Parlem amb Laia Rogel l’endemà d’una jornada celebrada al Palau de Congressos de La Llotja de Lleida, organitzada per Ap! Lleida, l’associació que presideix des de fa quatre anys, i que va abordar el tema de la diversitat empresarial. Satisfeta de l’acollida, amb més d’un centenar de participants i amb un gran nivell dels ponents, Rogel, sempre a cavall entre Lleida i Barcelona, fruit de la seva passió professional per les relacions, les connexions i el ‘networking’, reivindica el caràcter professional de l’associació que dirigeix, reflex del seu compromís amb el món empresarial i amb la digitalització de les companyies, des de l’agència creativa La Pometa, del qual és CEO. Tot i això, reconeix que a les dones emprenedores els hi falta creure’s que poden assumir riscos per créixer.
Què ha canviat a Ap! Lleida en els darrers quatre anys?
El meu primer objectiu, quan hi vaig accedir a la presidència l’any 2019, va ser donar un impuls a les dones associades a l’entitat. A hores d’ara, som unes 150 empresàries, directives, professionals, autònomes de procedències diverses i representant tipologies molt diferents. Igualment, Ap! Lleida acumula una trajectòria de gairebé dues dècades, ja que tot i que amb altres noms, es va fundar l’any 2005. A l’associació formem part de la Business Professional Women (BPW), una federació internacional d’empresàries i professionals, i hem fet una aposta important per la reestructuració interna. Des d’una posició anterior que m’atreviria a definir com a poc professionalitzada, hem fet un salt endavant amb la creació d’un programa de gestió digital, que és referent en molts àmbits empresarials. Crec que en poc temps hem dut a terme una feina, sovint silenciosa, però que es transmet a partir de la professionalitat de l’associació.
Quin balanç fa de la jornada ‘Divergents, de singulars a imprescindibles’, organitzada per Ap! Lleida?
Primer de tot, assenyalar que costa molt que Lleida aculli aquest tipus d’iniciatives de reflexió i anàlisi. Hem plantejat que la diversitat, present a l’àmbit social, sexual i personal, també ha de tenir pes al món empresarial i laboral. L’hem d’afrontar perquè, encara que sigui des d’un punt de vista estrictament econòmic, també afecta el compte de resultats d’una empresa. Dit això, també hem de ser capaces de mirar el món des d’un altre prisma, que ens permeti integrar tots els perfils professionals. Hem de tenir clar que sense diversitat no hi haurà innovació en els consells d’administració. A la jornada, hi van assistir més d’un centenar de persones i, a més de rebre felicitacions per com la vam organitzar, ens va propiciar la creació d’un espai de formació i networking necessari i, ara per ara, escàs.
"Sense diversitat no hi haurà innovació en els consells d’administració"
Què els hi va demanar als polítics, presents a la sala i immersos en plena campanya de les eleccions municipals?
Simplement que ens escoltin i facin un mínim esforç per conèixer la nostra realitat. En cas contrari, s’estan perdent la possibilitat d’aprofitar el talent. Els hi vaig comentar que no som un grup de senyores que quedem per fer un cafè, sinó que som professionals, empresàries que creixem i abanderem una sèrie de lluites. I que en moltes ocasions, sense que ells ho sàpiguen, estem a l’avantguarda de molts projectes.
Quines problemàtiques es podrien definir com transversals a les empresàries que formen part d’Ap! Lleida?
Crec que la societat ha de valorar més la feina que fa l’empresària, que genera llocs de treball i riquesa, realitzant un sacrifici professional i personal. En el cas de les dones, patim una càrrega empresarial i familiar. És un doble sacrifici. És cert que no se’ns ha de veure com a heroïnes, però sí que demanem una certa empatia. No és necessari que ens col·loquin l’estigma i una imatge distorsionada del que representem. Com a dones, apostem per un tipus de lideratge inclusiu, que permet la gestió d’equips, potser més horitzontal. Tinc clar que hem de trencar un cert discurs que limita el nostre creixement: les dones som emprenedores i els homes, empresaris. Hem de passar d’emprenedores a empresàries, ja que sembla com si cada gènere estigués predestinat a exercir unes funcions determinades.
Sembla que la pandèmia hagi aguditzat aquesta tendència amb una certa ‘trampa’ sobre les possibilitats del teletreball i la conciliació...
L’altre dia vaig sentir un comentari amb el qual no puc estar més d’acord. Una empresària em va dir que les dones ens hem passat tota la vida intentant sortir de casa i ara amb el teletreball ens barallem per tornar. És cert que la feina a distància és una eina útil i necessària en determinats moments, però el contacte amb les persones i l’equip resulta insubstituïble. A més, existeix el perill de tornar a atribuir a la dona les tasques de la llar, ja que treballa des de casa, quan això amb els homes no passa.
"Quan els poders polítics i econòmics prenen decisions estratègiques ni ens assabentem que s’ha convocat la reunió"
I les mesures de conciliació que s’estan assajant, com la jornada laboral de quatre dies a la setmana, poden ajudar?
En algunes feines, penso que serà més viable i factible. És una iniciativa que va en la línia de treballar menys per viure millor. I en aquest aspecte, la pandèmia ha ajudat a prendre consciència de conceptes com la flexibilitat, la cultura de la no presencialitat o la productivitat. Tot i que són idees que s’estan estenent, vull acabar de comprovar com funcionen i com es poden aplicar a les diferents tipologies d’empreses.
Sempre reivindica que es valori la visibilitat de la dona per la formació i no per un tema de màrqueting. Què s’està fent malament?
De vegades quan assisteixo a actes com a presidenta d’Ap! Lleida, em demanen que m’assegui a la primera fila perquè hi hagi alguna dona. En canvi, quan els poders polítics i econòmics prenen decisions estratègiques ni ens assabentem que s’ha convocat la reunió. No ens tracten com el que som: un lobby. Per això, reivindiquem aquest rol. És un postureig per evitar que ningú pugui dir a les xarxes socials que no s’ha vist cap dona a la fotografia.
En aquest àmbit, com valora la decisió de la ministra d’Economia del Govern central de no aparèixer a les fotografies on ella fos l’única dona?
Entenc que ho va fer amb bona voluntat i que és una decisió que va en la direcció correcta, però crec que desgraciadament ens queda molt per avançar en aquest camí de reconeixement. Encara pesa massa la idea que els homes estan programats per tenir èxit i les dones per les cures i la conciliació. Arrosseguem una càrrega emocional molt gran.
Des de la seva posició al món digital, com veu l’avenç d’eines com la intel·ligència artificial?
Des de la Pometa, l’empresa que dirigeixo, el nostre objectiu és que les solucions tecnològiques siguin útils. Les companyies, amb la pandèmia, s’han adonat que la digitalització és una via més, un canal de negoci en el qual tens un comercial les 24 hores del dia. Si les coses es fan ben fetes, és una magnífica oportunitat per incrementar la visibilitat. A mi m’agrada dir que el ChatGPT és un membre més de l’equip que ens facilita determinats processos. Tot i que en el futur la intel·ligència artificial pugui arribar a ser més creativa, mai tindrà la capacitat humana d’imaginar el futur o de somiar-lo.