Suïssa i el BCE

Robin Brooks va compartir fa pocs dies un gràfic molt interessant: hi representa el deute públic sobre el PIB (eix horitzontal) de vint països i el tipus d’interès del deute públic a 30 anys el maig de 2026 (eix vertical).

Així, per exemple, Gran Bretanya i Espanya registren un deute públic semblant (equivalent al 100% dels seus respectius PIB), però a finals de maig de 2026 el tipus d’interès del deute britànic a 30 anys es va situar a tocar del 6%, mentre que el mateix tipus d’interès del deute espanyol tot just superava el 4%.

Imatge: @robin_j_brooks (X)

Aquest spread de quasi dos punts percentuals favorable a l’estat espanyol seria impossible d’imaginar sense el paraigua del Banc Central Europeu i d’Alemanya, i genera un colossal estalvi de despeses financeres a l’estat espanyol (en gaudim des del famós “Whatever it takes” de Mario Draghi de l’any 2012 ençà). Aquest voluminós estalvi de desenes de milers de milions d’euros han permès a l’estat espanyol, per exemple, actualitzar cada any generosament les pensions d’acord amb la inflació (gràcies també als Fons Next Generation i a la compra massiva de deute públic per part del BCE, durant la crisi de la covid-19 les primes de risc van ser inexistents al sud d’Europa).

"El voluminós estalvi de desenes de milers de milions d’euros han permès a l’estat espanyol actualitzar cada any generosament les pensions d’acord amb la inflació"

Robin Brooks també compara en el seu gràfic Japó i Suïssa: al Japó, amb un deute públic que supera el 220% del seu PIB, el tipus d’interès del deute a 30 anys va tancar la setmana passada a tocar del 4%, mentre que el mateix tipus d’interès del deute públic suís es va situar en el 0,65%.

Brooks explica aquest desigual comportament pel fet que el deute públic de Suïssa en relació amb el seu PIB és només del 40%. Per això el ien japonès s’està depreciant i el franc suís s’està apreciant. I Brooks pronostica que el ien es depreciarà encara més si el Banc Central del Japó no apuja els tipus d’interès, un fet que pot comportar el final del “carry trade” japonès, el gran flux d’estalvi que ha finançat l’economia global en les darreres dècades. Suïssa és, sens dubte, el país més ben ubicat dels vint que figuren en el gràfic de Brooks.

Si vols saber-ne més

 

   

Ramon Tremosa-Acord d’Andorra amb el BCE

A Suïssa, però, un llarg i tens debat financer ocupa i preocupa el país: fa tres setmanes l’agència Reuters es feia ressò dels debats intensos al parlament suís en relació amb l’enduriment o no dels requisits de capital que cal exigir al gran banc suís UBS. Algun directiu del banc ha advertit el govern i els parlamentaris del país helvètic que potser la UBS haurà de marxar de Suïssa, si els requisits esmentats hi són més alts que en altres països europeus.

La ministra de Finances Karin Keller-Sutter vol endurir les regulacions esmentades per evitar un altre col·lapse com el que va patir el banc Crédit Suisse l’any 2023 i que va deixar la UBS com l’únic gran banc del país. Aquest debat fa massa temps que dura i, segons molts analistes, s’està allargant en excés una molt delicada fase d’incertesa regulatòria per a la UBS.

"La ministra de Finances Karin Keller-Sutter vol endurir els requisits de capital per evitar un altre col·lapse com el que va patir el banc Crédit Suisse el 2023"

La crisi de Crédit Suisse de 2023 va ser un dels episodis financers més importants d’Europa de la darrera dècada. Semblava una crisi de liquiditat, però el banc arrossegava de feia anys problemes de solvència. Així, entre 2021 i 2023, Crédit Suisse va patir una successió de problemes greus: pèrdues vinculades al col·lapse d’Archegos Capital Management, pèrdues relacionades amb els fons de Greensill Capital, deficiències en la gestió de riscos, canvis constants a la direcció i sortides progressives de clients i dipòsits.

Formalment, les autoritats suïsses sostenien que Crédit Suisse complia tots els requisits regulatoris de capital, però a la pràctica, quan milers de clients i d’inversors van retirant diners de manera continuada, el banc podia col·lapsar en qualsevol moment encara que sobre el paper encara fos solvent: sovint una crisi de liquiditat pot desembocar en una crisi de solvència.

L’any 2023 es van accelerar les retirades de dipòsits i els mercats van començar a dubtar de la supervivència de Crédit Suisse... i quan a mitjan març de 2023, als EUA, el Silicon Valley Bank va fer fallida, les autoritats suïsses van témer que una fallida desordenada de Crédit Suisse tingués un efecte dominó sobre altres bancs suïssos i europeus. Així, en el cap de setmana del 18-19 de març de 2023 es va forçar una adquisició d'emergència per part de la UBS.

La UBS va comprar Crédit Suisse per uns 3.000 milions de francs suïssos, quan pocs anys abans aquest darrer banc havia arribat a valer en borsa més de 30.000 milions. Els accionistes van perdre una bona part de la seva inversió i els titulars dels bons AT1 van perdre pràcticament tota la inversió. També es van perdre milers de llocs de treball, executats en diverses rondes de reducció de plantilla: abans de la fusió la UBS tenia uns 75.000 empleats i Crédit Suisse uns 50.000.

Tot i que no hi va haver un rescat públic clàssic, com els que es van veure durant la crisi financera del 2008, l’Estat i el Banc Nacional Suís (SNB) van assumir riscos molt importants. I en pocs dies Suïssa va passar de tenir dos grans bancs globals a tenir-ne només un.

"Tot i que no hi va haver un rescat públic clàssic, com els que es van veure durant la crisi financera del 2008, l’Estat i el Banc Nacional Suís van assumir riscos molt importants"

Això va obrir un gran debat a Suïssa que ara s’accentua: Avui la UBS és “massa gran per caure”? Es pot evitar que, en una futura crisi, l’Estat es vegi obligat a intervenir? El debat sobre les noves exigències de capital provoca tensions creixents entre la UBS i les autoritats suïsses.

Tot i que van ser el banc central de Suïssa i el govern suís els qui el 2023 van pilotar l’operació de compra esmentada (el SNB va posar a disposició de Crédit Suisse desenes de milers de milions de francs suïssos en concepte de liquiditat d'emergència), el Banc Central Europeu va jugar un paper indirecte, però molt important en l’operació.

El BCE va facilitar la coordinació del SNB amb els altres bancs centrals, va tranquil·litzar els mercats pel que fa a la solidesa bancària de la zona euro i va reforçar la disponibilitat de línies de liquiditat en dòlars. Aquesta coordinació va ser decisiva a l’hora d’evitar un pànic financer internacional. Des del punt de vista financer, el SNB podia resoldre tot sol la crisi de Crédit Suisse. Des del punt de vista de la confiança del sistema bancari internacional, però, sense el rol proactiu del BCE potser no se n’hauria sortit.

"Des del punt de vista de la confiança del sistema bancari internacional, sense el rol proactiu del BCE potser el SNB no se n’hauria sortit, amb la crisi de Crédit Suisse"

El BCE va guanyant prestigi a poc a poc, a cop de crisi resolta, esdevenint un “save haven” (port segur) enmig de les turbulències financeres globals. En el gràfic de Robin Brooks sorprèn de veure com Itàlia, Espanya, Grècia i Portugal presenten tipus d’interès del seu deute públic a 30 anys per sota del de països com els Estats Units, Gran Bretanya i Austràlia... i això és gràcies a l’euro i al BCE.

A Suïssa es reconeix el paper central del BCE, i per això també Suècia i Dinamarca debaten una possible entrada a la unió bancària europea (la supervisió del BCE dels grans bancs europeus: avui els grans bancs globals suecs i danesos només són supervisats pels respectius bancs centrals).

Ara cal continuar vigilant, més que mai, que imprudents polítiques fiscals i dèficits i deutes públics fora de control en alguns països de l’euro (França) no esguerrin els beneficis que ja està proporcionant la política monetària única de l’euro.