El rating financer o risc sobirà no hauria de ser una preocupació a l'hora de valorar els pros i els contres de la independència de Catalunya. Això és el que es desprèn de l'estudi que avui presenta el Col·legi d'Economistes de Catalunya amb el títol Aproximació al risc sobirà d'un estat català. La seva conclusió és que una Catalunya consolidada com a estat independent assoliria una qualificació d'A , set punts per sobre de l'actual, que és de BB; i per sobre de l'espanyola: BBB.
Els autors de l'estudi, els economistes Joan Elias i Joan Maria Mateu, han utilitzat els criteris d'Standard & Poor's per elaborar el treball, que se centra en cinc punts d'anàlisi: les estructures d'estat, l'estructura econòmica, el sector exterior, les finances públiques i la política monetària.
El suspens actual, fruit del dèficit fiscal
"Catalunya com a comunitat autònoma té una consideració molt baixa per les agències de rating internacional", ha explicat Joan Maria Mateu. Segons l'economista, "malgrat el potencial econòmic que té, les dificultats financeres i de gestió pressupostària i deute arrosseguen a la baixa qualificació creditícia".
Aquestes dificultats en l'àmbit financer i de liquiditat no responen, pels autors de l'estudi, a una manca de potencial econòmic català. De fet, la renda per càpita al nostre país té una mitjana superior a la de la UE-28. Per Mateu, "la situació de Catalunya seria molt diferent si no s'haguessin acumulat aquests dèficits fiscals durant tants anys, arran del sistema espanyol de solidaritat interterritorial". Segons l'autor de l'estudi, "si hagués pogut gestionar els seus recursos, com el País Basc, no estaria ni de bon tros en aquesta situació".
Sigui com sigui, l'actual qualificació no permet al govern català ser un emissor amb solvència acreditada als mercats financers internacionals. "Això fa que no quedi més remei que utilitzar els mecanismes que el govern espanyol ha disposat per superar la dificultat de liquiditat: el FLA", diu Mateu. Les agències internacionals de rating, doncs, consideren que el govern català no té cap mena de capacitat de gestió dels seus recursos, li atorguen una mala qualificació i tot plegat es converteix en un peix que es mossega la cua.
Mateu ha advertit que "no entrem al debat del procés, perquè ens podríem perdre; poden passar moltes coses". Obviant el procés, se centren en la hipòtesi d'una Catalunya consolidada com a estat propi i sent membre de totes les organitzacions multilaterals polítiques i econòmiques de les quals és membre avui com a part d'Espanya. "És la hipòtesi més racional i la situació que més interessarà a Catalunya, Espanya i la Unió Europea", ha defensat.
Les estructures d'estat, pel bon camí
Joan Maria Mateu ha deixat clar que en el camp de les estructures d'estat Catalunya ja gaudeix d'una bona valoració per part de les agències internacionals, i ha augurat "una qualificació encara millor" en un estat català consolidat. Si bé és cert que manquen encara diversos instruments, elements com un parlament democràtic, una administració consolidada i organitzada i una creixent transparència, justifiquen aquesta valoració positiva.
Pel que fa a l'estructura econòmica, Mateu ha recordat que la renda per càpita a Catalunya "està al voltant de 27.300 euros, per sobre dels 24.500 d'Espanya i els 25.700 de la mitjana de la UE-28". En aquest sentit, doncs, "Catalunya està en una situació molt favorable, i amb la independència aquesta renda encara pujaria per l'efecte multiplicador i els avantatges que suposa tenir un estat", ha assegurat. Segons Mateu, "veient el que passa al País Basc i Navarra, amb les rendes per càpita i taxes d'atur que tenen, fa pensar què podria passar aquí si tinguéssim com a mínim el mateix".
Completant aquest apartat, la diversificació de l'economia catalana també jugaria a favor d'una substancial millora de la seva qualificació creditícia. Per tot plegat, Mateu ha insistit que "l'estudi pretén demostrar fins a quin punt aquesta situació particular que pateix Catalunya afecta negativament la capacitat financera de la Generalitat i la seva condició d'emissor de deute públic als mercats financers".
La importància del sector exterior
En el sector exterior es comprova la capacitat de pagament internacional i l'endeutament exterior del país. "En aquest aspecte no podem saber com estem perquè no hi ha dades de balança de pagaments específica per a Catalunya, ni hi ha dades del deute exterior del sector públic i privat", ha lamentat l'altre autor del treball, Joan Elias.
Amb aquestes circumstàncies, l'estudi pren com a referència els indicadors espanyols, que "són el màxim de negatius", ha assegurat. Tot i així, Elias ha posat èmfasi en el fet que "sí que tenim indicadors que apunten que un estat català estaria en millor situació". Una afirmació fruit de les dades de comerç exterior de béns i serveis. "Les exportacions catalanes han crescut molt els darrers anys i el turisme segueix tenint una evolució positiva", ha destacat.
La incògnita del deute
L'apartat de les finances públiques fa referència a la sostenibilitat i la càrrega del deute. "El superàvit públic permet posar la millor nota en l'apartat de la sostenibilitat", ha assegurat Joan Elias. Pel que fa a la càrrega del deute, dependrà de diverses circumstàncies, com quina part del deute espanyol acabaria assumint finalment l'estat català.
Els autors de l'estudi situen la hipòtesi en l'equivalent a la inversió estatal els darrers anys, al voltant del 9%. Tot i així, contemplant l'escenari més feixuc, que Catalunya assumís l'equivalent de deute del PIB que representa a Espanya, al voltant del 19%, "la qualificació només baixaria un punt, fins a la A", ha afirmat Joan Elias.
Tenint en compte que amb una Catalunya dins de l'euro hi ha poca cosa a dir en quant a política monetària, el resultat de l'estudi situa en un "notable" la qualificació de les finances catalanes a la vista del món en cas d'independència, per sobre del suspens actual.
"Quedaria un pèl per sobre del que ara tenen País Basc i Navarra i estaria en zona d'inversió", ha ressaltat Joan Elias; que ha afegit que Catalunya "no tindria problemes per finançar les seves necessitats, i podria col·locar el deute amb una prima de risc més baixa que Espanya".