Campistol: "Despolititzem la sanitat pública i humanitzem-la!"

El director general de l'Hospital Clínic explica com la tecnologia canvia l'estructura hospitalària i la relació amb els pacients

Josep Maria Campistol és el director general de l'Hospital Clínic | Àngel Bravo
Josep Maria Campistol és el director general de l'Hospital Clínic | Àngel Bravo

Josep Maria Campistol (Girona, 1960) és el director general de l'Hospital Clínic de Barcelona. Va començar la seva residència com a metge el juny de 1984 i dirigeix l'hospital que l'ha vist créixer des del gener de 2016. VIA Empresa l'entrevista al seu despatx que es troba a la planta més alta del Clínic. Passem consulta de la seva trajectòria professional, de la sostenibilitat menys política i més humana del sistema sanitari, de la medicina de les 4Ps, del quiròfan 5G, del MIR o dels reptes de dirigir un hospital amb més de 4.700 treballadors i 500 milions d'euros de pressupost... La millor medicina de passat, present i futur és la de les persones. Això sí, amb recepta tecnològica.

Fa 35 anys que treballa al Clínic.

Vaig venir a estudiar medicina el 1977, vaig acabar la carrera el 1983, vaig fer el MIR i vaig començar de resident el juny de 1984. Després em vam donar una plaça d'adjunt, vaig estar un parell d'anys a Estats Units i el 1993 vaig tornar i fins avui...

Dirigir un hospital és fer més de gestor que de metge o viceversa?

És una feina molt complexa. En 35 anys d'història conec relativament bé l'hospital perquè he estat en totes les categories professionals com a metge però és una feina complicada de gestió de recursos i persones, oportunitats, probabilitats... És un hospital molt gran amb més de 4.700 treballadors i 500 milions d'euros de pressupost i és un moment polític i social difícil per aquest país.

Josep Maria Campistol Hospital Clínic

Fotografia d'Àngel Bravo

Quina és la lliçó empresarial més important que ha après?

El més important són les persones i les coses les fan les persones. Per tant, és bàsic tenir un bon equip, compartir projecte i valorar la feina que fan les persones. Quan era cap de servei de Nefrologia vaig arribar a la mateixa conclusió: la necessitat clara de tenir un equip i el valor de les persones. Els professionals de la medicina i la infermeria tenen un rol molt important perquè estem treballant en la salut de les persones.

“Tenim un greu problema de sostenibilitat del sistema de salut”, alerta.

Tenim un gran sistema públic de salut a Catalunya amb grans hospitals. Tenim una gran atenció primària que és la base del sistema de salut i molts bons professionals. Però, s'ha de donar-hi una volta i fer un replantejament per tres elements: hi ha més demanda, la població es fa més gran i hi ha més cronicitat, tenim un problema econòmic amb tanta demanda i això és infinit i per últim, tenim un greu problema de professionals. Quan analitzes ràtios de distribució de metges per cada 100.000 habitants, estem per sobre de la mitjana europea de metges però no d'infermers i la redistribució territorial no és equitativa i això fa que hi hagi més desigualtats.

S’hauria d’invertir més i/o millor des de l’administració?

A Catalunya i Espanya s'ha d'invertir més en salut. Quan tu mires el percentatge del PIB destinat a salut estem quasi dos punts per sota de la mitjana europea. Per no parlar d'Estats Units... Hem d'invertir-hi més, cal una reestructuració del model perquè no hi haurà gaire més diners públics per fer-lo sostenible i hem de fer que el model que està en dificultats sigui més eficient, equitatiu i sostenible.

"Hi ha un problema greu d'obsolescència tecnològica a tots els hospitals"

Hem superat la crisi econòmica?

Hem recuperat una part de la inversió, però la massa salarial es va reduir un 5% durant la crisi i això no ho hem recuperat. La crisi va impactar molt en infraestructures i equipament. Catalunya té bons hospitals però els edificis del Clínic, Vall Hebron, Bellvitge, Sant Pau o l'Hospital del Mar són vells. Hi ha un problema greu d'obsolescència tecnològica a tots els hospitals.

“Despolititzem la sanitat pública!”, defensava en una conferència al Cercle d'Economia. Està polititzada la sanitat?

Sí. Només cal mirar les campanyes electorals on la sanitat sempre és un tema estrella del debat polític. Però, igual que es va fer un Pacte de Toledo amb les pensions, s'hauria de fer amb la salut. Seria molt bo que tots plegats es posessin d'acord i que els professionals de la sanitat pública i privada sapiguem a què atendre'ns. La sanitat està en el focus del debat polític perquè a tots ens interessa molt, però no és bo ni per al ciutadà ni per al professional. Canvies de partit i llavors, de model. Despolititzem la sanitat pública i humanitzem-la!

Víctor Costa i Josep Maria Campistol

Fotografia d'Àngel Bravo

Quin hauria de ser el país referent de Catalunya?

Els models de sanitat d'Europa són diferents. Els nòrdics són més socialitzats, França no té atenció primària, Alemanya té un model molt compartimentat i molt privatitzat de mútues, Anglaterra té un sistema molt públic i molt ineficient... Hauríem d'encaminar-nos cap als països escandinaus però aprofitant el valor de la nostra atenció primària que és molt bona. Vam tenir una visita de parlamentaris danesos que admiren el nostre model primari.

Quins reptes afronta el model de gestió del Clínic?

El Clínic forma part del sistema públic de salut i de la gestió global del Siscat-Catsalut. El Clínic té problemes? Segur, però tenir pocs professionals, cremats i amb manca d'estímuls és comú a tots els hospitals. El repte és compartir estructura, integrar-nos en el territori i repartir-nos les patologies més complexes entre els grans hospitals. Hi ha metges que no volen anar a treballar a hospitals comarcals de Catalunya, però hi anirien si els grans hospitals hi donessin servei. Hem de treballar en xarxa i el model seria molt més eficient.

"S'hauria de fer un Pacte de Toledo amb la salut"

Treballar en xarxa i amb especialització...

Especialització coordinada des de l'hospital gran, ja sigui Clínic, Vall Hebron, Bellvitge... No trobem cardiòlegs o anestesistes i encara hi ha més dificulats per trobar-los als hospitals comarcals. Integrar i treballar en xarxa no vol dir gestionar des de l'hospital gran sinó repartir-nos patologies i procediments entre grans i petits. Tenim un projecte molt important d'aliança estratègica del territori que és l'àrea de salut a Barcelona esquerra i un altre de terciarisme amb la C-17 que va de Barcelona fins a Campdevànol amb els hospitals de Mollet, Sant Celoni, Granollers, Vic i Campdevànol. El Clínic assumeix la coordinació i alhora els proveeix d'especialistes de primer nivell que hi van un parell de dies a la setmana.

El Clínic és públic, però també es finança a través de Barnaclínic que és privat.

Barnaclínic neix l'any 2000 i el finançament que rebem és molt poc. Barnaclínic ajuda amb ingressos però sobretot aporta la possibilitat de retenir talent perquè els sous de la sanitat pública ja sabem com són i així els metges també poden treballar a la privada i tenir un complement del sou. Hem de fer evolucionar el model Barnaclínic i ja estem treballant el marc jurídic. Ara bé, segurament hem de canviar l'emplaçament que està a Villarroel per deixar clar que són hospitals diferents. No oblidem que al voltant del 28% dels ciutadans a Catalunya tenen una doble asseguradora.

El model de la medicina de les 4Ps és el futur?

Participativa, precisió, personalitzada i preventiva. El malalt ha de participar en la sanitat i en la presa de decisions perquè cada cop té més formació i més interès en la seva salut. Prevenir sempre és millor que curar i s'han de poder prevenir les malalties. El projecte de prevenció del càncer de còlon, de mama o endomètric és molt important. La medicina ha de ser de precisió, fer-ho senzill i no fer mal i allò que no cal, millor no fer-ho. I per últim ha de ser personalitzada, perquè cada pacient és diferent en edat, genètica, resposta...

Josep Maria Campistol

Fotografia Àngel Bravo

Les noves tecnologies promouen la personalització.

El rol és molt important. El càncer ha canviat d'una manera brutal perquè avui sabem perfectament quin és el seu ADN i quin tractament se li ha de donar. El càncer s'està convertint en allò que les malalties infeccioses eren fa 30 o 35 anys. La quimio és molt més precisa, molt més personalitzada i molt menys tòxica. Clarament hi ha una personalització de la medicina.

Durant el MWC vaig assistir a la primera intervenció quirúrgica amb 5G liderada pel doctor Antonio de Lacy.

Estic convençut que en un futur no molt llunyà es podrà operar des de qualsevol part del món i la formació també es podrà fer a distància. Des d'aquesta habitació puc controlar com estan els malalts de cures intensives perquè estan tots monitoritzats. De la mateixa manera que es controla el malalt de Granollers, es pot monitoritzar el malalt des de casa i això permet actuar preventivament. En cirurgia, segur. Si es fa amb els videojocs per què no es pot fer amb operacions quirúrgiques? En el model sanitari és clau la sostenibilitat i l'equitat. Hem d'aconseguir que el malalt de Barcelona, Girona o Lleida tinguin les mateixes possibilitats de tractament i de supervivència. La robòtica simplifica la cirurgia.

"En un futur no molt llunyà es podrà operar des de qualsevol part del món i la formació també es podrà fer a distància"

A les universitats del present s’estan formant els metges del futur?

El món i les tecnologies van molt de pressa i hem de canviar el model del MIR i la formació tant dels metges com dels residents. S'ha de donar una volta radical. Estem fent la mateixa docència que fa 25 anys i hi falten les tecnologies o les relacions amb els malalts. La formació dels residents ha de pivotar sobretot en els grans hospitals i ho podem compartir amb el treball en xarxa.

Ha canviat la relació amb el pacient?

Sí, i encara haurà de canviar més. No es tracta de ser el metge protector de fa 50 anys, però tots estem amb una gran sobrecàrrega assistencial i la relació amb el malalt segurament és més freda, distant i ràpida del que ens agradaria. Parlem més de patologies que de pacients i hauríem de parlar més de malalts. Les noves tecnologies ens han deteriorat la relació amb els pacients. Volem humanitzar els hospitals.

Una relació d'amor i odi amb la tecnologia.

Ens ha d'ajudar en la connexió i el seguiment del malalt. Hem de fer menys visites rutinàries i aportar valor afegit i millorar la qualitat de la relació amb el pacient.

Josep Maria Campistol

Fotografia Àngel Bravo

A VIA Empresa diem que les dades són el nou bisturí dels metges.

Molt bo.

Com s'imagina el Clínic d'aquí a 10 anys?

El Clínic té un problema d'espai molt gran. Estem treballant amb les administracions per garantir el futur del Clínic que pot ser a l'Escola Industrial o a un altre lloc. Tenim 120 anys d'història i dificultats arquitectòniques i d'espai. Estem treballant el futur del Clínic amb el departament de Salut, Catsalut, Ajuntament i Diputació de Barcelona, entre d'altres. La sanitat mou molta indústria, recerca, innovació...

I la sanitat?

La sanitat canviarà radicalment i ha de ser molt més preventiva. El malalt estarà sobretot a casa i la tecnologia ens ha d'ajudar. A l'hospital hi han d'haver espais confortables, però poques habitacions i molta estructura quirúrgica, intervencionista, ambulatòria i tecnològica. Les sales de reunions tindran control remot i els malalts estaran monitoritzats. És un canvi de cultura. Tots som conservadors i volem preservar el lloc de treball i sempre és més fàcil seguir amb la rutina que porto fent els últims 30 anys.

"La sanitat canviarà radicalment: el malalt estarà a casa i els hospitals tindran una estructura molt quirúrgica, intervencionista, ambulatòria i tecnològica"

Un canvi de cultura implica raó i emoció.

Tenim un pla estratègic que es diu Nucli (Nou Univers Clínic) amb 1.000 professionals implicats. Som un hospital bo en assistència, docència i recerca però alhora volem ser bons en humanitzar. Un dels projectes és l'ecologia emocional per arribar tant a professionals com a pacients. És l'hospital saludable. Per exemple, hem millorat el menjador i l'estem convertint en àgora. Humanitzem l'hospital i siguem eficients! Aquí tenim un sentiment de comunitat molt important.

Més Informació
Operar un intestí gros des del MWC
Les dades, el nou bisturí dels metges
L'art de la cirurgia: talent i innovació
Avui et destaquem
Comentaris