La televisió, en mans del consumidor

Les noves tecnologies han canviat el com i el quan del consum televisiu, afectant el futur de la indústria que aquest dijous celebra el Dia Mundial de la Televisió

No és casualitat que TV3 tingui al seu web la subsecció "Com veure TV3". Només el nom és mostra de com ha canviat la indústria darrerament; de fet, la secció no tindria cap sentit fa uns anys quan l'únic mode de visionar programes i telenotícies era a través de la pantalla petita que presidia totes les llars. Avui dia la televisió autonòmica catalana dóna l'opció de veure la seva programació a través de la televisió, però també mitjançant ordinadors (TV3alacarta, l'aplicació disponible a Windows8 i a través de Windows Media Centre); televisors i consoles (per exemple, des de qualsevol televisor amb una PS3 connectada a Internet), tauletes i dispositius, amb les apps creades ex professo.

Aquest canvi el va viure de prop l'ex ministre i enginyer Joan Majó, director de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals entre 2004 i 2008. "En aquella època vaig lluitar per crear el 3alacarta, perquè estava clar que d'aquí a quatre dies la gent no veuria el Polònia a l'hora que el fessin, si no quan volguessin. Per això avui dia és molt més important saber què penges a la xarxa, que allò que emets", explica l'expert, amb gran bagatge en l'estructura de les telecomunicacions. Majó defensa que la digitalització ha comportat que la programació de les televisions "cada vegada té menys valor, el que prima són els continguts".

En aquest raonament hi està d'acord Ruben Mayoral (@Ruben_Mayoral)director general de la productora El Terrat, responsable de programes com Salvados o En el aire, que presenta el seu president Andreu Buenafuente. "La part bona del nostre negoci és que el consumidor cada vegada consumeix més hores d'audiovisual, independentment del suport on ho faci i que, a més, aquest consumidor es fa la seva pròpia graella, sense estar pendent de qui programa".

En definitiva, major llibertat per al consumidor perquè també creix l'oferta, tant de dispositius com de continguts. "El consumidor cada cop decideix més en tot. En el món digital al final és el consumidor-programador. Però l'èxit o fracàs de qualsevol producte està en les seves mans, perquè és qui decideix comprar un producte, en el nostre cas la sèrie, la pel·lícula o el programa d'entreteniment", assegura Mayoral.

Canvis a les audiències
Amb l'augment de continguts i de plataformes per visionar-los també canvia com es mesura la seva audiència. Aquest és un dels temes que es tractarà aquest dijous a la Jornada del Dia Mundial de la Televisió, que el Col·legi d'Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicacions de Catalunya (COETTC) celebra a Barcelona. El seu degà, Ferran Amago (@FerranAmago) assegura que en el futur el share ja no mesurarà les imatges de pantalla sinó el visionat dels continguts en totes les plataformes possibles. "S'haurà de valorar molt més el que veu el ciutadà, el contingut".

I és que avui dia són nombroses les possibilitats d'accedir al contingut televisiu en un moment diferent del que ha estat emès. Darrere del canvi, està la tecnologia que modifica usos i hàbits a gran velocitat i que, en aquest sector, sembla que encara té molt a dir. "La televisió passa també per Internet i tot el contingut pot estar a la xarxa, perquè el consumidor cada cop es descarrega més coses. Les televisions estan re composant-se i fent continguts més propers al ciutadà i més online. Aquests són els seus reptes de futur", apunta Amago.

Digitalitzar-se, el futur
Ser 100% online és la clau. "Els actors tradicionals de televisió tenen la pota digital però cal començar a pensar molt més en el món digital i fer productes diferenciats que es poden completar amb l'oferta de pantalla, però no aquest trasllat tal qual de continguts que hi ha. El producte ara no canvia", explica Mayoral.

Aquesta sortida és la que veu com a solució a la crisi estructural -juntament amb l'econòmica- que viu la indústria el president de la Federació de Productors Audiovisuals (PROA) de Catalunya, Raimon Masllorens (@RaimonMasllo). "Creiem que volem ser prioritaris. Barcelona té l'oportunitat de ser un aquest punt d'Europa i centre de producció de l'audiovisual i les noves tecnologies", argumenta. 

La seva reflexió és fruit de l'anàlisi del sector, colpejat per la incidència d'Internet, els efectes de la pirateria i l'afectació de l'IVA del 21% als seus productes. "La nostra situació és terrible. Les coproduccions han baixat a cinc al 2013 i la inversió en producció de programes, com el Polònia ha passat de 60 milions d'euros a 13 milions", argumenta.

La PROA agrupa un total de 110 empreses catalanes, on s'inclouen Mediapro i Filmax. Al voltant d'aquestes empreses treballen entre 10.000 i 12.000 persones directament i, indirectament, hi ha entre 30.000 i 40.000 persones que hi viuen de l'audiovisual.

Buscar les sinergies
Raons i xifres suficients per buscar solucions a llarg termini. "Cada vegada l'audiovisual està més lligat a les noves tecnologies, tot està barrejant-se: Un videojoc també és com una pel·lícula", afirma Masllorens. "Nosaltres estem molt oberts a les sinergies amb totes les tecnologies, perquè ara no se sap on acaba una i comença l'altra: plataformes d'Internet, tauletes, mòbils, etc. Hi ha empreses que estan fent coses brutals i que estan en el món de les apps, perquè aquí hi ha una part audiovisual molt important. Aquest és el nostre propi repte", assevera el productor català.

L'opinió de Joan Majó també camina en aquesta línia. "Cada vegada hi haurà molts menys canals perquè la base del canal és la programació i com no hi ha tanta necessitat de programació, els canals no tindran tanta raó de ser". L'expert apunta també que el model nord-americà, on les grans productores controlen cadenes de televisió, és el futur on s'ha d'emmirallar la nostra televisió. "Crec que la televisió no desapareixerà de cap manera, potser desapareixeran els televisors i les cadenes. És una qüestió de saber-se adaptar".
Avui et destaquem
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

El més llegit