'En un momento dado'… Què el feia únic?

Johan Cruyff, estimat, de vegades odiat, passarà a la història per talent, visió i projecció de país

Johan Cruyff el 1974. | Wikimedia Commons Johan Cruyff el 1974. | Wikimedia Commons

En un momento dado, el 24 de març del 2016, molts ens vàrem despertar amb la desagradable notícia de què el “flaco” ens havia deixat. Aquest és segurament l’article més personal que he escrit. Potser perquè, amb set anys, el primer equipament de futbol que els meus pares em van regalar, era blanc amb una ratlla vermella i un número 14 a l'esquena. Potser perquè he sigut “Ajaxista” abans de ser Barcelonista quan Johan va venir al Barça. Potser perquè, després d’anys sense mirar cap partit, Johan, com a entrenador, m’havia tornat a fer gaudir del futbol, a tenir la Gallina de piel. Una sensació només assolida, anys després, per en Pep Guardiola, el seu deixeble.

He tingut l’oportunitat de parlar amb molts holandesos, que m’han fet recordar moments extraordinaris i descobrir anècdotes desconegudes. Als Països Baixos, Johan és un Déu. És la història d’un nen de barri obrer d'Amsterdam, que amb 12 anys perd el seu pare i creix al carrer jugant a futbol a totes hores del dia, abans i després de l’escola i que es va convertir, a força de treball i de passió, en una icona de tot un país. Les seves inicials, J.C., li han valgut el sobrenom de "El Redemptor". Estimat, de vegades odiat, però sempre respectat per tot el que ha representat per la imatge i la projecció del país, per tot el que ha aportat al futbol i a l’esport en general i per la seva personalitat sempre crítica amb l’entorn que el defineix perfectament en una de les seves frases.

El reconeixement a Johan Cruyff és encara viu i present a tot arreu i això diu molt de l'agraïment i l’admiració de tot un país

Estoy en contra de todo. Hasta que me decido, entonces estoy a favor. Eso tiene sentido”. Aquest país, on la primera frase que els nens aprenen és el “sí, però” (Ja, maar), on la crítica és una actitud fomentada des de l’escola, on es qüestionen sempre les normes sense sentit, protestant-les i posant-les en dubte, es pot perfectament admirar algú per la seva feina i odiar-lo pel seu caràcter. Aquest 24 de març del 2016, els Països Baixos han plorat davant del televisor. Aquest reconeixement és encara viu i present a tot arreu: tertúlies esportives on la seva foto segueix presidint els platós de televisió, on la seva visió del futbol segueix sent un referent a l’hora de comparar sistemes de joc, amb l’estadi del Ajax anomenat el Johan Cruyff Arena, la Supercopa de futbol dels Països Baixos, rebatejada com Supercopa Johan Cruyff (en neerlandèsJohan Cruyff Schaal) diu molt de l'agraïment i l’admiració de tot un país cap a un personatge tan disruptiu que molts trobem a faltar.

Com empresari Johan no va destacar. Com tots els esportistes, té la seva pròpia marca de roba i calçat esportiu. La seva gran passió sempre ha estat fomentar l’esport i fer-lo arribat a tots. Podia parlar durant hores de futbol, de tècnica, de tàctiques. Això explica la seva entrega al projecte més emblemàtic i que defineix la seva passió per l’esport en general i el futbol en particular. La fundació Johan Cruyff és tota una institució als Països Baixos, fomentant la integració de nens i nenes amb dificultats i amb discapacitat de tot el món, a través de projectes esportius que creïn espais on créixer, fer amics, millorar la salut física i mental, on treure el millor de si mateix. Una idea que recupera aquesta part de la seva infància on el futbol, les relacions, es fomentaven i es vivien al carrer.

Lluny del políticament correcte

La mort el passat 29 de març, de la campiona als jocs paralímpics d’hivern de snowboard Bibian Mentel, per càncer, ha recordat la col·laboració entre la seva fundació Mentelity Foundation i la fundació Johan Cruyff en aquest objectiu de fomentar l’esport en persones amb discapacitats físiques i mentals. L’altre gran projecte de Johan sempre ha estat la formació específica en gestió esportiva. Tots recordem les seves batalles amb la direcció dels clubs on ha entrenat i la seves crítiques a presidents amb complexes d'entrenador. La Johan Cruyff Institute imparteix màsters en gestió esportiva dissenyat per persones apassionades pels esports i que volen desenvolupar la seva carrera en aquest món.

Johan passarà a la història com a un dels millors del món, però no només pel seu talent que l’ha fet únic, sinó perquè ha estat un visionari i un pioner

A nivell esportiu, Johan passarà a la història com a un dels millors del món. Però no només pel seu talent que l’ha fet únic. Cruyff ha estat un visionari i un pioner que ens va fer vibrar com a jugador i ens va fer estimar el futbol, com entrenador. Però no només en el camp esportiu. Johan es ficava amb tot, com a bon holandès deia el que pensava, lluny del políticament correcte que sovint acaba matant qualsevol progrés. Sense embuts, sense tabús i sense importar-li molt l’opinió de la gent. Era un lluitador amb una lògica i un sentit comú imparable.

Johan jugava com vivia i parlava com si estigués jugant al futbol. Sovint molt intuïtiu, segur del que deia, fins a semblar esquerp, però amb objectius molt clars que el feia anar sempre un pas per davant dels altres. Aquest caràcter fort, impertinent i exigent junt amb un esperit lliure que no acceptava imposicions absurdes, explica perquè Jordi Cruyff, nascut a l’ombra del famós 0-5 contra l'etern rival, ha estat el primer nom català registrat a Catalunya, després de la mort de Franco. Els holandesos tenen molt clara aquesta passió de Johan per Catalunya. Des de la seva arribada al Barça, molts reconeixen que Johan els ha fet tenir ganes de descobrir un país més enllà de les platges.

Un enamorat de Catalunya

Johan sempre ha estat un enamorat de Catalunya, tot i ser crític amb la seva apatia a l’hora de lluitar per les seves reivindicacions. Mai no s’ha posicionat, però deia que si els catalans volien la independència, que la facin. He de reconèixer que el tracte que el Barça ha tingut amb la persona que, com a jugador primer i després com entrenador ha fet gran el club, projectant-lo a escala internacional com mai a la història, m’ha decebut molt. De vegades ens costa reconèixer els mèrits d’aquells que tenen èxit.

Les seves frases mítiques són el reflex de la seva visió clara a l’hora d’analitzar un problema i aportar-hi solucions lògiques i senzilles

Mai he entès per què Johan Cruyff no podia ser president d’honor del club, com sí ha estat Di Stefano al Real Madrid. Pep deia que "tots sabem que el Barcelona va més enllà del Johan, però la seva arribada ha estat la revolució que ens ha ensenyat com fer les coses". Un tema pendent que Joan Laporta va voler reparar, però que sabem com ha acabat. Espero que pugui fer-ho ara. L'estàtua i el canvi de nom del Miniestadi, després de la seva mort, no són, per a mi, suficients.

Johan deixarà per sempre les seves frases mítiques. Per aquells que l’escoltaven de manera superficial, eren anecdòtiques, però són el reflex de la seva visió clara a l’hora d’analitzar un problema i aportar-hi solucions lògiques i senzilles. Moltes d’elles es podrien aplicar perfectament al món de l’empresa. La seva manera d'expressar-se en castellà, plena de faltes i adaptant frases, també era normal, en la seva llengua materna, el neerlandès. Johan tenia un idioma propi, que aquí anomenem el Cruyffian. Moltes de les seves frases amagaven una lògica inequívoca i han passat a ser patrimoni de molts holandesos quan volen expressar una idea, enriquint, per molt, la llengua holandesa. “Cada desventaja tiene su ventaja” és, sense dubte, una de les més famoses pels holandesos, mostrant aquesta mentalitat practica, lògica i sempre positiva.

Gallina de piel

Per mi, juntament amb Peter Drucker, Johan sempre serà un dels referents com a persona i em costaria molt criticar-lo, perquè no seria neutral. He de reconèixer que la seva lògica, la seva manera d’actuar, de pensar i de ser han marcat alguns aspectes personals de la meva vida. Sempre he sigut cruïfista. M’hagués agradat conèixer-lo més personalment. Potser hagués pogut seguir practicant amb ell el meu neerlandès, tot i que estic segur que no hagués estat gramaticalment correcte.

Moltes de les seves frases amagaven una lògica inequívoca i han passat a ser patrimoni de molts holandesos quan volen expressar una idea

Johan Cruyff va ser un lluitador. Ha sigut positiu fins a l'últim minut. “Tengo la sensación de que voy ganando 2-0 en la primera parte de un partido que aún no ha terminado. Estoy seguro de que al final ganaré”. Va ser la seva última gesta. La majoria dels entrenadors els anomenem pel seu cognom; Van Gaal, Reixac, Rijkaard, Valverde, Koeman, etc. Però Johan era Johan. Fins i tot amb això ha estat diferent.

El 24 de març del 2016, per primera vegada, la mort d’un personatge públic, m’ha posat la gallina de piel. A Holanda també. En aquests moments tan il·lògics, molts trobem a faltar la seva lògica.

Més informació
La filosofia Cruyff en ple confinament
La revolució Cruyff als despatxos (del Barça)
Avui et destaquem
El més llegit