Tot i ser al 2015, aquest 7 d'octubre segueix sent necessari celebrar la reivindicativa Jornada Mundial pel Treball Digne. Sindicats i d'altres organitzacions socials aprofiten aquest dimecres per tornar a posar sobre la taula un fenomen que no s'acaba de resoldre: que tothom pugui gaudir d'unes bones condicions de treball. En aquest context, el projecte europeu Electronics Watch, liderat per SETEMCatalunya, denuncia les males pràctiques existents en la indústria informàtica. En un dels seus darrers informes, Servents dels Servidors, denuncia el treball forçós d'estudiants en pràctiques xinesos en la producció dels servidors que posteriorment compren les universitats europees.
"Les universitats són les institucions més receptives a una iniciativa com aquesta, i ens interessava fer un lligam entre les seves compres i les condicions de treball de la seva cadena de subministrament", explica a VIA Empresa Alba Trebat, responsable d'Electronics Watch a Catalunya.
Una aliança europea per al treball digne
I és que, de fet, les universitats europees occidentals gasten milers de milions d'euros en equips informàtics produïts per estudiants xinesos que realitzen pràctiques obligatòries a les línies de producció, encara que això no tingui cap relació amb els seus estudis. Aquestes pràctiques obligatòries suposen una greu violació de la convenció de l'Organització Internacional del Treball (OIT) sobre el treball forçós i signifiquen una font de mà d'obra obedient i amb menors costos per a les fàbriques.
Segons Trepat, "això passa perquè a la Xina hi ha uns acords específics entre els instituts de formació professional i algunes escoles universitàries amb aquestes fàbriques perquè els proveeixin d'alumnes en pràctiques". Aquests acords els fomenta el govern xinès "perquè vol seguir proveint de mà d'obra barata les indústries que considera prioritàries", diu Trepat. En aquest sentit, cal recordar que en els últims anys els costos laborals han pujat força a la Xina, sobretot a les zones costaneres.
Concretament, l'informe d'Electronics Watch denuncia la fàbrica de Wistron a Zhongshan, que produeix servidors per a HP, Dell i Lenovo; les marques més utilitzades per les universitats i centres d'educació superior europeus quant a servidors. "Això ho impulsa el govern xinès sabent que contradiu part de la seva legislació, que és força estricta i moderna. Es garanteixen molt els drets dels treballadors sobre el paper, però realment no es compleixen", denuncia Alba Trepat.
Pràctiques obligatòries sense relació amb els estudis
A la fàbrica de Wistron l'alumnat de centenars de centres universitaris i de formació professional xinesos es veu obligat a completar pràctiques irrellevants per als seus estudis. Concretament, treballen de 10 a 12 hores al dia, sis dies a la setmana, durant un període de tres a cinc mesos, realitzant hores extres i torns de nit igual que la resta de la plantilla. El fet que aquests estudiants no rebin el seu diploma si es neguen a completar les pràctiques justifica la qualificació de treball forçós.
En el que va de 2015, les institucions d'educació superior d'Europa Occidental s'han gastat 4.270 milions d'euros en el maquinari, programari i serveis de TIC. Més de 461 milions d'euros s'han gastat en els servidors X86, els que es produeixen en aquesta fàbrica xinesa. HP és líder del mercat en aquest sector, amb una quota del 28%. Dell en controla el 13 % i Lenovo l'11%.
Si més no, la denúncia d'Electronics Watch ha servit perquè HP i Dell reconeguin diverses violacions de drets a les seves cadenes de subministrament. Les dues marques han suspès temporalment l'ús d'estudiants en pràctiques a les seves línies de producció a la fàbrica de Wistron, que en el cas de les línies produint per HP suposaven un 10% de la plantilla.
El poder de la compra pública col·lectiva
Trepat insisteix, però, que la seva reivindicació es basa en "la necessitat del sector públic de tenir un sistema de verificació independent. S'ha de mullar per poder canviar les condicions laborals d'un sector que forma part d'una de les seves principals fonts de despesa". És a dir, animen totes les institucions públiques que gasten molts diners públics en aparells electrònics, que s'impliquin amb Electronics Watch.
"El poder de compra combinat que suposa que Electronics Watch representi bona part del poder de compra pública europea és molt important, és al que aspirem", diu Trepat. "Volem poder seure amb les marques i dir-los que els nostres clients no toleren aquestes pràctiques", destaca. Actualment, ja són 10 les institucions europees que s'hi ha adherit. La darrera, la Universitat de Barcelona, que és la primera de Catalunya i Espanya a fer-ho.
La responsable a Catalunya d'Electronics Watch insisteix que s'ofereix el servei a institucions públiques "perquè tenen una gran proporció de la seva despesa en productes informàtics. Un de cada cinc ordinadors que es ven a Europa el compra algun organisme del sector públic". No en va, el 20% de la facturació de Dell prové d'aquí.
"El sector públic funciona sovint amb contractes de llarga durada, i això és una oportunitat. La relació amb els proveïdors és vigent durant força temps, això permet introduir clàusules de codi de conducta i quines mesures cal prendre per remeiar casos de vulneracions", destaca Alba Trepat.
Els sindicats veuen lluny la decència en el treball a Espanya
Com és habitual, la jornada d'aquest dimecres també ha servit perquè els diferents sindicats i organitzacions de treballadors destaquin les mancances del mercat laboral. En un manifest conjunt d'UGT, CCOO, USOC, Fundació Pau i Solidaritat, Fundació Sindicalistes Solidaris i Sotermun, han denunciat que les polítiques d'austeritat promogudes arran de la crisi econòmica des del 2008 han provocat "les retallades en polítiques socials, la flexibilització del mercat laboral i la pèrdua de drets fonamentals i de llibertats sindicals".
A més a més, han criticat que tot plegat hagi tingut com a resultat que al 2015 hi hagi al món "780 milions de treballadors pobres, més del 60% dels quals són dones". El manifest també lamenta que a "Espanya un 12,3% dels treballadors són pobres i a Catalunya el 21,6% dels treballadors es troba en risc de pobresa". Les organitzacions sindicals recorden, a més, que "el treball exercit en condicions de dignitat engendra riquesa, oportunitats i creixement econòmic".
Per tot plegat, i en aquest cas des de Madrid, els principals dirigents d'UGT i CCOO han reclamat la retirada de la reforma laboral amb la vista posada en les eleccions generals del 20 de desembre. Ramón Górriz, secretari d'acció sindical de la CCOO, ha destacat que "Espanya està molt allunyada del treball decent", en declaracions en roda de premsa recollides per Europa Press.
"Les universitats són les institucions més receptives a una iniciativa com aquesta, i ens interessava fer un lligam entre les seves compres i les condicions de treball de la seva cadena de subministrament", explica a VIA Empresa Alba Trebat, responsable d'Electronics Watch a Catalunya.
Una aliança europea per al treball digne
I és que, de fet, les universitats europees occidentals gasten milers de milions d'euros en equips informàtics produïts per estudiants xinesos que realitzen pràctiques obligatòries a les línies de producció, encara que això no tingui cap relació amb els seus estudis. Aquestes pràctiques obligatòries suposen una greu violació de la convenció de l'Organització Internacional del Treball (OIT) sobre el treball forçós i signifiquen una font de mà d'obra obedient i amb menors costos per a les fàbriques.
Segons Trepat, "això passa perquè a la Xina hi ha uns acords específics entre els instituts de formació professional i algunes escoles universitàries amb aquestes fàbriques perquè els proveeixin d'alumnes en pràctiques". Aquests acords els fomenta el govern xinès "perquè vol seguir proveint de mà d'obra barata les indústries que considera prioritàries", diu Trepat. En aquest sentit, cal recordar que en els últims anys els costos laborals han pujat força a la Xina, sobretot a les zones costaneres.
Concretament, l'informe d'Electronics Watch denuncia la fàbrica de Wistron a Zhongshan, que produeix servidors per a HP, Dell i Lenovo; les marques més utilitzades per les universitats i centres d'educació superior europeus quant a servidors. "Això ho impulsa el govern xinès sabent que contradiu part de la seva legislació, que és força estricta i moderna. Es garanteixen molt els drets dels treballadors sobre el paper, però realment no es compleixen", denuncia Alba Trepat.
Pràctiques obligatòries sense relació amb els estudis
A la fàbrica de Wistron l'alumnat de centenars de centres universitaris i de formació professional xinesos es veu obligat a completar pràctiques irrellevants per als seus estudis. Concretament, treballen de 10 a 12 hores al dia, sis dies a la setmana, durant un període de tres a cinc mesos, realitzant hores extres i torns de nit igual que la resta de la plantilla. El fet que aquests estudiants no rebin el seu diploma si es neguen a completar les pràctiques justifica la qualificació de treball forçós.
En el que va de 2015, les institucions d'educació superior d'Europa Occidental s'han gastat 4.270 milions d'euros en el maquinari, programari i serveis de TIC. Més de 461 milions d'euros s'han gastat en els servidors X86, els que es produeixen en aquesta fàbrica xinesa. HP és líder del mercat en aquest sector, amb una quota del 28%. Dell en controla el 13 % i Lenovo l'11%.
Si més no, la denúncia d'Electronics Watch ha servit perquè HP i Dell reconeguin diverses violacions de drets a les seves cadenes de subministrament. Les dues marques han suspès temporalment l'ús d'estudiants en pràctiques a les seves línies de producció a la fàbrica de Wistron, que en el cas de les línies produint per HP suposaven un 10% de la plantilla.
El poder de la compra pública col·lectiva
Trepat insisteix, però, que la seva reivindicació es basa en "la necessitat del sector públic de tenir un sistema de verificació independent. S'ha de mullar per poder canviar les condicions laborals d'un sector que forma part d'una de les seves principals fonts de despesa". És a dir, animen totes les institucions públiques que gasten molts diners públics en aparells electrònics, que s'impliquin amb Electronics Watch.
"El poder de compra combinat que suposa que Electronics Watch representi bona part del poder de compra pública europea és molt important, és al que aspirem", diu Trepat. "Volem poder seure amb les marques i dir-los que els nostres clients no toleren aquestes pràctiques", destaca. Actualment, ja són 10 les institucions europees que s'hi ha adherit. La darrera, la Universitat de Barcelona, que és la primera de Catalunya i Espanya a fer-ho.
La responsable a Catalunya d'Electronics Watch insisteix que s'ofereix el servei a institucions públiques "perquè tenen una gran proporció de la seva despesa en productes informàtics. Un de cada cinc ordinadors que es ven a Europa el compra algun organisme del sector públic". No en va, el 20% de la facturació de Dell prové d'aquí.
"El sector públic funciona sovint amb contractes de llarga durada, i això és una oportunitat. La relació amb els proveïdors és vigent durant força temps, això permet introduir clàusules de codi de conducta i quines mesures cal prendre per remeiar casos de vulneracions", destaca Alba Trepat.
Els sindicats veuen lluny la decència en el treball a Espanya
Com és habitual, la jornada d'aquest dimecres també ha servit perquè els diferents sindicats i organitzacions de treballadors destaquin les mancances del mercat laboral. En un manifest conjunt d'UGT, CCOO, USOC, Fundació Pau i Solidaritat, Fundació Sindicalistes Solidaris i Sotermun, han denunciat que les polítiques d'austeritat promogudes arran de la crisi econòmica des del 2008 han provocat "les retallades en polítiques socials, la flexibilització del mercat laboral i la pèrdua de drets fonamentals i de llibertats sindicals".
A més a més, han criticat que tot plegat hagi tingut com a resultat que al 2015 hi hagi al món "780 milions de treballadors pobres, més del 60% dels quals són dones". El manifest també lamenta que a "Espanya un 12,3% dels treballadors són pobres i a Catalunya el 21,6% dels treballadors es troba en risc de pobresa". Les organitzacions sindicals recorden, a més, que "el treball exercit en condicions de dignitat engendra riquesa, oportunitats i creixement econòmic".
Per tot plegat, i en aquest cas des de Madrid, els principals dirigents d'UGT i CCOO han reclamat la retirada de la reforma laboral amb la vista posada en les eleccions generals del 20 de desembre. Ramón Górriz, secretari d'acció sindical de la CCOO, ha destacat que "Espanya està molt allunyada del treball decent", en declaracions en roda de premsa recollides per Europa Press.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.