La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, deixarà el càrrec el 7 de febrer de 2027, segons ha confirmat la institució, després que la banquera central de l'eurozona hagi comunicat la seva decisió aquest dijous al Consell de Govern i al president del Consell Europeu, António Costa.
"Acabo d'informar els meus col·legues que deixaré el meu càrrec com a presidenta del BCE el 7 de febrer de 2027", ha anunciat la francesa a través del seu perfil a la xarxa social X. "Ha estat un gran orgull servir aquesta institució. Agraeixo a tots els que m'han donat suport durant aquests set anys", ha afegit.
El BCE ha destacat que els membres del Consell de Govern de l'entitat, del qual formen part els sis executius del directori del banc central i els banquers centrals nacionals dels països de la zona euro, "van agrair calorosament a la presidenta Lagarde i li van brindar una llarga ovació dempeus". Així mateix, la institució ha indicat que el successor de Lagarde en la Presidència del BCE serà designat pel Consell Europeu conforme al procediment de nominació establert en l'article 283 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.
Per la seva banda, el president del Consell Europeu, António Costa, ha confirmat haver estat informat per la mateixa Lagarde de la seva decisió de deixar el càrrec el pròxim 7 de febrer i, després d'apuntar que reconeix "respectuosament" la seva decisió, ha indicat que el procés per triar la persona que prendrà el seu relleu s'inicia "avui mateix" perquè el Consell Europeu --en format de líders de la zona euro-- puguin decidir sense demora.
"Al llarg del seu mandat, ha dirigit el Banc Central Europeu amb un fort sentit del deure i de la responsabilitat. Europa ha estat ben atesa pel seu lideratge en temps d'incertesa i el seu compromís irrompible amb el projecte europeu", ha indicat el socialista portuguès en una declaració compartida en xarxes socials.
Costa ha destacat de Lagarde que hagi assegurat una "gestió estable i decidida" en moments crítics com la pandèmia de coronavirus, la guerra d'Ucraïna, la crisi energètica i shocks inflacionaris. Amb això, ha assegurat el president del Consell Europeu, la política francesa ha ajudat a "salvaguardar l'estabilitat i la resiliència de la zona euro".
També el president de l'Eurogrup, el grec Kyriakos Pierrakakis, ha emès un comunicat per agrair a Lagarde "la seva destacada contribució a l'estabilitat de la zona euro i pel seu lideratge durant aquests temps econòmics difícils", alhora que ha assegurat que la seva gestió "no ha fet sinó reforçar la confiança en la moneda única europea". A més, ha manifestat que l'Eurogrup "actuarà amb celeritat per preparar les recomanacions" que el Consell (governs) ha de traslladar al Consell Europeu (líders) per decidir el nou nomenament.
El BCE després de la sortida de Lagarde
Lagarde, de 70 anys, va esdevenir presidenta del BCE l'1 de novembre de 2019, succeint en el càrrec l'italià Mario Draghi en una decisió per sorpresa, impulsada pel president de França, Emmanuel Macron i la llavors cancellera d'Alemanya, Angela Merkel, que va facilitar el salt de la francesa des de la direcció del Fons Monetari Internacional (FMI).
Si bé el mandat de Christine Lagarde com a presidenta del BCE no expirava fins al 31 d'octubre de 2027, la mateixa Lagarde havia reconegut que podria deixar el càrrec "uns mesos" abans del previst.
En aquest sentit, tots els rumors apunten que la que va ser ministra d'Economia i Finances de França entre 2007 i 2011 serà designada dilluns vinent com a pròxima presidenta del Fòrum Econòmic Mundial, ja que el patronat d'aquesta entitat, del qual forma part la mateixa Lagarde juntament amb altres 26 personalitats destacades internacionalment de la política, els negocis i l'acadèmia, es reunirà el 2 de novembre.
La sortida prematura de Christine Lagarde del BCE deixarà una nova vacant en el Comitè Executiu del BCE, compost per sis membres, després de la dimissió d'Isabel Schnabel, que deixarà el càrrec a final de 2026, i la finalització al maig de 2027 del mandat de l'economista en cap de l'entitat, Philip Lane.
De tal manera, existeix la possibilitat que els membres de la UE acordin els tres noms per renovar la meitat del directori del BCE de cara a 2027, entre els quals sonen com a favorits a la presidència els exgovernadors dels bancs centrals dels Països Baixos i Espanya, Klaas Knot i Pablo Hernández de Cos, mentre que se suposa que França aspira al lloc d'economista en cap que deixa lliure Lane, i Alemanya buscaria mantenir el lloc que fins ara exerceix Schnabel, responsable d'operacions de mercat del BCE.
En cas que el neerlandès Klaas Knot finalment fos designat per a la presidència del BCE, això provocaria probablement la sortida del directori del seu compatriota Frank Elderson, el mandat del qual no expira fins al desembre de 2028.
Hernández de Cos, entre els principals candidats dels economistes
Segons una enquesta realitzada per Bloomberg entre economistes, Pablo Hernández de Cos, exgovernador del Banc d'Espanya i actual director general del Banc de Pagaments Internacionals (BPI), seria el principal candidat per a succeir Christine Lagarde, seguit de prop del neerlandès Klaas Knot.
D'aquesta manera, l'espanyol és considerat el favorit per dotze dels economistes enquestats, mentre que nou prefereixen Knot, qui va presidir el banc central dels Països Baixos de 2011 a 2025.
Els dos antics membres del Consell de Govern del BCE han emergit com els principals candidats a presidir l'entitat després de la marxa de Lagarde i han rebut en les últimes setmanes el suport explícit a les seves aspiracions dels seus respectius governs.
En el cas d'Hernández de Cos, el president espanyol, Pedro Sánchez, va expressar públicament al setembre el seu suport en afirmar que va ser un president "excepcional" del Banc d'Espanya, afegint que té el lideratge, la capacitat i el coneixement, per la qual cosa seria molt positiu, no només per a Espanya, sinó també per a Europa tenir algú com ell al capdavant del BCE.
Per la seva banda, a finals del mes passat era el primer ministre dels Països Baixos, Rob Jetten, qui expressava el seu suport a l'exgovernador del banc central neerlandès per a assolir la presidència del BCE, destacant el pragmatisme i capacitat de treballar amb tothom de Knot, així com el "gran èxit" durant el seu mandat com a banquer central durant un dels moments "més difícils".
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat