La copresidenta de la Basic Income Earth Network, Louise Haagh – una de les economistes de referència al voltant de qüestions de drets socials – considera el més gran repte contemporani l'establiment d'un "ordre democràtic" enfront "l'ordre del mercat". Segons Haagh, les successives crisis estructurals, la creixent desigualtat i els reptes de futur ens situen en "un moment històric en què es qüestionen els fonaments de la civilització", del projecte de la modernitat que havia de ser garant de les llibertats humanes. "El concepte de llibertat individual és fonamental", assegura Haaghh, tot defensant el gran paper que una Renda Bàsica Universal en les possibilitats de fer-la efectiva. La RBU, en el plantejament de l'economista, no és una qüestió tècnica, sinó de model d'organització de la societat. "Jo penso la renda bàsica com una instituciópermanent que doni suport al cicle de vida humà, i a altres sistemes per al seu desenvolupament", afirma.
La dirigent de BIEN lamenta un gran canvi en el sentit comú al voltant de les mesures socials. "Els opositors de la renda bàsica han volgut presentar-la com una mesura radical", quan no és més que un garant de l'autonomia i la llibertat dels individus, argumenta. Al voltant d'aquesta necessitat, la d'autonomia, d'una concepció concreta del desenvolupament de la llibertat humana, gira l'acte Renda Bàsica com a predistribució, organitzat per la Fundació 'La Caixa' al Palau Macaya. El moderador de la taula, el professor de Teoria Social i Política de la UB David Casassas, identifica un objectiu clar en les seves reflexions: "prendre les institucions hegemòniques i donar-hi un sentit alternatiu, un més humà i alliberador".
Casassas: "Cal prendre les institucions hegemòniques i donar-hi un sentit alternatiu, un més humà i alliberador"
La diferència més radical entre el model de Renda Bàsica Universal dels ponents i els subsidis de l'estat del benestar és la seva incondicionalitat. La RBU, afirma el president de la Red Renta Básica Daniel Raventós, "no espera a que fracassis per ajudar a aixecar-te". El fet, per tant, que sigui ex-ante –predistributiva – i no ex-post – redistributiva. L'accés a un ingrés incondicional és la clau de volta del que Haagh anomena developmental freedom: una llibertat activa i positiva, de fer i ser coses; en oposició a la llibertat negativa, més alineada amb la manca de límits que amb la possibilitat d'exercir-la. "Tenir un estat del benestar és millor que no tenir-ne", apunta Raventós, tot i que argumenta que la que generen els subsidis ex-post és "la vida de persones que supliquen".
La incondicionalitat és, a més, una seguretat que transcendeix la immediatesa de la vida del precariat, en paraules del professor i investigador a la School for Oriental and African Studies de Londres, Guy Standing. L'economista – que va encunyar la categoria, aquesta "nova classe emergent que serà l'avantguarda dels avenços socials del futur" – assegura que "una renda bàsica que operi ex ante dona certesa en el futur, ja que no es pot suprimir, és un dret". Una mesura com aquesta, que "asseguri l'existència material de tota la població", seria, segons Raventós, una condició per fer "d'aquesta societat una en què pagui la pena viure". La RBU, però, no només és insuficient – defensen els ponents que ha d'estar integrada en un programa de reformes més ample i profund – sinó que, aïllada, pot arribar a ser perillosa per a les persones més desfavorides.
Trampes i silicona
"Una renda bàsica per sí mateixa no solucionaria ni molt menys els nostres problemes", alerta Raventós, que veu una amenaça per a les llibertats i les condicions materials de les majories socials propostes com la de l'economista nord-americà Charles Murray al seu llibre La RBU: Una oportunitat per acabar amb l'estat del benestar: una unificació de diversos serveis públics en la figura d'una Renda Bàsica que impliqui l'eliminació d'institucions públiques com la sanitat o l'educació, o altres subsidis garantits – una sort de Renda Bàsica de Silicon Valley. "Hem de reivindicar l'accés a una seguretat bàsica – defensa Haagh – però també la importància dels serveis complementaris". "Hi ha propostes d'RBU que nosaltres mateixos entenem que no s'han d'aplicar mai.
Raventós: "Si suggereixes una taxa marginal superior al 90% a Europa avui en dia no seria estrany que se t'emportessin amb camisa de força"
La presidenta de BIEN critica la versió "neoliberal" de la RBU, una que entén els ingressos garantits només com un estímul al consum i no "qüestioni la concepció de llibertat" de l'entorn social, com avisa Raventós. Propostes com la de Murray, que pretenen desprendre's de qualsevol altre complement social, serveixen únicament per "simplificar i aplanar el que ja hem aconseguit mitjançant els béns comuns". "És difícil justificar una Renda Bàsica per si mateixa", afegeix, Haaghh, que, com a mesura aïllada, no la considera millor que "una altra forma de compensació".
A banda de les mesures socials complementàries, una gran reforma econòmica al voltant de la Renda Bàsica universal implica no només un sòl d'ingressos, sinó també un sostre. Com recorda Raventós, una de les propostes centrals de Franklin D. Roosevelt era un límit de renda de facto: durant el seu primer mandat, el president demòcrata va proposar una ràtio marginal a la Income Tax – l'equivalent a l'Impost sobre la Renda – del 100% per a les fortunes més altes, prohibint a tots els efectes que cap ciutadà dels Estats Units pogués cobrar més de 20.000 dòlars l'any, l'equivalent a uns 400.000 del 2021. El tipus més alt al país nord-americà, però, es va quedar en un 94% – de cada dòlar cobrat per sobre dels 20.000, doncs, l'estat s'emportava 94 centaus. "Si suggereixes una taxa marginal superior al 90% a Europa avui en dia – reflexiona Raventós – no seria estrany que se t'emportessin amb camisa de força".
La República dels comuns
La tradició econòmica i filosòfica en què es basen els ponents per plantejar-se la centralitat de la Renda Bàsica Universal en un projecte de millora de les condicions de vida dels treballadors ve de llarg. Com recorda el mateix Standing, de fet, l'any 1271 es publica a la Gran Bretanya la coneguda com Carta del Bosc – o en llatí Carta Foresta – un document "més radical que els Manifest Comunista" i altres obres de referència a les lluites populars de la modernitat. La missiva recorda l'anglès, afirma que "cada home lliure té el dret a la subsistència i la llibertat", una gran "afirmació de la llibertat republicana", afegeix.
Standing: "Els béns comuns ens correspon a tots de forma col·lectiva, però ningú n'és propietari en l'àmbit individual"
Una de les constants en el pensament econòmic que ha portat a idees com aquesta RBU republicana és la concepció dels béns comuns, aquells que "ens correspon a tots de forma col·lectiva, però ningú n'és propietari en l'àmbit individual". Segons Standing, la propietat comuna és "una manera de viure", una oposada al que anomena el "saqueig neoliberal" de la cosa pública i comuna en els darreres prop de 40 anys, des de la primera administració de Ronald Reagan als Estats Units.
La llibertat republicana darrere del concepte de RBU incondicional i complementària altres mesures socials significa, en paraules de Standing "que una persona pugui dir no, pugui prendre una decisió independentment del que un altre pensi". Això suposa, segons Raventós, no només els beneficis immediats de la seguretat material, sinó també una promesa a mitjà termini d'assoliment de drets individuals i col·lectius. "L'economista polonès Michal Kalecki va posar en evidència que el que més temen els grans poders privats és la plena ocupació", en tant que el poder de negociació de la força de treball és superior. Traslladat a un programa al voltant de la Renda Bàsica, la conclusió, per a l'economista català és evident. "Quan la gent té l'existència material més garantida – com proposa el model d'RBU – és quan és més lliure per participar i rebelar-se".