“Perdona, que em pots portar un cafè amb llet?”. “Sí, són 1.460 corones islandeses i ara li porto a la taula”. Desemborsament amb targeta i notificació del banc al mòbil a l’instant: “Has fet un pagament de 10 euros a l’estranger”. És el cost de vida als països escandinaus i a Islàndia, que pot provocar alguna sorpresa incòmoda al visitant, sobretot si prové del sud d’Europa. Les preguntes recurrents: “Però, quin deu ser el salari mínim si un cafè amb llet val això?” “Poden estalviar?” “Quin és el preu habitual de lloguer?” “Els preocupa la inflació dels últims mesos?” o “Troben barata Barcelona?”
Eric Lluent, periodista establert a Islàndia, explica a VIA Empresa que “els islandesos saben que els preus al seu país han augmentat, sobretot després de la crisi financera del 2008, però la seva percepció no és la mateixa que un turista que visita el país”. Lluent apunta que el visitant acostuma a menjar en restaurants o va en supermercats que estan oberts 24 hores al dia i, per tant, és més car. En canvi, possiblement l’autòcton es troba amb cafè i menjar gratuït a la seva feina, per uns drets laborals diferents dels que estem acostumats.
Respecte a l’anècdota del cafè amb llet, "s'ha de tenir en compte el tipus de canvi de moneda, ja que quan es transforma en euros, la xifra és molt elevada", suggereix Josep Lladós, expert en economia internacional de la UOC i membre del Col·legi d’Economistes de Catalunya. L’acadèmic afirma que un altre aspecte per entendre la diferència entre Islàndia i els països nòrdics respecte a Catalunya, té a veure amb un salari més elevat, a causa "d'un cost de vida i productivitat més gran". És a dir, al mediterrani es tendeix a pensar més en "salaris baixos que en productivitat" i quan visitem el nord d'Europa amb el nostre poder adquisitiu "quedem parats".
Lladó (UOC i Col·legi d’Economistes de Catalunya): “Al mediterrani es tendeix a pensar més en salaris baixos que en productivitat i quan visitem el nord d’Europa quedem parats"
El professor de la UOC manifesta que, evidentment, "els salaris estan adaptats al cost de vida, ja que són economies que tenen més capacitat d’estalvi que nosaltres, degut a un element cultural”. “Tenim una economia amb una desigualtat salarial molt gran i fa que moltes famílies no puguin enguardiolar una part de la nòmina. A part d’un nivell d’endeutament molt elevat que minva la capacitat d’estalvi i que provoca dificultats per arribar a final de mes", continua.
5.000 euros al mes, un salari possible
El salari mitjà d'Islàndia del 2021 és de més de 67.000 euros l'any, segons les estadístiques del govern islandès. Lluent detalla que després d'impostos, que sol ser del 34% tot i que tenen estipulades diverses franges segons el poder adquisitiu, s’assoleix uns 2.500 euros mensuals nets. El periodista remarca que es tenen molt en compte les hores extres que s’efectuen al país i que sempre són pagades. A part, "si treballes tard, de nit, en festiu o en cap de setmana es cobra molt més".
Per consegüent, a l’illa pròxima al Cercle Polar Àrtic no existeix una regulació en concret i es pot treballar les hores extres que vulguis, perquè hi ha manca de treballadors, sobretot en el sector turístic. "Si algú vol cobrar 5.000 euros al mes, ho pot fer fàcilment a Islàndia. Això sí, sense vida social. A Catalunya, en canvi, mantenir una feina i trobar un extra és molt complex", continua el català.
Lluent: "Si algú vol cobrar 5.000 euros al mes ho pot fer fàcilment a Islàndia, això sí, renunciant a la vida social”
Respecte als països nòrdics i, segons xifres oficials del 2021, el salari mitjà brutal anual és de 64.930 euros a Noruega, 47.915 euros a Finlàndia i 47.592 euros anuals a Suècia. A Catalunya, en canvi, és de 25.991 euros anuals, segons l’Institut Nacional d’Estadística.
5.000 euros al mes, un salari possible a Islàndia | iStock
Xavier Ferrer, president de la Comissió d'Economia Internacional i Unió Europea del Col·legi d'Economistes de Catalunya, precisa que és imprescindible “augmentar el salari mínim a Catalunya, ja que als països escandinaus es troben per sobre dels 2.000 euros mensuals”. “Si hi ha un augment de salaris, hi ha més import per poder destinar al consum i a l’habitatge”, continua.
El salari mitjà brut d'Islàndia és de més de 67.000 euros l'any, mentre que a Catalunya és de 25.991 euros anuals
Davant de la comparació, l’expert destaca les diferències significatives entre els estats del nord que són unes "democràcies consolidades des de fa anys, tenen diàleg i una relació en el món del treball laboral més sostenible en el temps”. “Tenen els números sanejats i poden dedicar grans partides a l’estat del benestar i demanar a la societat l’aplicació justa dels impostos”, continua. Ferrer ho té clar: “Ens faríem creus del que paguen d’impostos els nòrdics, però ho poden destinar a la sanitat, a ajudes socials en habitatge i en millorar el mercat laboral”.
Ferrer (Col·legi d'Economistes): “Ens faríem creus del que paguen d’impostos els països nòrdics, però ho retornen a la societat”
Sense cap mena de dubte a Catalunya existeix la voluntat de millorar les partides per oferir als ciutadans. Tanmateix Ferrer té clar que “els números no ens ajuden tant”. Això sí, “si ens comparem amb qualsevol estat de fora de la Unió Europea, estem molt millor amb ajuts socials i econòmics que qualsevol estat del món, fins i tot els Estats Units i el Canadà”.
Poden viure sols els islandesos?
Cada vegada és més complicat poder viure sol en diferents ciutats i països del món, sobretot si no es té un salari elevat. Lluent explica que a Islàndia, sobretot a la capital de Reykjavík és cada vegada més difícil i moltes famílies i joves prefereixen viure en zones més residencials amb llars més grans o anar a ciutats secundàries com ara Selfoss, a una hora en cotxe de la capital. Un lloguer mensual a Islàndia de mitjana pot arribar a les 250.000 corones islandeses, és a dir a uns 1.800 euros, tot i que hi ha arrendaments que es poden enfilar als 3.000 euros mensuals.
En canvi, Barcelona és actualment la ciutat més cara de l'Estat per viure de lloguer i un pis de 75 metres quadrats pot arribar a costar uns 1.320 euros mensuals, segons les últimes xifres del sector.
Ferrer (Col·legi d’Economistes): “És important que a la Unió Europea hi hagi una política d’habitatge i política laboral comuna”
Ferrer s’encarrega de remarcar que és important que a la Unió Europea hi hagi una “política d’habitatge i política laboral comuna”. “Tenim una política comercial única al continent, però les dues polítiques anteriors no estan traspassades”, continua. De moment les institucions europees poden fer recomanacions, entre les quals que “no es dediqui més del 30% del salari a l’habitatge”, però cada estat “va per lliure”. Actualment hi ha xifres que apunten que els catalans poden arribar a dedicar més del 40% del salari a pagar l’habitatge, conforme a Infojobs i Fotocasa.
Un lloguer mensual a Islàndia de mitjana pot arribar a les 250.000 corones islandeses | iStock
Com apunt, segons les estadístiques del Producte Interior Brut (PIB) de cada país, els països nòrdics dediquen el 3% del PIB a l’habitatge; França i Alemanya l’1% i Espanya, Portugal o Grècia, no arriben a l’1%. Lladós detalla que en els primers països "hi ha més oferta d’habitatge social, més tendència a viure de lloguer que de propietat i ajudes directes a col·lectius concrets com els joves i les rendes baixes”.
Cap a on anem?
Sense cap mena de dubte, per als experts consultats, els països nòrdics o Islàndia no tenen preocupació econòmica respecte a la inflació, però sí per la seva seguretat, sobretot Finlàndia i Suècia arrel de la invasió de Rússia a Ucraïna. Ferrer explica que fa “cinc anys era impensable parlar de seguretat, en canvi ara està a l’ordre del dia”. Els interessos són molt diferents en funció de la situació geogràfica i de l’economia.
Per a l’expert del Col·legi d’Economistes “estem veient inflacions del 10% que feia 30 o 40 anys que no existien”. “Els productes essencials valen molt més, però és el moment que els salaris augmentin en la mateixa proporció o sinó una part de la població quedarà fora del sistema”, afirma. “Hi ha un buidatge de la classe mitjana, que d’alguna forma crea noves situacions de pobreses impensables”, conclou.
Ferrer: “Els productes essencials valen molt més, però és el moment que els salaris augmentin en la mateixa proporció o sinó una part de la població quedarà fora del sistema”
El professor de la UOC assegura que en aquests instants la capacitat adquisitiva de les famílies catalanes ha baixat, sobretot perquè els salaris no pugen i, per aquest motiu, disminueix la capacitat de compra. Són moments d'incertesa, sobretot pels dos propers trimestres.
Pagarem un cafè amb llet a 10 euros a Barcelona? Per a Lladós la resposta és negativa. Aviat tindrem bones notícies, ja que no es pot mantenir una inflació tan elevada. De moment, el cafè amb llet barceloní és de 2,50 euros en establiments turístics. I en els locals, d’1,70. Un termòmetre per parar atenció. I moltes lliçons per extreure.