18
de Desembre
de
2014 - 05:30
Sovint, quan algú es planteja invertir en Borsa per primera vegada li venen al cap imatges de brokers despietats cridant coses incomprensibles davant una pantalla en números vermells, ordinadors que emeten ordres de compra i venda en funció de complexos algoritmes informàtics, o les escenes més frívoles de The Wolf of Wall Street (Martin Scorsese, 2013), la pel·lícula que mostra com algú pot esdevenir milionari a costa d'enganyar petits inversors en operacions financeres opaques i incomprensibles per la majoria dels humans.
No obstant això, la Borsa no deixa de ser principalment un instrument d'inversió a l'abast de tothom, que permet poder treure rendibilitat a l'estalvi i, de pas, fer una inversió productiva en una empresa i col·laborar en la producció de riquesa econòmica. Així ho veu Sergio Soro, llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses per Esade i co-fundador de Robustsicav, una Sicav especialitzada en la inversió a borsa de companyies de criteri sostenible [no inverteix, per exemple, ni en empreses petrolieres ni d'armament), ubicada a Barcelona.
Les Sicav (societats d'inversió de capital variable) són, juntament amb els fons d'inversió i societats de valors, els dos tipus d'entitat col·lectiva que els ciutadans tenen a la seva disposició per invertir en borsa, com a alternativa a fer-ho ells directament, a títol particular. "El problema d'invertir tu sol, imaginem, 1.000 euros en accions, és que tens molt poc joc. En canvi, un grup d'accionistes té més capacitat financera i pot fer inversions més diversificades", explica Soro en sortir de les oficines de Robustsicav.
Per llei, els fons d'inversió s'han de constituir amb un mínim de tres milions d'euros, mentre el mínim per una SICAV és de 2,4 milions d'euros. Els dos organismes tributen el mateix impost. La diferència bàsica entre ells és que en una Sicav tots els membres són accionistes de l'entitat. A Robustsicav, la mitjana d'inversió per persona és d'uns 20.000 euros, "però tenim molts petits accionistes que han posat 1.000 o 2.000 euros", assegura Soro.
Rendibilitat més elevada, però a llarg termini
Tot i la volatilitat de les cotitzacions de les accions en Borsa, "una inversió feta en accions de companyies solvents, ben gestionades i amb bona perspectiva de millorar beneficis és una inversió bastant segura i rendible, en el mig termini", diu Esteve, un empresari de 65 anys de Barcelona que acaba de jubilar-se. En els darrers anys, Esteve ha invertit part dels seus estalvis en Borsa - directament o a través de fons de renda variable- mogut per la següent raó: la baixa rendibilitat que ofereixen els dipòsits bancaris i la renda fixa, fins i tot el deute públic estatal. "Tradicionalment, quan la RF i els tipus d'interès estan baixos -com ara- la renda variable puja i és rendible", explica Esteve.
Soro recorda que la Borsa és l'actiu financer que històricament ha ofert un retorn més elevat a llarg termini, entorn del 10%. "A més a més, és una inversió que ajuda les empreses a obtenir finançament per créixer, ser més productives i innovar", insisteix l'analista. Per altra banda, la renda variable té l'inconvenient que el retorn és a mig-llarg termini, i està subjecte a l'oscil·lació de preus. "Per tant, és de major risc que altres actius, com els dipòsits bancaris o la renda fixa", admet Soro. Tradicionalment, es recomana la inversió en Borsa amb horitzons de 7 a 10 anys.
No obstant això, no es tracta d'una decisió binària, "inverteixo tot o res", afegeix l'analista de Robustsicav. Del que es tracta és d'elaborar una cartera d'inversió diversificada amb els teus estalvis, que inclogui renda fixa i variable. "S'ha de procurar que la part de Borsa no superi el nivell de risc que es vulgui assumir. És el que es coneix com a sleeping point, conclou l'analista.
A l'hora d'invertir un percentatge dels estalvis en borsa, l'Esteve opina que la prudència demana un límit: "No hauria d'excedir del 25%, o del 50% en el cas de ser un inversor més agressiu", diu l'empresari.
Màxima rendibilitat
Deixant al marge els que inverteixen amb finalitat especuladora, l'objectiu principal de qualsevol inversor és treure una rendibilitat mínima als seus estalvis a partir d'una cartera diversificada d'inversions. Aquesta rendibilitat hauria de ser superior al 2%, la mitjana de la inflació, "per tal que els teus diners estalviats valguin el mateix en el futur", diu Soro. Per exemple, 50.000 euros estalviats i no invertits tindran al cap de 10 anys un poder de compra de 40.854 euros per culpa de l'efecte de la inflació (suposant una inflació del 2%). En 10 anys han perdut el 18% del seu valor. "En aquests moments, la inflació és pràcticament nul·la, però això és inusual, quan l'economia es recuperi tornarà a créixer", diu Soro.
Un avantatge d'invertir a través d'una entitat col·lectiva, com un fons d'inversió o una Sicav, és que tens un equip d'experts "pendents tot el dia de la pantalla, analitzant les notícies per veure què passa al món i com afectarà les cotitzacions. "Per minimitzar el risc necessites informació", conclou Soro.
No obstant això, la Borsa no deixa de ser principalment un instrument d'inversió a l'abast de tothom, que permet poder treure rendibilitat a l'estalvi i, de pas, fer una inversió productiva en una empresa i col·laborar en la producció de riquesa econòmica. Així ho veu Sergio Soro, llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses per Esade i co-fundador de Robustsicav, una Sicav especialitzada en la inversió a borsa de companyies de criteri sostenible [no inverteix, per exemple, ni en empreses petrolieres ni d'armament), ubicada a Barcelona.
Les Sicav (societats d'inversió de capital variable) són, juntament amb els fons d'inversió i societats de valors, els dos tipus d'entitat col·lectiva que els ciutadans tenen a la seva disposició per invertir en borsa, com a alternativa a fer-ho ells directament, a títol particular. "El problema d'invertir tu sol, imaginem, 1.000 euros en accions, és que tens molt poc joc. En canvi, un grup d'accionistes té més capacitat financera i pot fer inversions més diversificades", explica Soro en sortir de les oficines de Robustsicav.
Per llei, els fons d'inversió s'han de constituir amb un mínim de tres milions d'euros, mentre el mínim per una SICAV és de 2,4 milions d'euros. Els dos organismes tributen el mateix impost. La diferència bàsica entre ells és que en una Sicav tots els membres són accionistes de l'entitat. A Robustsicav, la mitjana d'inversió per persona és d'uns 20.000 euros, "però tenim molts petits accionistes que han posat 1.000 o 2.000 euros", assegura Soro.
Rendibilitat més elevada, però a llarg termini
Tot i la volatilitat de les cotitzacions de les accions en Borsa, "una inversió feta en accions de companyies solvents, ben gestionades i amb bona perspectiva de millorar beneficis és una inversió bastant segura i rendible, en el mig termini", diu Esteve, un empresari de 65 anys de Barcelona que acaba de jubilar-se. En els darrers anys, Esteve ha invertit part dels seus estalvis en Borsa - directament o a través de fons de renda variable- mogut per la següent raó: la baixa rendibilitat que ofereixen els dipòsits bancaris i la renda fixa, fins i tot el deute públic estatal. "Tradicionalment, quan la RF i els tipus d'interès estan baixos -com ara- la renda variable puja i és rendible", explica Esteve.
Soro recorda que la Borsa és l'actiu financer que històricament ha ofert un retorn més elevat a llarg termini, entorn del 10%. "A més a més, és una inversió que ajuda les empreses a obtenir finançament per créixer, ser més productives i innovar", insisteix l'analista. Per altra banda, la renda variable té l'inconvenient que el retorn és a mig-llarg termini, i està subjecte a l'oscil·lació de preus. "Per tant, és de major risc que altres actius, com els dipòsits bancaris o la renda fixa", admet Soro. Tradicionalment, es recomana la inversió en Borsa amb horitzons de 7 a 10 anys.
No obstant això, no es tracta d'una decisió binària, "inverteixo tot o res", afegeix l'analista de Robustsicav. Del que es tracta és d'elaborar una cartera d'inversió diversificada amb els teus estalvis, que inclogui renda fixa i variable. "S'ha de procurar que la part de Borsa no superi el nivell de risc que es vulgui assumir. És el que es coneix com a sleeping point, conclou l'analista.
A l'hora d'invertir un percentatge dels estalvis en borsa, l'Esteve opina que la prudència demana un límit: "No hauria d'excedir del 25%, o del 50% en el cas de ser un inversor més agressiu", diu l'empresari.
Màxima rendibilitat
Deixant al marge els que inverteixen amb finalitat especuladora, l'objectiu principal de qualsevol inversor és treure una rendibilitat mínima als seus estalvis a partir d'una cartera diversificada d'inversions. Aquesta rendibilitat hauria de ser superior al 2%, la mitjana de la inflació, "per tal que els teus diners estalviats valguin el mateix en el futur", diu Soro. Per exemple, 50.000 euros estalviats i no invertits tindran al cap de 10 anys un poder de compra de 40.854 euros per culpa de l'efecte de la inflació (suposant una inflació del 2%). En 10 anys han perdut el 18% del seu valor. "En aquests moments, la inflació és pràcticament nul·la, però això és inusual, quan l'economia es recuperi tornarà a créixer", diu Soro.
Un avantatge d'invertir a través d'una entitat col·lectiva, com un fons d'inversió o una Sicav, és que tens un equip d'experts "pendents tot el dia de la pantalla, analitzant les notícies per veure què passa al món i com afectarà les cotitzacions. "Per minimitzar el risc necessites informació", conclou Soro.