09
d'Abril
de
2015
Act.
09
d'Abril
de
2015
"Abans érem set persones treballant i ens hem quedat en tres", assegura Antonio Arjona, perruquer i president del Gremi Provincial Artesà de Perruqueria i Bellesa de Barcelona. Mentre pentina un client i espera el següent, pot atendre VIAempresa per explicar que, tot i que està a punt de jubilar-se, està preocupat pel sector en què treballa des de fa 40 anys. "La gent no valora els serveis que tenim avui dia i hem hagut de reduir personal, per tant ara no podem anar tan ràpids com voldríem...", reconeix.
Al barri del Guinardó de Barcelona també hi trobem la Perruqueria i Centre d'Estètica Marga, fundada el 1942 per la mare de l'actual propietària, Marga Domènech. "A part de la crisi econòmica, hi ha una crisi de comoditat. La gent ja ve només per necessitat", assegura. Pel que explica, anteriorment també hi havia el factor de la il·lusió. Dins de la necessitat, però, matisa que "si no es valorés una mica el servei, ja hauríem plegat, i els més grans també". I reconeix que "amb un sou de 500 euros, la gent no pot anar a gastar-se més de 40 euros per tenyir-se, és evident".
Les vaques magres al sector s'han traduït en una reducció del 5,2% de la facturació el 2014 i la pèrdua de 4.000 llocs de treball, segons les dades que ha presentat Carlos Rodríguez, president de Cosmobellesa, saló que se celebra aquest cap de setmana a Fira de Barcelona. El sector va començar a caure el 2009 i aquest 2015 podria posar-se, seguint les seves estimacions, al nivell de fa vuit anys. Actualment, assenyalen, la despesa se situa de mitjana un pèl per sobre dels 30 euros en cadascuna de les quatre visites anuals.
L'IVA i la despesa energètica rebenten els ingressos
En el cas d'Arjona, a la reducció de plantilla "obligada per la crisi", l'han acompanyada la davallada dels ingressos: "Han baixat més de la meitat, almenys un 60%", matisa. I fa caure la creença popular que diu que, fins i tot en temps de crisi, el negoci de la perruqueria i la bellesa sempre es manté en auge: "Fins fa un temps era així, però pel que veig com a president del Gremi, la situació ha canviat. Molts perruquers han hagut de plegar", assegura.
Marga Domènech recorda com a punt d'inflexió el moment que es va apujar l'IVA del sector del 10 al 21%. "Algunes perruqueries ho van voler assumir, però jo vaig decidir que no perquè no tenia aquests beneficis". Tot i així, la realitat és que poc a poc aquest fet s'ha anat menjant els seus beneficis. "Els que hem mantingut bons productes sense rebaixar qualitat, hem patit molt. Portem quatre o cinc anys sense apujar preus, fent tractaments més econòmics. I tot i així ha baixat el tiquet mitjà i els beneficis són molt menors", lamenta la Marga.
Aquests petits empresaris també pateixen, igual que la majoria de les llars, les conseqüències de l'augment exponencial del preu de la llum. "És un gran inconvenient. Mai no havia pagat més de 110 euros, com a molt algun Nadal. Ara he pagat 300 euros", confessa amb resignació Domènech.
Un sector empetitit
El col·lectiu que representa Arjona agrupava un total de 700 associats de Barcelona que en l'actualitat s'han reduït a la meitat. "M'ho diuen al departament d'assessoria, que cada cop hi ha més baixes. Abans hi havia més de 15.000 perruqueries a la ciutat i ara només treballem la meitat", apunta.
La crisi econòmica –que, entre altres, també ha obligat a reduir despeses de l'economia domèstica-, la competència del salons de bellesa franquiciats o les petites perruqueries low cost, " la majoria regentades per immigrants", apunta Arjona, són alguns del factors que aquest empresari identifica.
"Les franquícies van fer-nos molt de mal fa uns anys per la competència amb els preus baixos, però ara ni tan sols això... El que aguanta és el client de tota la vida, el que és fidel i no canvia", argumenta. Amb tot, es considera afortunat per haver pogut mantenir els dos negocis que regenta, ja que ha vist com molts dels col·legues de professió han abaixat la persiana.
Més hores que un rellotge
La Marga, que ja fa més d'una dècada que va ampliar el negoci de la perruqueria amb el de l'estètica, explica que se'n surt "fent una jornada i mitja de treball, de 9 a 21h, o el que calgui". Amb 65 anys, assegura que "per poder cobrar la pensió he d'estirar fins als 67 anys i mig. La meva il·lusió hagués estat treballar més anys, baixar unes hores a la perruqueria per dirigir una mica, com feia la meva mare. Però no ho puc fer perquè no sóc rendible".
Un altre dels efectes col·laterals és no poder apujar els sous de les treballadores, amb els inconvenients que això genera en la motivació i la gestió de l'equip. "Han de netejar i fer de tot, però només espero no haver d'acomiadar ningú. Sé que cada vegada els demano més per menys, però per desgràcia actualment no hi ha més remei".
La realitat dels cupons
Batallant per sobreviure, la Marga de seguida va voler aprofitar les noves eines digitals. La Perruqueria és molt activa a Facebook i "quan van començar tots els portals de cupons m'hi vaig llançar, i això que tothom em deia que no ho fes". Ho defineix com "un joc de diners per intentar portar més clients".
"Quan van començar Offerum, LetsBonus i companyia, no guanyaves diners però era una molt bona publicitat, et donaves a conèixer". Ara, però, diu que "n'hi ha tants que han de rebentar preus, i per tant per cada persona que ve tu hi afegeixes diners". Aquest context ha generat un tipus de client, especialment en l'estètica, que només consumeix ofertes. "Aquest mai no el podràs fidelitzar. En canvi, del principi dels cupons tinc gent que ja fa quatre o cinc anys que vénen", recorda.
Per tot plegat, actualment només es mantenen a Atrápalo. "El client posa una nota i valora el servei. A l'haver-hi una crítica està molt bé", apunta. "No guanyem diners però aconseguim que ens coneguin". I és que, de fet, aquest portal assegurava el 2014 que el 42% de la facturació del seu Departament d'Activitats provenia de la venda de plans de bellesa. Fonts de la companyia expliquen a VIAempresa que actualment disposen, només en perruqueria i estètica, de 140 ofertes a Barcelona amb descomptes que arriben a un 96%.
Al barri del Guinardó de Barcelona també hi trobem la Perruqueria i Centre d'Estètica Marga, fundada el 1942 per la mare de l'actual propietària, Marga Domènech. "A part de la crisi econòmica, hi ha una crisi de comoditat. La gent ja ve només per necessitat", assegura. Pel que explica, anteriorment també hi havia el factor de la il·lusió. Dins de la necessitat, però, matisa que "si no es valorés una mica el servei, ja hauríem plegat, i els més grans també". I reconeix que "amb un sou de 500 euros, la gent no pot anar a gastar-se més de 40 euros per tenyir-se, és evident".
Les vaques magres al sector s'han traduït en una reducció del 5,2% de la facturació el 2014 i la pèrdua de 4.000 llocs de treball, segons les dades que ha presentat Carlos Rodríguez, president de Cosmobellesa, saló que se celebra aquest cap de setmana a Fira de Barcelona. El sector va començar a caure el 2009 i aquest 2015 podria posar-se, seguint les seves estimacions, al nivell de fa vuit anys. Actualment, assenyalen, la despesa se situa de mitjana un pèl per sobre dels 30 euros en cadascuna de les quatre visites anuals.
L'IVA i la despesa energètica rebenten els ingressos
En el cas d'Arjona, a la reducció de plantilla "obligada per la crisi", l'han acompanyada la davallada dels ingressos: "Han baixat més de la meitat, almenys un 60%", matisa. I fa caure la creença popular que diu que, fins i tot en temps de crisi, el negoci de la perruqueria i la bellesa sempre es manté en auge: "Fins fa un temps era així, però pel que veig com a president del Gremi, la situació ha canviat. Molts perruquers han hagut de plegar", assegura.
Marga Domènech recorda com a punt d'inflexió el moment que es va apujar l'IVA del sector del 10 al 21%. "Algunes perruqueries ho van voler assumir, però jo vaig decidir que no perquè no tenia aquests beneficis". Tot i així, la realitat és que poc a poc aquest fet s'ha anat menjant els seus beneficis. "Els que hem mantingut bons productes sense rebaixar qualitat, hem patit molt. Portem quatre o cinc anys sense apujar preus, fent tractaments més econòmics. I tot i així ha baixat el tiquet mitjà i els beneficis són molt menors", lamenta la Marga.
Aquests petits empresaris també pateixen, igual que la majoria de les llars, les conseqüències de l'augment exponencial del preu de la llum. "És un gran inconvenient. Mai no havia pagat més de 110 euros, com a molt algun Nadal. Ara he pagat 300 euros", confessa amb resignació Domènech.
Un sector empetitit
El col·lectiu que representa Arjona agrupava un total de 700 associats de Barcelona que en l'actualitat s'han reduït a la meitat. "M'ho diuen al departament d'assessoria, que cada cop hi ha més baixes. Abans hi havia més de 15.000 perruqueries a la ciutat i ara només treballem la meitat", apunta.
La crisi econòmica –que, entre altres, també ha obligat a reduir despeses de l'economia domèstica-, la competència del salons de bellesa franquiciats o les petites perruqueries low cost, " la majoria regentades per immigrants", apunta Arjona, són alguns del factors que aquest empresari identifica.
"Les franquícies van fer-nos molt de mal fa uns anys per la competència amb els preus baixos, però ara ni tan sols això... El que aguanta és el client de tota la vida, el que és fidel i no canvia", argumenta. Amb tot, es considera afortunat per haver pogut mantenir els dos negocis que regenta, ja que ha vist com molts dels col·legues de professió han abaixat la persiana.
Més hores que un rellotge
La Marga, que ja fa més d'una dècada que va ampliar el negoci de la perruqueria amb el de l'estètica, explica que se'n surt "fent una jornada i mitja de treball, de 9 a 21h, o el que calgui". Amb 65 anys, assegura que "per poder cobrar la pensió he d'estirar fins als 67 anys i mig. La meva il·lusió hagués estat treballar més anys, baixar unes hores a la perruqueria per dirigir una mica, com feia la meva mare. Però no ho puc fer perquè no sóc rendible".
Un altre dels efectes col·laterals és no poder apujar els sous de les treballadores, amb els inconvenients que això genera en la motivació i la gestió de l'equip. "Han de netejar i fer de tot, però només espero no haver d'acomiadar ningú. Sé que cada vegada els demano més per menys, però per desgràcia actualment no hi ha més remei".
La realitat dels cupons
Batallant per sobreviure, la Marga de seguida va voler aprofitar les noves eines digitals. La Perruqueria és molt activa a Facebook i "quan van començar tots els portals de cupons m'hi vaig llançar, i això que tothom em deia que no ho fes". Ho defineix com "un joc de diners per intentar portar més clients".
"Quan van començar Offerum, LetsBonus i companyia, no guanyaves diners però era una molt bona publicitat, et donaves a conèixer". Ara, però, diu que "n'hi ha tants que han de rebentar preus, i per tant per cada persona que ve tu hi afegeixes diners". Aquest context ha generat un tipus de client, especialment en l'estètica, que només consumeix ofertes. "Aquest mai no el podràs fidelitzar. En canvi, del principi dels cupons tinc gent que ja fa quatre o cinc anys que vénen", recorda.
Per tot plegat, actualment només es mantenen a Atrápalo. "El client posa una nota i valora el servei. A l'haver-hi una crítica està molt bé", apunta. "No guanyem diners però aconseguim que ens coneguin". I és que, de fet, aquest portal assegurava el 2014 que el 42% de la facturació del seu Departament d'Activitats provenia de la venda de plans de bellesa. Fonts de la companyia expliquen a VIAempresa que actualment disposen, només en perruqueria i estètica, de 140 ofertes a Barcelona amb descomptes que arriben a un 96%.