Sovint es parla del mantra de la col·laboració publicoprivada, però poques vegades s’assoleixen resultats com els de l’Agenda Compartida de Lleida, que aplega les institucions i el sector econòmic i social del territori, una iniciativa pionera que ha rebut el reconeixement internacional. Un dels fruits d’aquest projecte es va recol·lectar en una trobada recent, que sota el lema L’Horitzó Lleida 2050 i una Catalunya sostenible, impulsada per la Fundació Horitzons 2050 i el Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida amb la col·laboració de les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega. El propòsit és situar Lleida com un vector estructural per reforçar l’autonomia estratègica de Catalunya en un context geopolític incert.
El president de la Fundació Horitzons 2050, Antoni Gelonch, destaca que “Lleida sap què vol ser l’any 2050 i quins projectes ha d’impulsar abans del 2030 per fer-ho possible”. Per la seva banda, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, afirma que “Catalunya només podrà garantir una sostenibilitat real i justa si activa estratègicament el potencial de les Terres de Lleida”. L’energia renovable, la producció agroalimentària, els recursos forestals, el sòl productiu i els recursos hídrics es concentren majoritàriament en aquest territori. Per tant, a través de la bioeconomia, les comarques de Ponent poden convertir-se en el motor de la descarbonització industrial, de la transició energètica i d’una producció alimentària sostenible.
A través de la bioeconomia, les comarques de Ponent poden convertir-se en el motor de la descarbonització industrial
Els impulsors del projecte assenyalen que un dels reptes principals és reequilibrar territorialment els factors de producció —capital, talent, infraestructures i capacitat empresarial— per apropar-los al potencial natural que ha de sustentar el nou model productiu.
Bioeconomia per reduir vulnerabilitats
El president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó, adverteix que Catalunya manté una dependència estratègica significativa de recursos no renovables que afecta sectors clau com el químic —que representa el 18% del VAB industrial— i l’agroalimentari, altament dependent d’energia i inputs externs. “La bioeconomia és una oportunitat real per reduir vulnerabilitats, reforçar la competitivitat i avançar cap a una economia més autònoma i resilient”, al·lega.
Les Terres de Lleida disposen de més de dotze milions de tones anuals de recursos orgànics susceptibles de ser transformats mitjançant biotecnologies en biometà, CO₂ biogènic, biofertilitzants, biopolímers o biocarburants, amb aplicacions en sectors com el tèxtil, l’alimentari, el farmacèutic o el químic. A aquesta capacitat, s’hi afegeix la seva posició geoestratègica, que permet articular cadenes de valor capaces de processar també prop de 30 milions de tones addicionals procedents de territoris veïns, concentrant al seu entorn el 20% d’aquests recursos disponibles a l’Estat.
En paral·lel, la demarcació pot instal·lar fins a 15.000 MW addicionals de potència renovable, un volum que triplica l’actual disponible a Catalunya, i generar més de 20.000 GWh anuals d’energia excedentària, un factor clau per a la competitivitat industrial. El territori compta també amb 775.000 hectàrees forestals, 300.000 de titularitat municipal, amb capacitat per incrementar la disponibilitat hídrica, produir fusta estructural d’alt valor, avui importada, generar energia de proximitat i desenvolupar mercats vinculats als crèdits de carboni.
Lleida pot instal·lar fins a 15.000 MW addicionals de potència renovable, triplicant l’actual disponible a Catalunya
Projectes en l’horitzó 2030
Els projectes s’articulen a través de l’Agenda Compartida Lleidatana i tenen com horitzó l’any 2030. En conjunt, aquests requereixen mobilitzar 200 milions d’euros d’inversió pública i privada amb un impacte sobre la producció de 314 milions d’euros i una ocupació prevista de 2.395 llocs de treball.
Entre les iniciatives destacades hi ha: el desplegament de tres àrees d’activitat econòmica especialitzada en bioeconomia a Alcarràs, Balaguer i Montoliu de Lleida; la creació d’un entorn d’experimentació tecnològica i regulatòria per accelerar biotecnologies i reduir riscos d’innovació; un espai de proves d’indústria 4.0 al Parc Agrobiotech per impulsar fabricació avançada i sostenible; un centre de formació en economia verda i una oficina d’atracció de talent per garantir capital humà qualificat; el desplegament d’un model de gestió multifuncional dels boscos públics per activar biomassa, fusta estructural i crèdits climàtics; un programa d’agricultura regenerativa, i sistemes de monetització d’externalitats positives o el desplegament de connectivitat via satèl·lit per optimitzar la gestió hídrica i l’agricultura de precisió.
La sostenibilitat no és només una exigència ambiental, sinó una estratègia de competitivitat i de sobirania econòmica
L’Agenda Compartida de Lleida coincideix amb una idea: la sostenibilitat no és només una exigència ambiental, sinó una estratègia de competitivitat i de sobirania econòmica. Així, considera que activar el potencial productiu de Lleida no és una reivindicació territorial, sinó una condició estructural perquè Catalunya pugui afrontar amb garanties els reptes energètics, industrials i alimentaris de les pròximes dècades. Per fer-ho possible, l’aposta implica accions de coneixement i de difusió de la realitat econòmica per caminar cap a un escenari sostenible.