L'auge de les àrees comercials posa en alerta la indústria

La creació de grans àrees comercials ha crescut de manera sorprenent en les darreres dècades a Catalunya, i la previsió és que en els darrers anys encara se n'instal·lin de noves sobretot en les zones més poblades del país. Aquesta situació ha aixecat la crítica d'empreses i institucions, que consideren que s'està ocupant espais que quan l'economia es recuperi podrien acollir inversió estrangera.

La crisi econòmica ha fet davallar considerablement l'interès que uns anys enrere hi havia per instal·lar-se en zones destinades a acollir indústria, però això no té per què sempre seguir així. Per aquest motiu la petició que fan certs sectors implica respectar una reserva de terrenys i evitar la creació de noves àrees comercials.

Efectes sobre el comerç tradicional
Una de les institucions que alerten d'aquesta situació és la Cambra de Comerç i Indústria de Sabadell, que creu que el boom dels centres comercials al voltant de l'autopista C-58 pot fer desaparèixer els petits i mitjans comerços de les ciutats de la demarcació. L'advertència arriba amb una sèrie d'ampliacions d'àrees comercials sobre la taula i la imminent construcció d'una nova àrea urbanitzada a Cerdanyola, que farà que l'oferta creixi en detriment de l'existent a les ciutats.

Aquesta Cambra ha elaborat un informe en què adverteix de la força que estan tenint uns espais que estan creixent de manera desmesurada i que en certes ocasions està ocupant uns espais que inicialment estaven destinats a ser sòl industrial. És el cas de Sant Pau de Riu-sec, de Sabadell, o del Centre Direccional de Cerdanyola, on s'hi havien d'acollir empreses vinculades amb la tecnologia i la producció neta, però on la Cambra assenyala que finalment ha adquirit un gran protagonisme l'oferta comercial.

"Aquesta situació és preocupant de cara al dia de demà, perquè tenim un discurs que indica que cal reindustrialitzar el país, però estem veient que haurem ocupat els espais destinats a sòl industrial i que eren interessantíssims amb una altra activitat econòmica", assenyala el responsable d'Infraestructures de la Cambra, Pere Puig.

En aquest sentit assenyala que això comporta de manera directa a una desaparició de la petita i mitjana empresa dedicada al comerç a les ciutats, fet que comporta una transformació dels espais cèntrics amb una deslocalització cap a la perifèria, on hi ha instal·lats aquests grans centres comercials.

El final d'un model
Segons Puig, aquesta situació pot trencar amb un model que s'havia promès com la ruta viable de futur, i que passava per la instal·lació d'empreses vinculades amb la tecnologia, com és el cas de Sant Pau de Riu-sec: "Es va dissenyar per ser un espai industrial de primer nivell, amb activitat industrial neta, amb infraestructures potents, fibra òptica, un disseny de naus més modern, i tot això s'ha substituït per una altra cosa que de manera immediata dóna resposta als promotors, però que és una mala solució per al futur de la indústria i del comerç", assenyala.

La Cambra creu que el model pel qual s'ha optat no és la solució, i es remet a exemples com el de Tolousse, on temps enrere es va apostar per aquesta opció i ara s'hi estan fent fortes inversions per tornar a atraure el comerç al centre de la ciutat. "Ara estan veient com cal tornar a donar una oferta al centre perquè les ciutats s'estan convertint en guetos i és inviable la convivència perquè el comerç ha quedat fora de la ciutat", assenyala el responsable de Comerç de la Cambra, Josep Maria Porta.

És per això que Porta considera que les polítiques actuals que estan permetent els creixements de les àrees comercials sense massa mesura van en contra del full de ruta planejat inicialment. "Totes les línies assenyalen que ens estem equivocant amb el comerç", sentencia.

Des de la Fundació Gremi de Fabricants també veuen la situació amb preocupació. El seu vicepresident, Antoni Garrell, creu que cal saber trobar nous espais on desenvolupar la indústria: "Cal parlar menys i fer més, agilitzar els espais i habilitar-los per ser polígons industrials del segle XXI, millorant la mobilitat o fent-hi arribar la fibra òptica", apunta. És per això que considera que no s'ha de pensar només en clau local: "No es tracta de localitzar, cal fer territori sense pensar només en casa meva, cal pensar més enllà d'una sola ciutat", afegeix.

Preservar les reserves de sòl
La Cambra creu que jugar amb el futur de l'economia "és un luxe", i per això aposta perquè les administracions competents mantinguin l'interès de preservar el sòl reservat per a ús industrial, tot i que avui dia no donin el rendiment que se n'espera. "Ara mateix hi ha una ocupació baixa, però les crisis són cícliques, i més endavant potser hi haurà una multinacional que es voldrà instal·lar en centres emblemàtics com el Centre Direccional o Sant Pau de Riu-sec, i si ara li estem canviant la personalitat ens estem carregant aquesta possibilitat", defensa Puig.

La petició també passa per frenar les expectatives de creixement dels entorns comercials ja existents. Segons fonts de la Cambra, actualment sobre la taula hi ha, a banda de la creació de la zona comercial de Cerdanyola, la previsió per ampliar l'espai del Baricentro, a Barberà del Vallès, i el KM 17, a Terrassa, fet que incrementaria el volum de terrenys on ubicar-hi més botigues.

La Generalitat defensa la creació d'ocupació
Tot i les crítiques, l'Administració catalana assegura que el procés d'assentament comercial respon a una necessitat del mercat que respecta la planificació urbanística prevista. El director de l'Institut Català del Sòl (Incasòl), Damià Calvet, defensa que si una empresa s'hi vol instal·lar en un espai com aquest no s'ha de deixar perdre l'oportunitat.

"Comerç i indústria tenen projectes complementaris, les condicions per les quals es poden acollir els usos comercials estan definits, no s'ha requlificat res, i hi ha empreses que es juguen els seus diners per fer una inversió", assenyala Calvet, que assegura que l'objectiu és dinamitzar l'economia i generar ocupació. El responsable de l'Incasòl coneix l'informe de la Cambra de Sabadell, i tot i que entén que projectes com el del Centre Direccional de Cerdanyola poden aixecar temors sobretot entre el comerç tradicional, assegura que l'oferta comercial serà equilibrada a l'expansió del municipi.

Leroy Merlin, l'últim en aterrar
La firma de bricolatge francesa Leroy Merlin ha estat la darrera en anunciar una inversió de 18 milions d'euros per instal·lar-se a Catalunya, concretament al municipi de Sant Cugat del Vallès i en uns terrenys limítrofs amb Rubí on antigament s'hi havia previst la construcció d'un centre Ikea, que finalment es va instal·lar a Sabadell. Darrerament el comerç de Sant Cugat ja havia mostrat la seva preocupació per la instal·lació d'espais comercials a la nova àrea urbanitzada de Cerdanyola, però l'Ajuntament de Sant Cugat no hi veu cap problema en l'arribada de Leroy Merlin.

"És una oferta complementària a l'activitat comercial de Sant Cugat, i a més la inversió ve acompanyada d'unes obres de millora que facilitaran la permeabilitat en el territori, no creiem que afecti el comerç tradicional", assegura l'alcaldessa, Mercè Conesa. Ajuntament i empresa, a més, han signat un conveni a través del qual la firma rebrà candidats procedents del Servei d'Ocupació Municipal per cobrir les 150 places directes que generarà l'obertura de la nova botiga.