Aquest dijous s'ha conegut el nombre de permisos de paternitat i maternitat que s'han gaudit durant el 2015: 278.389 i 238.806, respectivament. I les xifres de la Seguretat Social revelen que tant el nombre de prestacions per maternitat (-0,98%) com el cost total de les mateixes (-0,36%) han descendit moderadament pel que fa a desembre de 2014.
Però no només s'endinsa en la maternitat qui treballa, tot i que cada vegada la decisió es retardi més precisament per la difícil situació econòmica. Aturats, joves i sense expectatives de millora laboral, en el seu horitzó no entra l'opció de ser pares. És un perfil ràpid de molts dels joves treballadors que actualment formen part de la població activa, però és una realitat. Actualment, la seva sort és la seva família, que sustenta econòmicament les seves necessitats.
S'hi veu als resultats de l'Observatori de la Realitat Social de Càritas, qui al seu últim informe (octubre 2013) argumenta que, en temps de crisi econòmica, les famílies han estat la primera estratègia de supervivència. Després han estat les feines d'economia submergida, l'ajut de les organitzacions socials, la dels serveis socials públics i, per últim, les xarxes comunitàries o veïnals. Però la família sempre al davant.
"Que el primer proveïdor segueixi sent la família en moments en què les coses van malament és simptomàtic del que és Espanya i Catalunya respecte de la resta d'Europa, on les ajudes socials són el primer estadi", explica Consuelo León, directora de l'Observatori de Polítiques Familiars de l'Institut d'Estudis Superiors de la Família de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). "És una bona notícia perquè indica que tenim un teixit social sa, però és una mala notícia perquè es veu que l'estructura pública no ha complert el paper que s'esperava".
León, experta en conciliació de treball i família en les empreses espanyoles, posa com a comparativa els països nòrdics. "Allí, on la funció pública té un paper prioritari, les famílies no reaccionen en moments de crisi, sinó que tot el sistema està preparat per respondre al ciutadà en qualsevol circumstància, també en temps de bonança. Quan arriba un mal moment, la maquinària ja està en funcionament", recorda.
Menys nens, més vells, i la família?
Sent la família tan important en un sistema com el nostre, com hem de reaccionar a les gràfiques de demografia actuals i a les que, es presumeix, vindran? Segons l'IDESCAT, l'índex de fecunditat a Catalunya (2014) deixa 1,37 fills per dona i la taxa bruta de natalitat és del 9,6%, quart any de descens consecutiu i registre que se situa dos punts per sota dels 11,2% de l'any 2010.
L'institut estadístic català alerta als seus informes de l'envelliment de l'estructura interna de la població en edat activa. "En el període 2010-2013, en un context de migració de signe negatiu, la població en edat activa ha començat a disminuir lleugerament. En l'evolució futura de la població en edat activa s'observen tres tendències i la primera és que, a curt i mitjà termini, el més previsible és que continuï la reducció de la població en edat laboral, que segons l'escenari mitjà s'estabilitzaria en els anys 20 del present segle XXI al voltant dels 4,7 milions de persones", es llegeix a l'estudi Projeccions de població 2013-2051.
En aquest sentit, el professor Pau Miret, investigador del Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), assegura que a països com Espanya o Itàlia, per exemple, tindria una gran repercussió fer polítiques de natalitat per passar de zero a un fill, o d'un fill a dos. "Una cosa són les polítiques de natalitat, que són les que premien tenir dos o tres fills i impliquen subvencions econòmiques com el xec econòmic aquell que va donar Zapatero de 2.500 euros. Però una altra cosa són les polítiques familiars, aquelles que ajuden un cop es tenen els fills que no suposin una càrrega familiar molt important", explica Miret.
Alhora, l'expert en demografia reconeix que en general, "les polítiques familiars a Espanya són inexistents, i així la natalitat està com està".
La família i l'Estat del Benestar
Actualment, després de la crisi econòmica, la situació ha empitjorat. "S'ha racionalitzat la maternitat i a més, l'atur femení, la por a no entrar al mercat o a sortir-ne actuen com a principals impediments en la decisió de ser mare", ha explicat Miret durant la presentació del llibre Family and Sustainable Development celebrat a la UIC Barcelona. "Les parelles que tenen menys probabilitat de tenir un primer fill són aquelles en què la dona està aturada i això ha fet que, tot i que va haver-hi una petita reivindicació durant l'expansió econòmica, a partir de 2008 hi ha una caiguda més alta encara de la natalitat", afegeix.
El llibre, resultat del II Congrés Internacional de la Família que va tenir lloc a UIC Barcelona al setembre de 2014, sosté que la família és un agent estratègic pel desenvolupament sostenible de la societat en el vessant socioeconòmic i com a base de la formació del capital social. "La gènesi d'aquest capital humà està a la família, però quan la família no hi és o no compleix les seves funcions, el capital humà té més dificultats per arribar a altres estadis de desenvolupaments. Per tant, que sigui un capital humà a ple rendiment depèn del seu entorn humà", manté Consuelo León.
Però, cal recordar que la realitat revela, tal com apunta León, que les parelles pensen que, abans de ser pares, primer haurien de tenir una ocupació millor, una posició econòmica determinada, una situació concreta que en temps de crisi és difícil d'assolir. "Una persona que retarda la maternitat fins als 35 anys, segurament i difícilment, tingui una segona maternitat. Però si afavorim que aquesta persona que vol ser mare, ho avanci, sí que és fàcil que hi hagi una segona maternitat i només amb què féssim això, ja podríem resoldre un problema", considera.
Tanmateix, la directora de l'Observatori de Polítiques Familiars assenyala com a prioritat que "les polítiques d'ocupació juvenils siguin polítiques d'ocupació, fins i tot, natalistes. Veig que és el problema econòmic i humà més greu". León opina que "l'Estat del Benestar gasta tot el que té en els majors perquè han estat contribuents i té un deute amb ells però molt poc amb els nens i seria necessari fer una reflexió i veure com es podria equilibrar la balança perquè el futur són els més petits". La realitat s'agreuja perquè no hi ha natalitat, recorda l'experta.