en un minso 0,02% del total. L'aixecament de les sancions, però, ha repuntat les estadístiques, amb creixements en les vendes a l'Iran del 20% en l'any 2016.

"A l'Iran no ens estan esperant, perquè tenen una economia capaç de produir de tot, però sí que estan disposats a obrir les seves portes si ets capaç d'aportar valor, ja que la seva indústria està força desfasada", indica el partner d'ACCIÓ a l'Iran, Jaume Estruch, que veu possibilitats de negoci a tots els proveïdors de maquinària.

Una de les indústries més importants de l'Iran, i que presenta tot tipus d'oportunitats per a les empreses estrangeres, és l'energia i els minerals. El país compta amb recursos minerals per valor de 700.000 dòlars, i no deixa de descobrir nous jaciments d'or, ferro, carbó, zinc... una valoració que no inclou el gas natural i el petroli. En aquest context, l'energia renovable continua sent poc rellevant, però alhora representa una oportunitat de futur gràcies a l'aposta del Govern per aconseguir que el 2022 el 10% de l'electricitat consumida al país provingui d'una font sostenible. "L'Iran és un país amb un gran problema de malbaratament de l'aigua; en tenen poca i en fan un ús poc eficient en el món agrícola, pel que requereixen sistemes de dessalinització i plantes de tractament", indicat Estruch. En el mateix àmbit, existeixen opcions de negoci en solucions tecnològiques per a plantes de reciclatge de residus urbans.

Però si hi ha un sector on Estruch veu oportunitats de negoci és en l'automobilístic, que representa el 10% del PIB del país. "Abans de les sancions l'Iran era el 13è productor mundial de cotxes, i ara torna a estar sobre els 1,3 milions de vehicles fabricats a l'any", apunta Estruch. La vida útil dels cotxes al país àrab és molt més llarga que aquí, fins al punt que, segons l'expert, encara es veuen models dels anys '50. És per això que les companyies obren les seves portes a proveïdors de recanvis i fabricants de components com bombes d'aigua, aire condicionat, etc.

Les companyies busquen proveïdors de recanvis i fabricants de components com bombes d'aigua i aire condicionat 

Més difícil és el panorama per a les marques de cotxes. "A l'Iran només s'hi produeixen tres models diferents de la firma Iran Khodro, que treballa sota la llicència Peugeot. I tothom té aquests vehicles", indica Estruch. És per això que les úniques companyies que han aconseguit entrar a l'Iran són les d'alta gamma i a través d'importacions, que acaben duplicant l'import original del vehicle.

Els altres dos grans sectors amb les portes obertes a proveïdors estrangers són la construcció d'infraestructures, donades les limitacions que té el país sobretot en la seva xarxa de carreteres, i en equipaments mèdics d'altes prestacions. "L'Iran és el primer país en operacions estètiques de nas i una potència en cirurgia i odontologia, però falta maquinària i productes".

El creixement de la classe mitjana urbana també és un client predisposat a consumir productes occidentals, siguin tèxtils, electrònics o, fins i tot, aliments preparats per a les mascotes, cada cop més presents en els habitatges de les ciutats.

Confiança empresarial i personal

Per fer negocis a l'Iran cal posar en un mateix nivell d'importància la qualitat dels productes oferts i la relació personal a establir amb els potencials clients. Així ho avança Kahvecioglu. "Un distribuïdor se sent part de l'empresa i és habitual que combini qüestions de negocis amb converses socials i culturals. El més normal és que la reunió comenci amb menjar i begudes i s'allargui durant diverses". L'expert recomana flexibilitat en les ofertes i anar sempre de la mà d'un local. "Seran els nostres ulls i les nostres mans allà, no només en la llengua, sinó també en l'enteniment de la filosofia del mercat i les normes polítiques i mercantils".

Confirma l'experiència en Marc Vallès, responsable de l'empresa de mobles de luxe Luxdemob, que ha entrat a l'Iran després d'una primera missió comercial amb ACCIÓ. "Els iranians no són homes de negoci intentant fer amics, sinó un grup d'amics buscant la manera de fer negocis conjunts", resumeix. Vallès adverteix que els empresaris locals "són distants en un principi, però et tracten com un convidat a casa seva si encaixes". L'empresari català recomana "no obsessionar-se amb tornar el focus de la conversa a la negociació professional pura". Millor prendre-ho amb calma i gaudir del te iranià. Del futbol, ja en parlarem. 

Més informació
L'Iran s'interessa pels empresaris catalans
Les exportacions a l'Algèria, Cuba i l'Iran es quintupliquen
El Port de Barcelona es promociona a l'Iran
Avui et destaquem
El més llegit