07
de Gener
de
2015 - 04:00
Passen els Reis i arriba el dia 7: inici oficial de la clatellada i les vaques magres de gener. Els infants espremen les últimes hores amb les joguines abans de tornar a l'escola mentre la gran majoria d'empreses i treballadors tornen a engegar la maquinària a ple rendiment. El 7 de gener, però, també ha significat sempre les clàssiques imatges de corredisses als grans magatzems per aprofitar les primeres hores de les rebaixes i que no s'escapi cap ganga, ajornada en l'època nadalenca a l'espera d'un preu millor.
La Confederació de Comerç de Catalunya espera augmentar entre un 2 i un 3% la facturació d'aquestes rebaixes respecte les del 2014, assolint els 825 milions d'euros. Cada cop més, però, els consumidors tenen la sensació de viure en unes rebaixes permanents, on la competència entre comerços propicia ofertes, promocions i descomptes que s'allarguen tot l'any. De fet, la suspensió imposada pel Tribunal Constitucional a la Llei Catalana d'Horaris Comercials del 24 de novembre passat, ha provocat que alguns comerços hagin aprofitat per emparar-se en la llei espanyola i penjar el cridaner cartell de 'Rebaixes' abans i tot del dia 7.
El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, que ha visitat aquest dimecres el programa El Món a Rac1, ha volgut aclarir alguns termes al respecte d'aquesta qüestió. "Les rebaixes són per liquidar estocs, no es pot incorporar nous productes i rebaixar-los". La llei catalana diu que per promocionar el canvi de temporada es poden fer rebaixes. En canvi, explica Puig, "els descomptes vénen determinats per d'altres motius; promocions i iniciatives particulars s'han de diferenciar de les rebaixes, però es poden aplicar quan es cregui convenient".
Rebaixes encobertes
De fet, la confusió entre els termes és habitual. Mentre les ofertes són vendes a preu més baix per tal de promocionar un producte, les rebaixes es fan amb la finalitat de donar sortida als articles que romanen a l'establiment un cop transcorreguda la temporada. Les vendes en liquidació, en canvi, són vendes a preus inferiors per tancament o canvi d'orientació del negoci; i els saldos s'entenen com a vendes d'articles passats de moda o deteriorats.
Les diferents definicions d'aquests conceptes no sempre queden clares entre els consumidors, tot i que sí que haurien de ser-ho entre els comerciants. I és en aquest sentit que "la llei d'horaris comercials catalana no és una imposició, és un consens entre els petits comerciants i les grans superfícies, el sector, la patronal i els partits polítics del Parlament de Catalunya", segons Puig.
El Conseller ha afegit que "o posem un punt de regulació, malgrat les noves tecnologies, o això serà la llei de la selva". Puig també ha apuntat que tot i que "Internet no dorm, els botiguers sí, i tenen dret a conciliar la seva vida personal amb la professional".
El sentit de les rebaixes
Francisco M. López, gerent de Rando-MMC i consultor expert en la gestió integrada del marge, assegura a VIAempresa que "les rebaixes s'han desvirtuat per les contínues ofertes i promocions".
I és que, al seu parer, la qüestió dels marges és clau per diferenciar el pes de les rebaixes i les ofertes entre el gran i el petit comerç. "Les grans cadenes tenen prou volum per treballar amb grans descomptes permanents; mentre que el petit comerç no té tanta capacitat per jugar amb els marges", assegura. Així doncs, alerta que "o són capaços de diferenciar la seva activitat de la de la gran superfície, o si han de començar a competir en preu i descomptes acaben perdent i amb uns marges molt petits".
En aquest sentit, el president del GremiTex i representant del sector comercial, Antoni Furest, ha assenyalat en declaracions recollides per l'ACN que "el 95% de les botigues de Catalunya no tenen marges suficients per estar tot l'any de rebaixes, de rebaixes encobertes, o de promocions. Per això reivindiquem les autèntiques rebaixes: de 3 a 4 setmanes de descomptes sobre productes que ja estaven a les botigues amb preus normals i que no s'han produït expressament per vendre's amb preu reduït".
Per contra, fonts corporatives d'El Corte Inglés segueixen trobant tot el sentit a les rebaixes d'hivern actuals, "molt identificades en el calendari pel consumidor l'endemà de Reis"; i com a mostra posen la imatge del seu centre de Plaça Catalunya ple a vessar del dia d'avui. "Som els primers que durant tot l'any tenim ofertes i promocions, però el món del retail és així, el comerç avui dia ha de ser molt viu i ha de tenir campanyes promocionals constantment".
Des d'El Corte Inglés recorden que "els últims cinc anys el món del comerç ha fet un important ajustament de preus que fa que sigui difícil competir més enllà d'aquesta variable". A més, apunten que "històricament hi ha hagut sempre promocions abans de les rebaixes. A nosaltres no ens perjudica perquè el nostre client té molts clars els nostres ritmes comercials, i el 7 de gener continua molt present com l'inici de les rebaixes d'hivern. Segueix tenint tot el sentit mantenir aquests ritmes".
De fet, des d'aquests grans magatzems asseguren que el concepte de 'Rebaixes' manté tota la seva vigència en la ment del consumidor perquè "per moltes promocions que hi hagi, una arrencada amb una rebaixa de preus del 50% de descompte en tot l'edifici no la tens la resta de l'any". Per tant, l'incentiu de preu continua sent molt present els dies de rebaixes.
Repensar el concepte de rebaixes
No tothom ho veu tan clar. "El mateix concepte de rebaixes de mica en mica anirà desapareixent", augura Francisco M. López. "O són realment per liquidació d'estocs que la gent entengui, o no tindran sentit", vaticina. De fet, ja són molt habituals els regals nadalencs en forma de vals per poder obtenir més amb els mateixos diners a les rebaixes. "Cal canviar o millorar el concepte de rebaixes, potser fer-les abans de Reis per activar més el comerç i no ajornar les compres", proposa López.
Per aquest consultor, "el consumidor va una mica perdut. Al final no sap si són rebaixes, promocions o descomptes, i si ha d'esperar o no a comprar". Sigui com sigui, assegura que "basar les vendes en períodes tan curts de temps és un error. Els comerciants haurien de buscar un nivell de vendes més regular durant tot l'any".
Segons López, per rebaixes no hauria de caldre contractar personal, i per tant és un error "incrementar la plantilla per fer front a l'increment de la demanda en un període tan curt, incrementant els costos fixos i per tant la necessitat de generar més ingressos". I és que "amb preus rebaixats, marges reduïts i costos fixos més alts, aquest increment ha de ser espectacular o les pèrdues finals estan assegurades".
Per tot plegat, creu que "el comerç necessita reinventar-se en la seva relació amb el client, en la seva manera de diferenciar-se de les grans cadenes que acaben monopolitzant totes les ciutats". Segons Francisco M. López, "el client no comprarà més perquè les botigues estiguin obertes més hores o més dies. Obrir les botigues no pot ser una manera de fer oci".
L'etern debat dels horaris
Un punt que condueix a un debat enquistat, el dels horaris comercials. Felip Puig assegurava aquest matí que són el reflex d'un tipus de societat i ha posat els exemples d'Alemanya, "on tanquen tots els diumenges" i Suïssa "on els comerços obren pocs diumenges al llarg de l'any".
Puig ha recordat els casos de ciutats al sud de França "on la lluita entre els centres comercials i els centres de les ciutats han fet desaparèixer la personalitat d'algunes ciutats" pel desacord que s'ha creat en aquest aspecte. El conseller ha afirmat que allà on hi ha més desregulació s'ha destruït més comerç: "Les dades parlen per si soles, a Madrid i a Múrcia hi ha hagut més pèrdua de treball al sector del comerç".
La Confederació de Comerç de Catalunya espera augmentar entre un 2 i un 3% la facturació d'aquestes rebaixes respecte les del 2014, assolint els 825 milions d'euros. Cada cop més, però, els consumidors tenen la sensació de viure en unes rebaixes permanents, on la competència entre comerços propicia ofertes, promocions i descomptes que s'allarguen tot l'any. De fet, la suspensió imposada pel Tribunal Constitucional a la Llei Catalana d'Horaris Comercials del 24 de novembre passat, ha provocat que alguns comerços hagin aprofitat per emparar-se en la llei espanyola i penjar el cridaner cartell de 'Rebaixes' abans i tot del dia 7.
El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, que ha visitat aquest dimecres el programa El Món a Rac1, ha volgut aclarir alguns termes al respecte d'aquesta qüestió. "Les rebaixes són per liquidar estocs, no es pot incorporar nous productes i rebaixar-los". La llei catalana diu que per promocionar el canvi de temporada es poden fer rebaixes. En canvi, explica Puig, "els descomptes vénen determinats per d'altres motius; promocions i iniciatives particulars s'han de diferenciar de les rebaixes, però es poden aplicar quan es cregui convenient".
Rebaixes encobertes
De fet, la confusió entre els termes és habitual. Mentre les ofertes són vendes a preu més baix per tal de promocionar un producte, les rebaixes es fan amb la finalitat de donar sortida als articles que romanen a l'establiment un cop transcorreguda la temporada. Les vendes en liquidació, en canvi, són vendes a preus inferiors per tancament o canvi d'orientació del negoci; i els saldos s'entenen com a vendes d'articles passats de moda o deteriorats.
Les diferents definicions d'aquests conceptes no sempre queden clares entre els consumidors, tot i que sí que haurien de ser-ho entre els comerciants. I és en aquest sentit que "la llei d'horaris comercials catalana no és una imposició, és un consens entre els petits comerciants i les grans superfícies, el sector, la patronal i els partits polítics del Parlament de Catalunya", segons Puig.
El Conseller ha afegit que "o posem un punt de regulació, malgrat les noves tecnologies, o això serà la llei de la selva". Puig també ha apuntat que tot i que "Internet no dorm, els botiguers sí, i tenen dret a conciliar la seva vida personal amb la professional".
El sentit de les rebaixes
Francisco M. López, gerent de Rando-MMC i consultor expert en la gestió integrada del marge, assegura a VIAempresa que "les rebaixes s'han desvirtuat per les contínues ofertes i promocions".
I és que, al seu parer, la qüestió dels marges és clau per diferenciar el pes de les rebaixes i les ofertes entre el gran i el petit comerç. "Les grans cadenes tenen prou volum per treballar amb grans descomptes permanents; mentre que el petit comerç no té tanta capacitat per jugar amb els marges", assegura. Així doncs, alerta que "o són capaços de diferenciar la seva activitat de la de la gran superfície, o si han de començar a competir en preu i descomptes acaben perdent i amb uns marges molt petits".
En aquest sentit, el president del GremiTex i representant del sector comercial, Antoni Furest, ha assenyalat en declaracions recollides per l'ACN que "el 95% de les botigues de Catalunya no tenen marges suficients per estar tot l'any de rebaixes, de rebaixes encobertes, o de promocions. Per això reivindiquem les autèntiques rebaixes: de 3 a 4 setmanes de descomptes sobre productes que ja estaven a les botigues amb preus normals i que no s'han produït expressament per vendre's amb preu reduït".
Per contra, fonts corporatives d'El Corte Inglés segueixen trobant tot el sentit a les rebaixes d'hivern actuals, "molt identificades en el calendari pel consumidor l'endemà de Reis"; i com a mostra posen la imatge del seu centre de Plaça Catalunya ple a vessar del dia d'avui. "Som els primers que durant tot l'any tenim ofertes i promocions, però el món del retail és així, el comerç avui dia ha de ser molt viu i ha de tenir campanyes promocionals constantment".
Des d'El Corte Inglés recorden que "els últims cinc anys el món del comerç ha fet un important ajustament de preus que fa que sigui difícil competir més enllà d'aquesta variable". A més, apunten que "històricament hi ha hagut sempre promocions abans de les rebaixes. A nosaltres no ens perjudica perquè el nostre client té molts clars els nostres ritmes comercials, i el 7 de gener continua molt present com l'inici de les rebaixes d'hivern. Segueix tenint tot el sentit mantenir aquests ritmes".
De fet, des d'aquests grans magatzems asseguren que el concepte de 'Rebaixes' manté tota la seva vigència en la ment del consumidor perquè "per moltes promocions que hi hagi, una arrencada amb una rebaixa de preus del 50% de descompte en tot l'edifici no la tens la resta de l'any". Per tant, l'incentiu de preu continua sent molt present els dies de rebaixes.
Repensar el concepte de rebaixes
No tothom ho veu tan clar. "El mateix concepte de rebaixes de mica en mica anirà desapareixent", augura Francisco M. López. "O són realment per liquidació d'estocs que la gent entengui, o no tindran sentit", vaticina. De fet, ja són molt habituals els regals nadalencs en forma de vals per poder obtenir més amb els mateixos diners a les rebaixes. "Cal canviar o millorar el concepte de rebaixes, potser fer-les abans de Reis per activar més el comerç i no ajornar les compres", proposa López.
Per aquest consultor, "el consumidor va una mica perdut. Al final no sap si són rebaixes, promocions o descomptes, i si ha d'esperar o no a comprar". Sigui com sigui, assegura que "basar les vendes en períodes tan curts de temps és un error. Els comerciants haurien de buscar un nivell de vendes més regular durant tot l'any".
Segons López, per rebaixes no hauria de caldre contractar personal, i per tant és un error "incrementar la plantilla per fer front a l'increment de la demanda en un període tan curt, incrementant els costos fixos i per tant la necessitat de generar més ingressos". I és que "amb preus rebaixats, marges reduïts i costos fixos més alts, aquest increment ha de ser espectacular o les pèrdues finals estan assegurades".
Per tot plegat, creu que "el comerç necessita reinventar-se en la seva relació amb el client, en la seva manera de diferenciar-se de les grans cadenes que acaben monopolitzant totes les ciutats". Segons Francisco M. López, "el client no comprarà més perquè les botigues estiguin obertes més hores o més dies. Obrir les botigues no pot ser una manera de fer oci".
L'etern debat dels horaris
Un punt que condueix a un debat enquistat, el dels horaris comercials. Felip Puig assegurava aquest matí que són el reflex d'un tipus de societat i ha posat els exemples d'Alemanya, "on tanquen tots els diumenges" i Suïssa "on els comerços obren pocs diumenges al llarg de l'any".
Puig ha recordat els casos de ciutats al sud de França "on la lluita entre els centres comercials i els centres de les ciutats han fet desaparèixer la personalitat d'algunes ciutats" pel desacord que s'ha creat en aquest aspecte. El conseller ha afirmat que allà on hi ha més desregulació s'ha destruït més comerç: "Les dades parlen per si soles, a Madrid i a Múrcia hi ha hagut més pèrdua de treball al sector del comerç".