La Xina no perd el temps, tot i la seva desacceleració econòmica. Aquest dilluns rep la visita de la cancillera Angela Merkel i de la visita surt la notícia que Airbus i tres firmes xineses establiran una planta d'ensamblatge d'helicòpters a la regió de Quingdao. "La Xina espera ser una destinació més atractiva per a les inversions estrangeres, i que uns altres vegin que el desenvolupament pacífic d'aquest país serveix també al d'uns altres", ha afirmat el seu primer ministre, Li Keqiang, en la roda de premsa que ha compartit amb Merkel tal com recull EFE. La visita institucional alemanya busca pressionar al gegant asiàtic perquè continui permetent un marge de negoci a les empreses alemanyes al mercat xinès en un context en que la seva desacceleració mostra símptomes negatius també a la borsa -al tancament de la jornada, l'índex Shanghai Composite s'havia desinflat un 3,2%.
Tanmateix, les paraules de Keqiang semblen buscar el reforç de les relacions ja establertes amb regions com l'espanyola, on l'economia xinesa ha augmentat considerablement la seva presència en els últims anys. De fet, els emprenedors xinesos obren bars amb tanta rapidesa que ja no sorprèn que la bodega de la cantonada estigui ara regentada pel senyor Yang i la seva dona, la simpàtica Xiaomei. En els últims anys, la comunitat xinesa ha passat d'inaugurar basars –els nostres antics 'Todo a 100'-, que també, a servir tapes de calamars i patates braves, clàssics de la cuina espanyola, amb la mateixa rapidesa i èxit. Com a consumidors, tenim la sensació compartida que han invertit molt aquí i aquesta percepció té xifres que la validen: el 2014, més de 600 milions d'euros han entrat a Espanya com a inversió directa des de la Xina.
L'últim Informe Inversió Xina a Europa 2015 d'ESADE Barcelona revela que inverteixen en hostaleria, però també en turisme i energia. En total, 75 empreses xineses operen a l'Estat espanyol i la previsió és que moltes més aterren en els pròxims anys perquè la Xina considera Espanya "un important soci al continent europeu", tal com assegura Tang Lingyun, cònsol general adjunta del Consolat General de la República Popular de la Xina a Barcelona.
Unes inversions que no miraran qui governi aquí o allà, perquè no entenen de colors polítics, ha vingut a dir Lingyun, qui ha preferit matisar que la incertesa política no és bona. "Els inversors xinesos volen venir a un país amb un entorn polític i econòmic estable", ha defensat en un cuidat to diplomàtic. Més clar ha estat Joan Aregio, secretari d'Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya, qui ha defensat que "les inversions es produeixen per altres motius (en referència als polítics). Les nostres bases són suficientment sòlides com perquè els moments polítics no intervinguin. Això és tan il·lògic com si jo digués que totes les inversions hi són perquè tenen molta fe i esperança en què s'independitzi Catalunya".
Durant la taula rodona El paper d'Espanya com a país receptor d'inversions xineses, celebrat a ESADE Barcelona, diversos economistes han explicat el viratge que està fent el país des de la indústria cap als serveis i com afecta aquest canvi a les seves relacions comercials amb la resta de països. De fet, la representant diplomàtica xinesa ha explicat que la Xina durà a terme el seu nou Pla Quinquennal 2016-2020 –aprovat el 16 de març passat- "per ser una societat modestament acomodada, per mantenir el creixement econòmic i impulsar les indústries, potenciar el paper conductor de la innovació, proveir el desenvolupament coordinat de les zones rurals i urbanes, accelerar la millora de l'entorn ecològic, implantar un nou règim de desenvolupament…", apunta Lingyun, a més d'un llarg etcètera de propòsits.
En aquest ampli llistat entra també cuidar les seves relacions comercials amb l'Estat espanyol. No en va, el 2014 la Xina ha ocupat la posició 14a com a soci comercial d'Espanya i la 5a com a importador. Tal com recull l'esmentat informe, la inversió estrangera directa (IED) espanyola rebuda per la Xina, un total de 1.258 milions en el període 2010-2014, és superior a la IED xinesa rebuda per Espanya, segons els experts, lògic perquè les multinacionals espanyoles tenen més tradició i experiència d'inversió en l'exterior i les companyies xineses han començat a invertir en l'exterior de forma regular fa només uns anys.
 |
| Els ponents de l'acte celebrat a Esade Barcelona. Cedida |
Oficines de banca al detall, ampliacions de ports marítims, compra d'immobles, patrocinis d'equips de futbol, adquisicions d'empreses manufactureres per ampliar la seva capacitat productiva, inversions en empreses agroalimentàries o creació de joint ventures per a col·laboració estratègica entre empreses tecnològiques són algunes de les activitats empresarials de la Xina al mercat espanyol. Però també destaquen els petits negocis com els bars i basars, multiplicats per dos des de 2008, darrere dels quals se situen prop de 45.000 xinesos donats d'alta en la Seguretat Social com a autònoms.
Per què Espanya?
Segons explica Antonio Hernández, soci d'Estratègia Energètica i Internacional de KPMG a Espanya, a la Xina estan interessats perquè "aquí hi ha sectors regulats i estratègics per a la seva economia, per la tecnologia, per l'expertise dels directius espanyols i pel posicionament estratègic en nombrosos mercats com el llatinoamericà, una de les raons de l'interès xinès en aquest mercat".
El Port de Barcelona en sap d'aquest interès per les economies del Mediterrani, tal com explica Santiago Garcia-Milà, subdirector general d'Estratègia Comercial de la infraestructura. "Hi ha dos grans elements que des de la Xina es valoren: l'accés a altres mercats i que la nostra zona es converteix en zona central del comerç mundial. La lectura de futur és que l'àrea del Mediterrani ha d'assumir el rol que avui dia el mercat li posa damunt de la taula", apunta el directiu del Port de Barcelona. Garcia-Milà parla d'aquesta relació com a fruit del pla BARCELOC que, dissenyat juntament amb Acció, explica els avantatges d'invertir a Barcelona i aposta perquè "aquest sigui el port a través del qual la Xina faci la distribució pel Mediterrani, també pel seu rol de la més important àrea industrial del sud d'Europa".
Per altra banda, Albert Garrofé, soci de l'àrea de mercantil de Cuatrecasas, Gonçalves Pereira a Barcelona, descriu Espanya com "un paradís per descobrir per a la Xina". En la seva enumeració de bondats, l'advocat destaca l'excel·lent ubicació geogràfica com una de les raons que motiven aquest interès xinès, "tot i que el transport de mercaderies encara es fa bàsicament amb camions, Espanya té una infraestructura bona per moure's a Àsia i nord d'Orient", apunta.
Els vincles amb Sud-amèrica, el sistema legal de protecció de les inversions, l'estabilitat del sistema judicial espanyol, la flexibilitat de les normatives són, en paraules de Garrofé, altres dels arguments de pes perquè els xinesos posin la seva mirada a la península Ibèrica. "Aquí existeixen registres públics que els dóna molta fiabilitat: l'auge de les inversions immobiliàries per part d'empreses xineses n'és un exemple".
Menor creixement xinès, però creixement al cap i a la fi
Hernández considera que, tot i el menor creixement de la seva economia, les inversions directes de la Xina continuaran sent claus i li seguiran servint per liderar el creixement econòmic mundial. "Si tenim en compte la memòria històrica, veiem que en tots els Plans Quinquennals la Xina ha crescut per sobre del planificat. Si es consoliden les millores macroeconòmiques de la Xina, hi haurà un augment", raona. La previsió a hores d'ara és que el PIB xinès creixi al 6,5%, abandonant els dos dígits –creixia per sobre del 10%- que anys enrere l'han ubicat al pòdium econòmic mundial.
En aquest sentit, el responsable de KPGM parla de la "nova normalitat" de la Xina com una transició natural, lliure de dramatismes. "S'està fent sostenible el seu creixement. Anem cap a una integració més flexible de la Xina als mercats mundials, el que crec que també serà sostenible per a ells. Moltes economies emergents havien basat el seu creixement en l'exportació neta a la Xina i en reduir-se la seva exportació, s'han vist molt afectats, com el Brasil, per exemple", explica Hernández.
Augmenta la demanda interna del país i, per contra, decreix la dedicació al sector industrial, mentre el sector primari es manté en, aproximadament, un 90% de la producció xinesa. "L'economia xinesa s'enfronta a desavantatges però creiem que també a moltes esperances perquè ara la seva base ha canviat, ja existeix la nova normalitat", clou Hernández.