19
d'Abril
de
2016
Fins ara, el finançament de les empreses estava molt lligat al sistema bancari. Avui dia, gràcies especialment al canvi de política monetària implantat pel Banc Central Europeu (BCE), s'està transformant aquest paradigma. La idea la defensa el president de la Borsa de Barcelona, Joan Hortalà, qui admet que el "nou model apropa l'estructura productiva europea a l'anglosaxona". En una conferència a la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida sobre els mercats financers i el finançament empresarial, el president de la Borsa de Barcelona ha recomanat "mirar més els mercats i menys els bancs".
Malgrat que a l'Estat espanyol tingui un govern en funcions, Hortalà argumenta que la borsa té les seves pròpies dinàmiques i mostra un comportament positiu en els darrers anys. "La incertesa política no cotitza a borsa", assegura. De fet, recorda que des de l'inici de la crisi "la rendibilitat de l'Ibex és la més alta d'Europa, arribant al 3,99% fins al novembre de 2015". El selectiu espanyol es situa per sobre dels registres de la Gran Bretanya, França, Itàlia, Alemanya o els EUA.
Noves fórmules de finançament
El crowdfunding, el Mercat Alternatiu Bursàtil (MAB), el capital risc o la titulització d'accions. Són algunes de les noves fórmules de finançament que Hortalà va aconsellar als empresaris lleidatans durant la seva intervenció. Tot i això, admet les dificultats per confiar en uns mètodes que encara no estan regulats normativament. Per aquest motiu, considera que "els nous negocis vinculats a les TIC són els que millor poden utilitzar aquests recursos, ja que tenen un component important de risc i és necessària poca inversió".
Hortalà considera que s'ha arribat a la necessitat de cercar aquestes fonts alternatives de finançament per la ineficàcia en l'estratègia econòmica de la Unió Europea, basada en uns tipus d'interès baixos que fa que els diners no arribin a les empreses. "La demanda de crèdit per a les inversions està sota mínims". En aquest escenari, "els únics que arrisquen són els petits empresaris que aposten per les noves tecnologies o la biotecnologia".
Del mercat de crèdit al financer
El president de la Borsa de Barcelona reconeix que el nou model de finançament comporta altres formes de fer de les empreses. "Fins fa uns anys, tothom demanava crèdit. Ara, hauran d'acudir a la borsa i a la resta de mercats alternatius". Com a dada, Hortalà comenta que a Espanya només un 30% de les companyies obté recursos financers a través de la borsa. Als EUA, el cas és el contrari, ja que només una de cada tres sol·licita diners als bancs.
Una borsa catalana?
Més enllà dels condicionants polítics i del procés sobiranista, Joan Hortalà veu difícil que es pugui plantejar un Ibex 35 a la catalana. "La borsa és un vehicle que posa en contacte a estalviadors i inversors i, encara que hi ha hagués un mercat amb una vintena d'empreses catalanes consolidades i importants, l'estructura no seria suficientment gran per mantenir-se". Així, posa l'exemple de què França, Bèlgica, Holanda i Portugal no tenen mercat propi i tenen cotitzacions unificades a l'Euronext, deixant entrar a altres companyies foranies.
Malgrat que a l'Estat espanyol tingui un govern en funcions, Hortalà argumenta que la borsa té les seves pròpies dinàmiques i mostra un comportament positiu en els darrers anys. "La incertesa política no cotitza a borsa", assegura. De fet, recorda que des de l'inici de la crisi "la rendibilitat de l'Ibex és la més alta d'Europa, arribant al 3,99% fins al novembre de 2015". El selectiu espanyol es situa per sobre dels registres de la Gran Bretanya, França, Itàlia, Alemanya o els EUA.
Noves fórmules de finançament
El crowdfunding, el Mercat Alternatiu Bursàtil (MAB), el capital risc o la titulització d'accions. Són algunes de les noves fórmules de finançament que Hortalà va aconsellar als empresaris lleidatans durant la seva intervenció. Tot i això, admet les dificultats per confiar en uns mètodes que encara no estan regulats normativament. Per aquest motiu, considera que "els nous negocis vinculats a les TIC són els que millor poden utilitzar aquests recursos, ja que tenen un component important de risc i és necessària poca inversió".
 |
| Hortalà, durant la seva intervenció a la Cambra de Comerç de Lleida. D. Rodríguez |
Hortalà considera que s'ha arribat a la necessitat de cercar aquestes fonts alternatives de finançament per la ineficàcia en l'estratègia econòmica de la Unió Europea, basada en uns tipus d'interès baixos que fa que els diners no arribin a les empreses. "La demanda de crèdit per a les inversions està sota mínims". En aquest escenari, "els únics que arrisquen són els petits empresaris que aposten per les noves tecnologies o la biotecnologia".
Del mercat de crèdit al financer
El president de la Borsa de Barcelona reconeix que el nou model de finançament comporta altres formes de fer de les empreses. "Fins fa uns anys, tothom demanava crèdit. Ara, hauran d'acudir a la borsa i a la resta de mercats alternatius". Com a dada, Hortalà comenta que a Espanya només un 30% de les companyies obté recursos financers a través de la borsa. Als EUA, el cas és el contrari, ja que només una de cada tres sol·licita diners als bancs.
Una borsa catalana?
Més enllà dels condicionants polítics i del procés sobiranista, Joan Hortalà veu difícil que es pugui plantejar un Ibex 35 a la catalana. "La borsa és un vehicle que posa en contacte a estalviadors i inversors i, encara que hi ha hagués un mercat amb una vintena d'empreses catalanes consolidades i importants, l'estructura no seria suficientment gran per mantenir-se". Així, posa l'exemple de què França, Bèlgica, Holanda i Portugal no tenen mercat propi i tenen cotitzacions unificades a l'Euronext, deixant entrar a altres companyies foranies.