Lleis aprovades, lleis incomplertes

Les dones només ocupen el 24% dels llocs directius del sector públic de la Generalitat i el 30% als òrgans de govern de les entitats adscrites

El vicepresident, Pere Aragonès, amb la consellera Meritxell Budó, durant el Consell Executiu | ACN El vicepresident, Pere Aragonès, amb la consellera Meritxell Budó, durant el Consell Executiu | ACN

"Qui ha de fer complir la llei, donar exemple i organitzar la societat posant al centre les persones és el sector públic". Clara com sempre, la directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona i presidenta de l'associació 50 a 50, Anna Mercadé, ha tornat a reclamar que, ara que s'apropen eleccions, s'aprofiti l'ocasió per començar una nova legislatura complint amb la Llei d'Igualtat, així com que es reactivi la tramitació de l'avantprojecte de llei sobre la professionalització de la direcció pública. Si bé és cert que, admet, "a l’observatori sempre ens hem ficat amb l’empresa privada", també ho és que, gràcies a la transparència aportada per la Generalitat, aquesta ha estat la primera vegada en què l'ODEE Cambra ha pogut estudiar el nivell d'igualtat en les administracions públiques. "Fem això ara perquè és abans de les eleccions, no per criticar, sinó per posar damunt la taula xifres perquè si no es compta, no existeix", ha avisat durant la presentació telemàtica de l'estudi La presència de dones en alts càrrecs, eventuals i llocs directius a la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic.

Un estudi que, tot i que demostra que la desigualtat en l'àmbit públic és menor que en el privat, també confirma que encara hi ha molta feina a fer per poder fer de la "democratització del nostre país" una realitat. I és que les principals conclusions de l'informe no són gaire esperançadores i les dades presentades posen en evidència que, com ha subratllat la directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra, Carme Poveda, "les dones estan infrarepresentades en els alts càrrecs i llocs directius del sector públic de la Generalitat i en els nomenaments en òrgans de govern" i, a més, a l'administració pública "també hi ha sostre de vidre".

Això vol dir que el propi Govern "incompleix la Llei d'Igualtat del 2015", que en el seu article 18.2 assenyala que "les administracions públiques de Catalunya han de procurar d'atenir-se al principi de representació equilibrada de dones i homes en el nomenament dels titulars dels òrgans de direcció i dels organismes públics vinculats o dependents, i fomentar aquest principi en els òrgans de direcció de les associacions i organitzacions de tota índole". Ara per ara, la participació de les dones en òrgans de govern d'entitats participades, és a dir, sense retribució, és del 30%, mentre que en els alts càrrecs del Govern s'eleva al 48% -quan formen el 66% del total de la plantilla- i en els llocs directius del sector públic el percentatge cau fins el 24%.

Roser Xalabarder, Carme Poveda i Anna Mercadé durant la presentació de l'estudi

Roser Xalabarder, Carme Poveda i Anna Mercadé durant la presentació de l'estudi

Tot plegat corrobora el fet que, com adverteix Poveda, "les dones estan menys presents a mesura que augmenta el nivell de l’alt càrrec" i això es veu clar en les diferents piràmides que confirmen el sostre de vidre a la Generalitat presentades a l'estudi: a mida que la responsabilitat del càrrec augmenta, la xifra de dones cau, tot i ser quasi dues terceres parts de la plantilla. En aquest sentit, la directora d'Anàlisi Econòmica de la Cambra lamenta que "anem perdent talent femení pel camí" i afegeix, a més, que la presència de dones s'incrementa en els llocs més precaris de la plantilla del sector públic català. I no només això. Si ens fixem en el total de llocs que hi ha en els òrgans de govern -2.925-, es pot veure clarament com només un 30% d'aquests són ocupats per dones.

Un camí lent cap a la paritat

Ara bé, sí que és veritat que hi ha departaments que, poc a poc, s'apropen a la paritat com ho són les conselleries de Justícia -amb un 47% de dones-, de Treball -amb un 50%- i de Cultura -amb un 47%, mentre que a altres departaments com Salut, Territori i Empresa la representació femenina cau fins entre el 20% i el 30%. De fet, només tres dels 13 departaments de la Generalitat s'apropen a la paritat, tot i que encara cap l'assoleix al 100% si tenim en compte el nombre de dones que hi ha en total a la plantilla del sector públic.

Poveda: "Les dones estan infrarepresentades en els alts càrrecs i llocs directius del sector públic de la Generalitat i en els nomenaments en òrgans de govern. A l'administració pública també hi ha sostre de vidre"

Això vol dir que la pròpia Generalitat no compleix amb la Llei d'Igualtat, cosa que, com recorda Mercadé, va lligada a una menor representació en aspectes tan importants a les nostres vides com les persones que gestionen els nostres diners i impostos, les infraestructures, els serveis i una part molt important de les contractacions i del PIB, motiu pel qual, insisteix, "seria molt important que s’aprovés la llei perquè professionalitzaria la gestió de les nostres vides i això frena el progrés del nostre país". "La realitat és que a les grans entitats i empreses públiques les dones no hi són", lamenta.

Tot plegat repercuteix en els aspectes citats, però també en la bretxa salarial del sector públic, motivada per, indica Poveda, "la major presència d'homes en càrrecs millor remunerats", cosa que provoca una bretxa del 9,4% entre els alts càrrecs i eventuals i del 6,3% a les entitats del sector públic. I la cosa encara va més enllà. Malgrat que les dones són el 74% de l'ocupació amb títol universitari, només un 40% estan representades en els alts càrrecs i llocs directius, fet que se suma a l'elevat percentatge de dones que hi ha en els llocs més precaris, és a dir, els dels contractes temporals i interins, que pugen fins el 73% quan, recordem, són el 66% de la plantilla.

Una mirada cap a un futur urgent

Justament amb tots aquests arguments presentats, l'ODEE Cambra proposa que, de cara a la nova legislatura que començarà un cop s'hagin celebrat eleccions a Catalunya, "s'obligui per llei a que hi hagi paritat en les designacions dels òrgans de govern d'entitats participades per la Generalitat", així com que "s'assoleixi la paritat en alts càrrecs i llocs directius de les entitats del sector públic i es compleixi amb la Llei d'Igualtat", a banda d'instar les forces polítiques de cara als propers comicis a què facin un "gran acord preelectoral per reactivar la tramitació de l'avantprojecte de llei sobre la professionalització de la direcció pública". Perquè, només això, aconseguirà fer que la selecció del personal es faci en base a la meritocràcia i no per "criteris polítics".

Mercadé: "Qui ha de fer complir la llei, donar exemple i organitzar la societat posant al centre les persones és el sector públic"

A més, també suggereixen que es faci un seguiment anual del compliment de la paritat en els diferents àmbits del sector públic" i que s'aprovi un pla per a l'eliminació de la precarietat i temporalitat a la Generalitat. I és que, com diu Mercadé, "no entenem com és que se segueix amb aquest marc mental en què les quotes són d’homes blancs, occidentals i sota algun paraigua de corrent política" perquè, recorda, "les dones no som un col·lectiu, ni un grup, i la societat serà millor si el 50% de la societat entrem a decidir" ja que "ens mou fer una Catalunya millor i una societat millor i la visió femenina de les dones de posar per damunt de tot el bé comú".

I és que, com deia en el seu manifest durant el segon Fòrum Hipàtia abans del confinament, "aquesta és la revolta de les dones contra la injustícia de la societat patriarcal i masclista, organitzada i dirigida per homes que només tenen en compte la seva visió del món".

Més informació
'Superwomen', entre el trampolí i la trampa mortal?
Adéu a la revolució silenciosa
Una veu per les dones
Aplaudiments d'agraïments i d'ànims
Avui et destaquem
El més llegit