29
de Setembre
de
2014
Act.
02
d'Octubre
de
2014
El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) presenta en la tarda de dilluns 29 el llibre blanc del procés cap a l'estat propi. Més enllà del debat polític, l'economia centra bona part de l'interès en aquesta qüestió. Tot i que les conseqüències econòmiques que pot tenir una Catalunya independent són pràcticament impossibles d'afirmar amb seguretat aquest dilluns; els economistes sí que poden analitzar si el nostre país disposa de les estructures econòmiques adients.
El cost de la independència
El mateix CATN ha xifrat en 4.500 milions d'euros el cost mensual de la independència. Una despesa que, segons el seu mateix estudi, seria compensada per un guany fiscal d'11.500 milions d'euros anuals.
Aquests 4.500 milions d'euros és l'equivalent al cost mensual de la Seguretat Social, nòmines de funcionaris, pensions, atur i despeses corrents; una despesa global que obligaria el nou Govern a obtenir finançament mitjançant tres vies: crèdits, emissions de deute del Banc Central de Catalunya i "bons patriòtics" intercanviables per impostos.
A l'informe, titulat Viabilitat fiscal i financera d'una Catalunya independent, s'explica però, que una vegada se superi l'inevitable impacte econòmic de posar en marxa estructures d'Estat, el guany que obtindria Catalunya se situaria en els 11.500 milions d'euros anuals esmentats.
Les bases hi són
Santiago Niño Becerra, catedràtic d'Estructura Econòmica a l'IQS de la Universitat Ramon Llull, assegura a VIAempresa que "durant els tres o cinc primers anys possiblement es produiria un lleuger retrocés en l'estàndard de vida de la població, a causa de l'adaptació al nou escenari". Tot i així, aclareix que posteriorment "no hauria de tenir cap problema en termes econòmics".
Niño Becerra assenyala com a il·lustratiu en aquest sentit l'estudi realitzat per Núria Bosch i Marta Espasa, que analitza la viabilitat de Catalunya com a estat. En les seves conclusions asseguren que "Catalunya és completament viable com a estat independent pel que fa a la seva hisenda, ja que mantindria els nivells de despesa i pressió fiscals actuals".
Aquesta afirmació la sostenen mitjançant arguments com que, dins el marc de la UE-15, Catalunya seria un estat petit però amb un PIB un 9% per sobre de la mitjana, en una situació propera a la de Suècia o Dinamarca. A més, generaria un guany net en termes d'ingressos públics un cop superat el dèficit fiscal.
Obertura econòmica
En aquest estudi, Bosch i Espasa també destaquen la capacitat exportadora de l'economia catalana, que creix cada any, com un element bàsic que també destaquen altres economistes.
"Els països petits, si volen ser rics, tenen l'obligació de ser oberts", assegurava Xavier Sala i Martín en una entrevista amb VIAempresa arran de la presentació del llibre És l'hora dels adéus, on també intenta donar resposta a totes les preguntes econòmiques que poden sorgir al voltant d'aquest procés.
Per Germà Bel, catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, "té raó el ministre Margallo quan diu que els països petits han de vagar per l'espai intergalàctic per sobreviure. Ho fa Dinamarca, i bastant bé, per exemple". Ressalta que "els països petits com Catalunya no es poden tancar sobre ells mateixos; s'han d'obrir a l'exterior, ser moderns i dinàmics per sobreviure".
Les infraestructures
Un altre dels factors clau a tenir en compte és el de les infraestructures. Bel, expert en aquest camp, destacava en una altra entrevista amb VIAempresa que "tenim un problema de gestió del trànsit de mercaderies amb la resta d'Europa".
Tot i remarcar la importància logística positiva que tenen el Port i l'Aeroport de Barcelona, lamenta que "tenim males connexions terrestres, especialment de ferrocarril amb l'aeroport, i el ferrocarril de rodalies a l'àrea de Barcelona". En aquest sentit, un impuls vital seria la definitiva implantació del corredor mediterrani. Segons Germà Bel, "arribarà tard, malament i de pagament, com totes les infraestructures mal dissenyades per la política"
La rèmora del dèficit fiscal
El dèficit fiscal ha estat un dels grans cavalls de batalla d'aquest procés. Per Santiago Niño Becerra, és el quid de la qüestió. Un problema que, al seu parer, "es resoldrà via negociació o independència, però la solució difícilment vindrà d'Espanya".
Per Niño Becerra, el fet que Catalunya disposi dels diners que actualment conformen el dèficit fiscal permetrà "fer coses que ara no es fan, però dins d'un context global Catalunya seguirà tenint un pes molt petit". És per això que afirma que "sigui independent o no, les coses no canviaran gaire perquè Madrid realment no mana. El poder és a Frankfurt, Londres o Brussel·les".
Més contundent és Sala i Martín quan assegura que "Catalunya seria sostenible econòmicament amb els 45.000 milions que paga actualment en impostos; i fins i tot assumint el deute espanyol no superaria l'1% de dèficit".
Mantenir la moneda
La qüestió de la moneda genera consens entre els economistes presents al llibre Economia de Catalunya, on s'hi troben les opinions de Modest Guinjoan, Antoni Castells, Miquel Puig o Oriol Amat. Tots coincideixen en el fet que continuar utilitzant l'euro com a moneda és una prioritat.
La moneda comunitària és un instrument essencial per ser competitius i tenir un sistema financer viable. Per Modest Guinjoan, les relacions amb Europa, incloent-hi la moneda, han d'acabar a bon port perquè "està interessada en què en formem part, ja que també interessa a les empreses".
Segons Guinjoan, doncs, "hi ha més interrogants polítics que econòmics". En aquest sentit, l'exconseller Antoni Castells augura que, en primer terme, la UE no es mullaria i que, quan la independència fos inevitable, intentaria que l'adaptació causés els menors danys possibles.
El cost de la independència
El mateix CATN ha xifrat en 4.500 milions d'euros el cost mensual de la independència. Una despesa que, segons el seu mateix estudi, seria compensada per un guany fiscal d'11.500 milions d'euros anuals.
Aquests 4.500 milions d'euros és l'equivalent al cost mensual de la Seguretat Social, nòmines de funcionaris, pensions, atur i despeses corrents; una despesa global que obligaria el nou Govern a obtenir finançament mitjançant tres vies: crèdits, emissions de deute del Banc Central de Catalunya i "bons patriòtics" intercanviables per impostos.
A l'informe, titulat Viabilitat fiscal i financera d'una Catalunya independent, s'explica però, que una vegada se superi l'inevitable impacte econòmic de posar en marxa estructures d'Estat, el guany que obtindria Catalunya se situaria en els 11.500 milions d'euros anuals esmentats.
Les bases hi són
Santiago Niño Becerra, catedràtic d'Estructura Econòmica a l'IQS de la Universitat Ramon Llull, assegura a VIAempresa que "durant els tres o cinc primers anys possiblement es produiria un lleuger retrocés en l'estàndard de vida de la població, a causa de l'adaptació al nou escenari". Tot i així, aclareix que posteriorment "no hauria de tenir cap problema en termes econòmics".
Niño Becerra assenyala com a il·lustratiu en aquest sentit l'estudi realitzat per Núria Bosch i Marta Espasa, que analitza la viabilitat de Catalunya com a estat. En les seves conclusions asseguren que "Catalunya és completament viable com a estat independent pel que fa a la seva hisenda, ja que mantindria els nivells de despesa i pressió fiscals actuals".
Aquesta afirmació la sostenen mitjançant arguments com que, dins el marc de la UE-15, Catalunya seria un estat petit però amb un PIB un 9% per sobre de la mitjana, en una situació propera a la de Suècia o Dinamarca. A més, generaria un guany net en termes d'ingressos públics un cop superat el dèficit fiscal.
Obertura econòmica
En aquest estudi, Bosch i Espasa també destaquen la capacitat exportadora de l'economia catalana, que creix cada any, com un element bàsic que també destaquen altres economistes.
"Els països petits, si volen ser rics, tenen l'obligació de ser oberts", assegurava Xavier Sala i Martín en una entrevista amb VIAempresa arran de la presentació del llibre És l'hora dels adéus, on també intenta donar resposta a totes les preguntes econòmiques que poden sorgir al voltant d'aquest procés.
Per Germà Bel, catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, "té raó el ministre Margallo quan diu que els països petits han de vagar per l'espai intergalàctic per sobreviure. Ho fa Dinamarca, i bastant bé, per exemple". Ressalta que "els països petits com Catalunya no es poden tancar sobre ells mateixos; s'han d'obrir a l'exterior, ser moderns i dinàmics per sobreviure".
Les infraestructures
Un altre dels factors clau a tenir en compte és el de les infraestructures. Bel, expert en aquest camp, destacava en una altra entrevista amb VIAempresa que "tenim un problema de gestió del trànsit de mercaderies amb la resta d'Europa".
Tot i remarcar la importància logística positiva que tenen el Port i l'Aeroport de Barcelona, lamenta que "tenim males connexions terrestres, especialment de ferrocarril amb l'aeroport, i el ferrocarril de rodalies a l'àrea de Barcelona". En aquest sentit, un impuls vital seria la definitiva implantació del corredor mediterrani. Segons Germà Bel, "arribarà tard, malament i de pagament, com totes les infraestructures mal dissenyades per la política"
La rèmora del dèficit fiscal
El dèficit fiscal ha estat un dels grans cavalls de batalla d'aquest procés. Per Santiago Niño Becerra, és el quid de la qüestió. Un problema que, al seu parer, "es resoldrà via negociació o independència, però la solució difícilment vindrà d'Espanya".
Per Niño Becerra, el fet que Catalunya disposi dels diners que actualment conformen el dèficit fiscal permetrà "fer coses que ara no es fan, però dins d'un context global Catalunya seguirà tenint un pes molt petit". És per això que afirma que "sigui independent o no, les coses no canviaran gaire perquè Madrid realment no mana. El poder és a Frankfurt, Londres o Brussel·les".
Més contundent és Sala i Martín quan assegura que "Catalunya seria sostenible econòmicament amb els 45.000 milions que paga actualment en impostos; i fins i tot assumint el deute espanyol no superaria l'1% de dèficit".
Mantenir la moneda
La qüestió de la moneda genera consens entre els economistes presents al llibre Economia de Catalunya, on s'hi troben les opinions de Modest Guinjoan, Antoni Castells, Miquel Puig o Oriol Amat. Tots coincideixen en el fet que continuar utilitzant l'euro com a moneda és una prioritat.
La moneda comunitària és un instrument essencial per ser competitius i tenir un sistema financer viable. Per Modest Guinjoan, les relacions amb Europa, incloent-hi la moneda, han d'acabar a bon port perquè "està interessada en què en formem part, ja que també interessa a les empreses".
Segons Guinjoan, doncs, "hi ha més interrogants polítics que econòmics". En aquest sentit, l'exconseller Antoni Castells augura que, en primer terme, la UE no es mullaria i que, quan la independència fos inevitable, intentaria que l'adaptació causés els menors danys possibles.