"A Barcelona som massa estrictes amb nosaltres mateixos, en lloc d'estar orgullosos i aprofitar els actius que tenim". El president de Fira de Barcelona, Pau Relat, tot reconeixent el cop que ha rebut la capital del país durant les successives crisis dels darrers dos anys, anima la ciutat a veure el seu potencial amb els ulls d'un nouvingut. Com lamenta el president de Fira, el dia a dia de la vida econòmica barcelonina pot tenir la capacitat de distorsionar la veritable situació d'una metròpoli que, vista des de fora, és una de les locomotores de l'economia europea, especialment en termes d'innovació. "Hi ha gent que ens diu que no som conscients del que tenim al nostre abast per construir-nos i créixer com a ciutat". El potencial com a motor econòmic de la institució que encapçala el mateix Relat està al centre d'algunes de les grans propostes tractores de l'ecosistema empresarial del país, amb el Mobile World Congress al capdavant – amb el permís, com ja va anunciar a VIA Empresa el seu CEO Mike Blackman, d'Integrated Systems Europe.
Blackman és un dels ulls externs que miren la ciutat millor del que ho fan els seus habitants – ciutadans, però també institucions i empreses. Tant és així que va triar la capital del país per instal·lar ISE, la principal fira mundial de la indústria audiovisual, després d'esdevenir "massa gran per Amsterdam". 16 anys després de la seva primera edició a Gènova, i havent passat també per Brussel·les, el 2020 Integrated Systems Europe va buscar una nova seu amb capacitat per acollir els prop de 80.000 congressistes que van assolir a la seva edició més exitosa, la de 2019, un any abans de la pandèmia. "Vam mirar els recintes firals, els hotels, el talent, l'ecosistema empresarial" de ciutats de tota Europa, rememora el directiu, que va considerar Londres o Munic com a punts de partida per a un creixement que, pensen des de l'organització, encara ha d'arribar molt lluny. En una intervenció al Círculo Ecuestre de Barcelona, el CEO ha repassat la història del saló amb Barcelona i quins trets del tarannà de la ciutat la van posar per davant de les altres candidates.
Blackman: "La idea és quedar-nos-hi molts anys, i fer-nos tan grans que no capiguem a Barcelona seria un problema que m'agradaria tenir"
Com narra el mateix Relat, Fira de Barcelona va estar embarcada al vaixell de l'ISE des d'una dècada abans d'atreure-la a la ciutat. La institució catalana va mantenir contactes amb els organitzadors del congrés durant anys, oferint-se com a seu "quan estiguessin preparats". El president del recinte valora especialment la capacitat del seu equip per "pensar estratègicament en quines seran les indústries del futur i marcar un camí perquè es desenvolupin al territori". L'audiovisual professional és, si s'observen les projeccions de creixement que manega el mateix Blackman, una d'aquestes indústries. El conjunt del sector generava, a escala global, un valor d'uns 260.000 milions de dòlars, amb una projecció de creixements mitjans d'un 6% anual, fins a superar en menys de mitja dècada els 360.000 milions de dòlars. "Aquest serà un dels grans sectors" de l'economia digital i tecnològica, constata Blackman. Amb aquest calendari al cap, Fira va tancar un contracte de tres anys que havia de començar el 2021, però que, després d'una edició deslluïda per les restriccions de la Covid, s'encetarà amb la celebració d'enguany. "La idea és quedar-nos-hi molt més - reitera Blackman - i fer-nos tan grans que no capiguem a Barcelona seria un problema que m'agradaria tenir". Un problema complicat de tenir, rebat el president de Fira, gràcies a les ampliacions que espera fer la institució al seu recinte Gran Via.
L'aposta a llarg termini per la capital del país té molt a veure, precisament, amb la imatge que es té de la ciutat en els cercles empresarials europeus – d'on prové el 80% dels assistents a ISE, com confirma el mateix CEO. En comparació amb altres ciutats referents dels congressos i les fires, com són Las Vegas o Nova Orleans a l'altra banda de l'Atlàntic, és una comunitat business friendly que projecta una aura de bones oportunitats empresarials. "Si fas un congrés aquí – apunta Blackman – ningú et pregunta si aniràs a la platja, tot i que probablement ho facis; sabem que aquí venim a fer negoci". La cura per part de l'ecosistema empresarial dels esdeveniments que s'hi celebren fa de Barcelona una destinació molt més plaent que grans centres econòmics al continent com les mateixes Londres i Munich, en tant que, en paraules del CEO, en aquestes ciutats "seràs un més enmig d'un oceà d'esdeveniments, mentre que aquí tota la ciutat s'implicarà amb la celebració de l'ISE". A Barcelona, opina Blackman, són cap de cartell.
Com millorar Barcelona?
"Com més conec la ciutat, més grans són les meves ambicions i més hi demanaré", augura Blackman, que espera una relació dialògica entre el creixement de la urb i el d'ISE. "Com més progressem, més canviaré; com més temps passem aquí, més sabrem què cal millorar". Sobre les possibles escletxes de seguretat amb què s'especula de cara als visitants del congrés, Blackman observa un cert "problema amb els carteristes", especialment al centre de la ciutat; un problema, però, molt sota control si es compara, segons el directiu, amb altres capitals europees. "Barcelona no té un problema amb els crims violents", com sí pot passar a altres de les seus que va considerar ISE. Aquesta seguretat implica que el possible risc per als congressistes es pugui gestionar "educant els clients, avisant-los que siguin diligents". Amb tot, cap de les problemàtiques que pot detectar a la ciutat suposen un dealbreaker per al directiu.
A l'altra banda de l'espectre, tant Blackman com Relat s'esforcen a posar el focus sobre la cooperació institucional. El president de Fira es reivindica, de fet, com un dels diversos exemples d'iniciatives de col·laboració publicoprivada que funcionen amb èxit a la ciutat. "El treball de les institucions és més important que l'interès de qualsevol stakeholder, i ens van donar absolut suport per atreure ISE". El CEO del congrés detecta la mateixa predisposició per part de les administracions de la ciutat i del país – quelcom que, segons la seva experiència, va més enllà del color polític dels executius regionals i locals de torn. "Els representants poden canviar, però el suport encara el rebem; hi ha un gran esforç per construir negoci des de Barcelona, sense importar qui estigui en el poder", confirma Blackman.
Altres experiències amb grans salons – com el MWC – a la ciutat han deixat estructures importants quan a la col·laboració publicoprivada que han servit i serveixen com a tractors de l'emprenedoria tecnològica, l'atracció de talent i la creació d'empreses al territori. En aquest sentit, Blackman observa el potencial de Barcelona com a ecosistema de negoci en la indústria audiovisual, però no considera que el paper d'ISE hagi d'anar més enllà del de "catalitzador" – de fet, a mode d'exemple, el CEO ja coneix tres empreses de la seva branca que han decidit establir-se a la capital del país atretes pel potencial del congrés. "La iniciativa ha de sortir del mateix negoci i de les institucions; quan les empreses creixen nosaltres creixem" engresca el CEO. Relat, per la seva banda, considera una col·laboració d'aquest estil un must per a la ciutat. "Hem d'establir les condicions per atreure talent i noves empreses de la ciutat, com ja hem fet amb èxit en altres ocasions", declara el president de Fira.
Teams a les conferències, 8k al saló
L'impacte econòmic d'ISE a la ciutat, més enllà dels efectes de negoci de la feria, serà una de les parts més rellevants del saló. Segons les projeccions del mateix Blackman, Integrated Systems Europe deixarà a la ciutat uns 300 milions d'euros a l'any fora dels límits del congrés. L'expectativa, però, és que el creixement del sector audiovisual i l'estabilització dins l'ecosistema de Fira faci escalar aquesta contribució fins als 500 milions d'euros l'any 2026, quan esperen ocupar fins al 80% de la superfície expositiva dels salons de l'organisme barceloní. L'estabilització postpandèmia pot arribar amb certa celeritat, en tant que la gran majoria de visitants i expositors són europeus, amb només un 5% provinent dels Estats Units i un 7% de la Xina.
Relat: "Hem d'establir les condicions per atreure talent i noves empreses de la ciutat, com ja hem fet amb èxit en altres ocasions"
El creixement d'ISE es projecta sobre els fonaments que posa un sector audiovisual espanyol en creixement constant. Segons dades del mateix congrés, els ingressos d'aquesta indústria ronden els 3.000 milions d'euros, amb creixements sostinguts que s'esperen al voltant del 6,2% en els pròxims quatre anys. Integrated Systems Europe espera una relació win-win amb les empreses de l'AV de l'Estat, una promoció mútua que ampliï els horitzons d'ecosistema i congrés. "volem ser part d'aquest creixement – defensa Blackman – i reflectir l'activitat de les companyies més destacades".
Precisament per esdevenir un agent de creixement i èxit empresarial a la vertical de l'Audiovisual, Blackman ha reivindicat, davant les crides genèriques a la virtualitat i la transició al metavers, la celebració de congressos com ISE. L'efecte sobre el negoci de la presencialitat és clar, segons el CEO. "Quan seiem junts, veiem llenguatge corporal, reaccions, i això ajuda a vendre, perquè pots llegir els missatges", raona el directiu, tot establint que, de fet, la part més atractiva dels esdeveniments és el networking – gairebé impossible en formats telemàtics. Per altra banda, la materialitat de la tecnologia pren especial rellevància en un entorn com el que treballa ISE. "T'imagines la qualitat d'una pantalla 8k, o un dolby sorround, però a través d'una pantalla d'ordinador?", ironitza Blackman, que valora especialment la capacitat d'un saló presencial per comunicar el veritable ús de les tecnologies que s'hi exposen. "Al final del dia no importen els productes concrets, sinó el que poden fer pel consumidor; i això és ISE", conclou el conseller delegat.