La guerra a Ucraïna bifurca la globalització

Javier Solana, Josep Piqué i Anthony Gardner repassen les conseqüències d'un conflicte amb el potencial de "crear dos mons"

Josep Piqué, Javier Solana i Anthony Gardner durant la seva intevenció a la Reunió del Cercle d'Economie | EP Josep Piqué, Javier Solana i Anthony Gardner durant la seva intevenció a la Reunió del Cercle d'Economie | EP

L'exsecretari general de l'OTAN i exministre d'exteriors de l'Estat Espanyol –entre molts altres alts càrrecs– Javier Solana compadeix la situació d'una economia i un sistema productiu rus que, en paraules de Josep Piqué "van passar d'un dia cap a l'altre de ser una superpotència a ser pràcticament un país en vies de desenvolupament". El vilanoví, que va ocupar la cartera d'exteriors espanyola durant els primers compassos del canvi de mil·lenni, recorda com el principal objectiu de Vladimir Putin en rellevar Boris Yeltsin a la gran cadira de la Plaça Roja era "recuperar l'autoestima del poble rus". El president rus, que encara no ha curat la ferida de la caiguda de la URSS, explicava ara fa 20 anys a Piqué que les principals eines per reprendre el lloc al món de Rússia eren "la força militar, que continua intacta, i l'energia". En dues dècades, unes promeses que els diplomàtics llavors van rebre amb shock "han estat plenament confirmades".

Si bé els propòsits estratègics de Putin amb la invasió a Ucraïna –un pas més per a la reconstrucció del glacis soviètic que s'afegeix a les accions sobre Crimea, Geòrgia o Kazakhstan que ja ha completat amb èxit el mandatari– no estan a prop de complir-se, sí pot obrir un camí de retorn cap al món bipolar que tenia als Estats Units i la Unió Soviètica com a pols de l'acció global. El mateix Solana avisa del perill que una polarització greu entre grans potències "divideixi el món en dues globalitzacions", una consolidada al voltant dels Estats Units i una altra en els marges del poder xinès, que compta amb certes coincidències estratègiques amb Rússia pel que fa a les relacions amb occident. El perill es concreta, de fet, en les reaccions d'una sèrie de països que s'abstenen de posicionaments explícits sobre la invasió, fet que pugui enviar al món la imatge d'una proxy war, una guerra per aproximació que es vegi com un ramal del conflicte entre els EUA i Rússia i la Xina.

Piqué: "Putin volía restablir l'autoestima del poble rus amb la força militar i el control de l'energia"

Tot i que no nega aquesta possibilitat, Piqué subratlla que les diferències en el full de ruta xinès i el rus són més importants a llarg termini que els punts similars. L'interès comú per fer més dèbil la influència dels Estats Units sobre, especialment, els països de l'Aliança de l'Atlàntic nord queda empetitit per l'emergència de les relacions comercials entre empreses xineses i Europa –quelcom que Putin té cada cop més capacitat de rebutjar pel seu apropament, precisament, a aquesta sort de països no alineats–. En aquest sentit, ambdós diplomàtics celebren que, per ara, Beijing respecta les sancions comercials contra Rússia, especialment al voltant de la banca i les operacions financeres, i no ofereix un suport explícit a la invasió, tot i que veus rellevants del PCCh han posat el focus en els moviments d'expansió atlantistes com a principals responsables de la guerra.

En aquest sentit, l'exambaixador dels Estats Units a la Unió Europea, Anthony Gardner –fill del que fora ambaixador nord-americà a l'Estat, Richard Gardner; amb una confusió familiar de Piqué inclosa en la seva introducció– identifica tendències dins les estratègies del gegant asiàtic cap a una separació més clara. Les finances xineses estan buscant sistemes alternatius al swift per a les seves operacions internacionals després de la prohibició d'operar-hi a la banca russa, i el desenvolupament de monedes digitals independents respon a un afany d'independència dels organismes i mercats financers internacionals. El conseller del Brunswick Group tem que aquestes operacions responguin a una futura invasió a Taiwan que "ha de ser ràpida, perquè si hem sigut tan durs amb Rússia és perquè la crisi s'ha allargat més del que pensàvem". Així, reclama una aposta de les tendències occidentals per projectar-se al món i "establir els estàndards" tecnològics i econòmics del món. "Hem de ser nosaltres qui decidim qui hi ha al capdavant de les principals organitzacions del món".

Els deutes del Maidan

"L'any 2014 no vam ser prou ràpids ni prou contundents amb les sancions cap a Rússia" durant la invasió i annexió il·legal de Crimea i part del Donbass. En aquelles negociacions, de les que Gardner va formar part com a ambaixador nord-americà, els actuals president i secretari d'estat dels Estats Units, Joe Biden y Tony Blinken, "van voler anar més lluny mentre la resta de països advocava per mesures graduals". La fallida de la Unió Europea llavors, i la seva victòria ara, demostra el seu "caràcter essencial", no només com a gegant econòmic, sinó com a entitat de seguretat militar en la sala d'operacions global. En aquest sentit, "la Unió Europea està fent les coses magníficament bé" amb la guerra a Ucraïna –les sancions i reformes estan sent prou contundents perquè Putin tingui clares les "línies vermelles".

L'exsecretari general de l'OTAN, Javier Solana | EP
L'exsecretari general de l'OTAN, Javier Solana | EP

 

L'èxit de les posicions comunes europees amb el conflicte han estat el gran "error de càlcul de Putin", com confirma Piqué. El mandatari rus va prendre com a patró les minses repercussions de les accions contra Geòrgia i Kazakhstan o la intervenció a Síria, i esperava una "resposta indolora" per part de les autoritats europees i nord-americanes. El focus de l'estratègia internacional nord-americana, que mira cap al sud-est asiàtic, i la manca de política exterior europea feien pensar Putin que la invasió tindria el tipus de rebuig internacional més simbòlic que material que ja havia sofert en altres ocasions. "Ha estat una sorpresa la contundència i la raonable unitat de la resposta europea", confirma Piqué, que s'afegeix a la satisfacció pels moviments de la unió dels altres dos ponents. Més encara, després d'anys d'un afebliment dels vincles atlàntics, que veus com el mateix president Macron van avalar, havent declarat la "mort cerebral de l'OTAN".

L'energia té la clau

Tot i que Gardner està més que satisfet amb les sancions i les reaccions dels països occidentals, tem que una fixació massa entestada per la resposta envers Rússia esdevingui finalment una "distracció dels grans afers" dels que realment s'haurien d'ocupar els ens supranacionals occidentals. "Ucraïna ens distreu del canvi climàtic, el potencial de la Xina o la necessària reforma del comerç internacional", lamenta. Tot i això, la relació amb el seu orient més immediat ha marcat la política europea en àmbits molt diversos, d'entre els que destaca la política energètica –central en les qüestions de sostenibilitat–. En aquest punt, reafirma Solana, resideix la clau de la resolució exitosa del conflicte a Europa.

Gardner: "Ucraïna ens distreu del canvi climàtic, el potencial de la Xina o la necessària reforma del comerç internacional"

Qualsevol unitat d'acció internacional per part dels 27 reclama, necessàriament, un full de ruta conjunt en el camp de la gestió de l'energia. "No hi ha una política exterior europea que sigui mereixedora de tal nom sense un mínim de política energètica comuna", proclama l'exsecretari general de l'OTAN, que lamenta dècades de separació en el full de ruta europeu "pels diferents interessos i creences" de cadascun dels països membres. Alemanya és l'exemple més clar de la fallida d'aquest model: dècades després de la seva aposta per la interdependència amb Rússia –basada en el convenciment que aquesta milloraria les relacions entre els països– aquesta s'ha demostrat ineficaç, i ha portat tota la Unió al darrere. "Érem addictes i vam comprar la droga més barata, que era el gas rus", critica Gardner, tot recordant la "bogeria" de donar el control de part les reserves centreeuropees de gas a Gazprom el 2014.

Amb tot, els ponents reconeixen la necessitat d'un alto el foc com més aviat millor, per acabar primer amb la catàstrofe humanitària a l'est d'Europa i segon amb els efectes econòmics del conflicte, que estan frenant la recuperació després de grans esforços durant la pandèmia. Piqué opina que "Rússia ja ha perdut la guerra, perquè els objectius essencials no s'estan assolint", però coincideix amb Solana que el més difícil serà, de fet, que Putin admeti la derrota. "Una retirada immediata no serà possible, però anirem cap a una situació de cronificació del conflicte que acabi amb un alto el foc", preveu l'exministre. Les posicions del bloc atlàntic, la contundència de les sancions i la velocitat de la seva implementació seran claus per tancar aquest episodi. "Tot plegat és compatible amb què Rússia hagi vist amb claredat les línies vermelles".

Més informació
Un Cercle de Catalunya i per a Europa
Ucraïna i Rússia, història d'una "temeritat"
Avui et destaquem
El més llegit