Javier Solana (Madrid, 1942) és físic, professor, polític i diplomàtic. Va liderar diferents ministeris i alts càrrecs amb Felipe González com a president del Govern espanyol. Va assumir la secretaria general de l'OTAN el 1995. Va ser secretari general del Consell de la UE el 1999 i el primer Alt Representant de Política Exterior i de Seguretat Comuna. Actualment és el president del Centre d'Economia i Geopolítica Global d'Esade i del Real Patronat del Museo del Prado. Rep VIA Empresa al Cornellà Creació Forum per parlar de diplomàcia i jardineria, guerra i diàleg o geopolítica i economia. "Tota la varietat, tot l'encant i tota la bellesa que existeix en aquest món està feta de llums i ombres. Els dos guerrers més poderosos amb els quals es pot comptar són la paciència i el temps", escrivia Lev Tolstói a Guerra i Pau.
Primer va ser la física.
La meva vida té etapes molt diferents. He tingut una vida de científic que em va portar a viure sis anys als Estats Units. Em vaig doctorar i vaig fer de professor. Vaig tornar quan es van crear les universitats autònomes. Va haver-hi un intent del Govern de Franco per buscar gent que estigués fora. Jo vaig tornar a la Universitat Autònoma de Madrid amb un doctorat i experiència científica. Vaig estar a la universitat fins a la mort de Franco.
El moment de la política.
Va començar llavors la vida política més activa. Jo estava a la clandestinitat, havia estat expulsat de la universitat i tenia un gran interès per la vida política i la democràcia espanyola. Era del PSOE i em vaig dedicar uns anys a la política i a la universitat. Quan es van convocar les eleccions, vaig demanar una excedència i vaig entrar a les llistes. Vaig repetir, vam guanyar i vaig entrar al Govern espanyol. Vaig estar al capdavant de quatre ministeris, vaig drt l'únic que va estar tot el temps de la presidència de Felipe González.
"No tothom té la sort i el privilegi d'estar tan ficat en política. Vaig poder veure com canviaven les vides dels espanyols. Vaig ser molt feliç com a ministre"
Què és el que més recorda dels 90?
Després de ser ministre d'Exteriors, em va tocar el moment que Espanya entra al Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Allà vaig conèixer molta gent i els caps d'Estat em van demanar que anés a l'OTAN. Els americans em van insistir molt.
Va ser secretari general de l'OTAN el 1995.
Vaig acceptar, després de parlar-ho amb el partit i el president del Govern espanyol. No semblava fàcil, però em van convèncer i em van dir que no podíem deixar passar aquesta oportunitat.
Va ser míster PESC el 1999.
De l'OTAN vaig passar a la Unió Europea. Es van començar a treballar les relacions internacionals i la seguretat. Es va crear un alt càrrec i em van demanar que l'ocupés. Vaig estar deu anys com a alt representant del Consell per a la Política Exterior i Seguretat Comuna de la UE. Vaig tornar gairebé jubilat.
Quin va ser el seu gran aprenentatge?
Moltíssims! Vaig viure la transició espanyola en llocs d'alta responsabilitat. No tothom té la sort i el privilegi d'estar tan ficat en política. Va ser un moment d'autèntica felicitat. Vaig poder veure com canviaven les vides dels espanyols i com tractàvem de fer-ho tan bé com era possible. Quan miro enrere, veig que vam fer coses absolutament extraordinàries que després s'han oblidat, però allà estan. Vaig ser molt feliç com a ministre, especialment a Educació i Ciència i després a Afers exteriors.
"A Crimea i Donbass hi havia molta tensió, però no vaig pensar que Putin ocupés Ucraïna. S'ha volgut evitar per tots els mitjans que hi hagués una confrontació entre Rússia i l'OTAN"
Gairebé 30 anys després… Com veu el món?
Amb gran preocupació. Li seré sincer: no esperava que la posició de Vladimir Putin arribés a ser real, trencar les fronteres i atacar un país sobirà i de les Nacions Unides en ple segle XXI.
Quin paper ha de jugar Europa a la Guerra a Ucraïna?
Un paper important com el que està jugant. La confrontació es genera el 2014 entre Rússia i Ucraïna perquè Ucraïna estava negociant un acord comercial amb la Unió Europa. Semblava que no tenia cap dificultat i que tot sortiria bé. Putin ja era president i li va dir al llavors president Viktor Yanukóvich que no signés.
I no va signar.
La gent d'Ucraïna creia que farien un pas endavant amb alguns contactes a la Unió Europea. El gran moviment de l'Euromaidán va acabar en una primera guerra. Al final, Rússia es va quedar amb Crimea i part del Donbass. Hi havia molta tensió, però no vaig pensar que arirbés al punt d'ocupar Ucraïna. Potser la resposta que vam donar a Crimea no va ser tan dura com hauria hagut de ser. Els acords de Minsk mai van avançar de forma seriosa i ara estem en una guerra.
Fotografia de Carolina Santos
Li he escoltat demanar "cap fred". Què faria amb Rússia i Ucraïna si fos secretari general de l'OTAN o míster PESC?
Afortunadament, l'OTAN no està en guerra. S'ha volgut evitar per tots els mitjans que hi hagués una confrontació entre Rússia i l'OTAN perquè seria una guerra de grans dimensions. Fins i tot, amb el risc de bombes nuclears. Ucraïna s'està barallant amb Rússia i nosaltres estem ajudant econòmicament i militarment a Ucraïna i sancionant a Rússia. Aquest és el nostre paper juntament amb els Estats Units. No hi ha xoc entre l'OTAN i Rússia.
Guerra, pandèmia, crisi, canvi climàtic...
Hem viscut una temporada plena de dificultats i sorpreses. Vaig passar la pandèmia molt malament, vaig ser dels primers a caure el març. Una mica més i me'n vaig a l'altre món. Ho vaig passar malament. La Unió Europea va reaccionar bastant bé a la pandèmia: ERTEs, préstecs, demanar diners col·lectivament a l'exterior... Europa va fer un esforç important d'unitat i integració. Sóc europeista convençut i hem fet un salt qualitatiu a Europa aprofitant la tragèdia.
"Sóc europeista convençut i hem fet un salt qualitatiu a Europa aprofitant la tragèdia de la pandèmia"
Va signar el 2017 un manifest per la unitat europea.
La Unió Europea ha de ser la Unió Europea que teníem pensada. Cal avançar en aquesta direcció.
Falta diplomàcia, consens i diàleg en ple segle XXI?
Per descomptat. Estem en una situació molt baixa respecte al que m'agradaria. Hem sortit d'un món de globalització i estem anant a passes gegants cap a la desglobalització. No m'agrada i encara m'agradaria menys que poguéssim arribar a tenir dos mons separats. Prefereixo seguir treballant en la via dels acords i la capacitat de travar relacions per resoldre grans problemes globals com la pandèmia.
I el canvi climàtic.
El canvi climàtic està aquí i estem en una guerra que té molt a veure amb l'energia. Hem de ser molt curosos i no oblidar-nos dels temes vinculats al canvi climàtic. Necessitem l'energia i la fortalesa de tots. Crec en un món on es pugui cooperar més, com hem cooperat durant molts anys. És veritat que la relació entre la Xina i els Estats Units té una tensió permanent i va cap a pitjor. Darrere nostre sempre hi ha aquest teló i mentrestant, a l'escenari passen totes aquestes coses.
"Hem sortit d'un món de globalització i estem anant cap a la desglobalització. Darrere nostre sempre hi ha el teló de la tensió permanent entre la Xina i els Estats Units"
El conflicte és inherent a l'ésser humà?
La història de la humanitat és la dels caçadors i productors de blat i aliment. Sempre va haver-hi una certa tensió en la lluita contra animals i homes. La civilització és el contrari, resoldre problemes sabent que a la guerra es pateix molt, es mor gent completament innocent i es creen molts problemes.
Les guerres són necessàries?
La guerra hauria de ser passat i no futur. La civilització ha de ser capaç de resoldre els problemes mitjançant diàleg, acord i sentit comú. Això és el que volíem que fos el segle XXI.
Les guerres impacten i desestabilitzen molt l'economia.
Moltíssim. Hem sortit d'una gairebé guerra que és la pandèmia on no es destrueix infraestructura, sinó que es perden vides humans. Es posen diners perquè l'economia segueixi i la gent pugui viure. Quan s'acaba la pandèmia, agafes la clau de la casa, la fàbrica o l'església i tot segueix tal qual. És com un gran parèntesi en el qual moren éssers humans però no es destrueix infraestructura. La guerra mata i destrueix la infraestructura. Quan es barregen les dues coses arribem a una tragèdia de grans dimensions amb mort, malaltia i destrucció de la infraestructura. Semblava que ho anàvem a solucionar abans que arribés la tragèdia de Putin.
Quin pes té la indústria armamentística?
No crec que en aquest moment el complex industrial militar existeixi com abans. La tecnologia ha canviat molt i la guerra és més sofisticada, encara que també pot ser molt més cruel. En aquest món hi ha diverses potències mundials, cal anar amb compte amb la potència nuclear o el ciberespai i evitar que entrin en joc. Tot això és nou i té conseqüències significatives a les guerres.
No vull ser naif, però crec que les coses es poden resoldre i n'hem resolt moltes que podrien haver estat molt més greus. Si no ho han estat és perquè hi han jugat el factor humà i la diplomàcia. La diplomàcia és com la jardineria.
"La guerra mata i destrueix la infraestructura. La civilització ha de ser capaç de resoldre els problemes mitjançant diàleg, acord i sentit comú"
Cal regar la diplomàcia.
Cal cuidar la diplomàcia cada dia, per si surt una planta mal tallada. Totes les vies de diàleg han d'estar sempre obertes, mai tancades.
Un últim consell per a les noves generacions.
Que tinguin entusiasme i siguin optimistes. Les coses es poden i s'han de fer bé per avançar. Cal prendre's la vida seriosamente, gaudir i pensar que cal ajudar els altres. La solidaritat és necessària i cal lluitar contra la desigualtat. Per a això, cal ser éssers humans dignes, lliures i orgullosos. Així serem més complets i més feliços.