“Perdona, que em pots preparar un cafè amb llet?”. “Sí, són 1.460 corones islandeses i ara li porto a la taula”. Pagament amb targeta i notificació del banc al mòbil a l’instant: “Has fet un pagament de 10 euros a l’estranger”. Aquest és el cost de vida d'Islàndia que pot provocar alguna sorpresa incòmoda al visitant, però que és habitual per un autòcton amb un salari acord amb el cost de vida i que no oblida el que va succeir amb la crisi financera del 2008. Un annus horibilis en què es va col·lapsar el sector bancari en tan sols tres dies, el PIB va caure set punts i la moneda -corona islandesa- es va devaluar en un 80%. Però amb un afegit: va començar un miracle econòmic que encara s'estudia als llibres d'història.
Quins són els grans clixés d'Islàndia? En primer lloc, no es pot parlar del país sense entendre que es tracta d'una illa gairebé despoblada amb 350.000 habitants prop del Cercle Polar Àrtic i que ocupa titulars a causa de les erupcions volcàniques, terratrèmols diàriament i que forma part de les recomanacions ideals per unes vacances envoltades d'aventura i naturalesa. Una nació que s'ha convertit en la més igualitària del món i que té un estil de vida peculiar.
L’annus horribilis
El 2008 Islàndia va ser una de les primeres víctimes de la crisi financera global. Malgrat gaudir de certa bonança durant l'inici del segle XXI i formar part dels països amb més benestar del món, les entitats financeres operaven amb poca regulació i s'havien endeutat a nivells històrics. L'expert islandès Gudrun Johnsen explica que durant el fatídic 2008, “el 97% del sector bancari va col·lapsar en tan sols tres dies, el PIB va caure set punts en un any i la moneda, que és la corona islandesa, es va devaluar en un 80%". És a dir, la crisi financera va arrasar la seva economia.
Com a sorpresa, almenys pels membres del sud d’Europa, el país va decidir no rescatar les seves institucions financeres. L’ajuda, en aquest cas, va arribar amb un préstec de 2.100 milions de dòlars del Fons Monetari Internacional (FMI) i una fiança de 3.000 milions de dòlars dels seus veïns escandinaus, grans aliats de l’illa des de fa segles. No obstant això, les llars es van endeutar, la taxa d’atur va augmentar fins al 9,4% i molts islandesos van emigrar a la recerca de millors condicions. En concret, segons les estadístiques, més de 5.000 islandesos van marxar a Noruega durant aquests anys.
Durant el 2008, les llars es van endeutar, la taxa d’atur va augmentar fins al 9,4% i molts islandesos van emigrar a la recerca de millors condicions
Protestes violentes, la dimissió del primer ministre Geir Haarde poc després, el plantejament d’adoptar l’euro com a nova moneda per salvar la situació o sol·licitar l’adhesió a la Unió Europea van ser molt polèmiques, fins que el 2014 van retirar la sol·licitud.
Tanmateix, deu anys després, el “miracle va tenir lloc”. La diversificació de l'economia, l'auge del turisme, una població reduïda que permetia més marge de maniobra, l'aposta per l'energia neta i l'autosuficiència van repercutir amb una taxa d’atur del 2,8%. En aquests moments el salari mitjà d'Islàndia del 2022 és de més de 67.000 euros l'any, segons les estadístiques del govern islandès. Això sí, els impostos són elevats, al voltant del 34% malgrat que està dividit per franges, i molts d'ells perceben uns 2.500 euros mensuals nets.
El salari mitjà d'Islàndia del 2022 és de més de 67.000 euros l'any, segons les estadístiques del govern islandès
També compten amb ajudes pel transport, lloguer i disposen de menjar gratuït al seu lloc de treball. Les hores extres són totes remunerades i augmenten considerablement de preu si són en cap de setmana o nocturnes. “A Islàndia si vols pots guanyar 5.000 euros nets al mes, però sense gaudir de vida social”, apunten diversos autòctons a una servidora.
El paper de la dona a Islàndia
Islàndia és el país del món amb menor desigualtat de gènere, segons l’Índex Global de la Bretxa de Gènere del Fòrum Econòmic Mundial. I fa més d’una dècada que ocupa aquesta posició. El 2018 es van convertir en el primer país del món amb una llei que obliga a pagar igual a homes i dones pel mateix treball.
Malgrat que les dones van tenir llibertat de vot el 1920, no va ser fins als anys setanta que els moviments de protesta i el canvi de mentalitat no van arribar al país. Una data pel record: el 24 d’octubre de 1975 descrit com el “dia lliure de les dones”. El país va deixar de funcionar quan el 90% de les dones islandeses no va anar a treballar i, a més, van deixar els seus fills a càrrec dels altres progenitors durant un dia.
Islàndia s’ha convertit en un dels països amb la taxa més alta de participació de les dones en el mercat laboral, en concret del 77%
El 1980 va ser la primera democràcia a escollir a una presidenta, Vigdís Finnbogadóttir. El 2009, la primera ministra islandesa Jóhanna Sigurdardóttir va ser la primera líder mundial en declarar-se obertament lesbiana. Finalment, segons l’OCDE, l’illa s’ha convertit en un dels països amb la taxa més alta de participació de les dones en el mercat laboral, en concret del 77%.
“Gran part del nostre èxit es deu a formar part del club de les cinc nacions nòrdiques, les més igualitàries del món, i que vivim en un país poc poblat on els canvis, si hi ha voluntat política, es poden fer ràpidament”, apunta la directora de l’Associació Islandesa dels Drets de les Dones, Brynhildur Heidar-og Ómarsdóttir, als nombrosos mitjans de comunicació encuriosits pel fenomen.
El fenomen dels volcans
Islàndia té aproximadament la mida de Portugal i dins de les seves fronteres existeixen uns 30 volcans actius. L’estat compta amb un paisatge molt divers, icebergs, platges per passejar, lava solidificada, volcans coberts de gel, fiords, muntanyes de color maragda, gorgs de fang, aigües termals, guèisers i parcs naturals. Com a curiositat i vist en primera persona, els islandesos retransmeten en directe les erupcions volcàniques als restaurants, pubs i discoteques de la capital. És motiu de celebració. Ho defineixen com “el poder de la natura”.
Ara bé, Islàndia és un lloc tan agitat perquè és una zona de conflicte tectònic, producte d'una lluita entre plaques. Per entendre-ho al detall, es troba a la dorsal meso atlàntica, que és un límit de plaques, entre la Nord-americana i l'Eurasiàtica. I sota de l’illa hi ha el que s'anomena un "punt calent", una zona del mantell anormalment calenta que pot estar alimentant una bona part de l'activitat geològica.
Els islandesos retransmeten en directe les erupcions volcàniques als restaurants, pubs i discoteques de la capital
Malgrat que la població ho celebri, els experts coincideixen que amb els volcans islandesos convé no abaixar la guàrdia, sobretot pel seu ampli historial d'erupcions catastròfiques al passat. "La por a aquests volcans d'Islàndia té la seva justificació més recent després del que va passar el 2010", apunten als principals mitjans de comunicació del país. L'erupció de l'Eyjafjallajökull va ser capaç de paralitzar l'espai aeri de tot un continent i fins i tot més enllà fa que a qualsevol persona se li disparin les alarmes. En aquella ocasió, el núvol de cendra enviat a l'atmosfera pel volcà va provocar la cancel·lació de més de 100.000 vols entre Europa i Amèrica del Nord en un període de vuit dies, una situació de caos que molts encara conserven a la memòria.
Bonustrack: el foment de l’autoestop i els trajectes compartits
Una de les curiositats que s’enduen els turistes i una servidora, és la gairebé nul·la presència de transport públic a l’illa i per descomptat, encara menys de trens. El transport privat és majoritari i, fins i tot, la indústria del lloguer dels cotxes es troba en auge sobretot en època estival. Els taxis són gairebé inexistents i només pots viatjar en cotxe, tours organitzats que giren al voltant dels 200 euros al dia per persona o... autoestop.
Segons el Global Peace Index, és el país més segur del món. I fer autoestop s’ha convertit en una de les opcions més barates en un dels territoris més cars del món. Culturalment, els islandesos no veuen com a “perillós” l’autoestop i és comú que ho portin a terme. En cinc minuts et recullen i durant el trajecte estan encantats d’explicar-te curiositats i meravelles d’un país desconegut per a molts, però amb moltes lliçons per extreure.