En ple context de protestes dels pagesos per la seva situació, que han col·lapsat amb els seus tractors les principals poblacions de Catalunya i tot l’Estat espanyol, i en un moment en què s’ha obert el debat sobre el model productiu i la seva viabilitat futura, encara es donen iniciatives que permeten mantenir l’esperança en l’activitat agroalimentària. És el cas del programa ‘Joves Talents Científics’, uns tallers que s’han iniciat a Tremp (Pallars Jussà) i Ponts (Noguera) i que posen el focus en el sector agroalimentari i forestal. Impulsats per Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) de la Generalitat de Catalunya, el primer eix ha pivotat sobre la biotecnologia alimentària. La proposta, segons expliquen els seus impulsors, “busca despertar vocacions vinculades al món agrari per augmentar el nombre de joves que es decanten per aquests estudis”. De fet, la manca de perfils formats en posicions intermèdies fa que actualment només es cobreixi entre el 30 i el 40% de la demanda.
L'objectiu final del programa és cridar l'atenció dels joves perquè s'interessin i estudiïn Cicles Formatius de Grau Superior a les escoles agràries del país, especialment les noies, encara minoria al sector. Generalment, les persones que hi treballen al sector acostumen a tenir estudis bàsics o graus universitaris. En canvi, hi ha poca gent formada en posicions intermèdies. El cap del servei de Formació Agrària de la Generalitat, Joan Minguet, explica que “la falta d'aquests perfils professionals fa que actualment només es pugui cobrir entre el 30 i el 40% de la demanda”. Algunes d’aquestes demandes són d’encarregats de granges, responsables d'instal·lacions o tractoristes.
La manca de perfils formats en posicions intermèdies fa que actualment només es cobreixi entre el 30 i el 40% de la demanda
El programa pilot educatiu Joves Talents Científics al sector agroalimentari i forestal ha acollit els seus dos primers tallers el 17 de gener a l’INS Tremp i l’endemà a l’Institut de Ponts. Tots dos van ser impartits de forma conjunta pels investigadors de la Universitat de Lleida (UdL), Irene Teixidó, i Pau Sentís. El programa educatiu vol fomentar que els joves de batxillerat i 4t d’ESO lleidatans segueixin estudis en ciències agroalimentàries, especialment a les escoles agràries.
Al final d’aquests tallers, les directores de les Escoles Agràries del Pallars i Alfarràs explicaran el funcionament dels seus centres com a possibles llocs on aquests joves poden dur a terme aquests estudis. La Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, disposa d’una xarxa de 15 centres formatius amb especialitzacions diverses i situats en diferents punts del territori català. Aquests centres públics gestionats pel Servei de Formació Agrària (SFA) tenen la missió de professionalitzar el sector agropecuari, alimentari i forestal mitjançant la millora de la qualificació dels seus professionals.
Fórmula didàctica innovadora
La iniciativa s’inicia enguany com a projecte pilot a cinc instituts de les comarques lleidatanes i del Pirineu (Noguera, Pallars Jussà i Pallars Sobirà), on cinc investigadors de la UdL impartiran sessions teòriques i realitzaran tallers experimentals. El programa es planteja millorar el coneixement de l’alumnat sobre les àrees específiques de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques vinculades amb les ciències agroalimentàries. Joves Talents Científics-Agricultura aplica una fórmula didàctica original i inèdita: s’incorporen joves científics i científiques a les escoles i instituts que treballen mà a mà amb els docents. Entre tots dos, conceben i duen a terme col·laborativament activitats a classe que mostren els continguts científics de manera clara i atractiva per motivar l’interès per les ciències agroalimentàries.
Les directores de les Escoles Agràries del Pallars i Alfarràs explicaran el funcionament dels seus centres com a possibles llocs on aquests joves poden dur a terme aquests estudis
El plantejament s’emmarca en l’estratègia del relleu generacional agrari de Catalunya, elaborada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i que es va presentar ara fa gairebé un any. Aquesta articula un nou marc d’actuació per a la renovació de les empreses agràries i per donar suport a les noves generacions, tant familiars com nouvingudes, que tenen la voluntat d’incorporar-se a l’activitat agrària, sigui continuant l’empresa familiar o iniciant una nova companyia, i al mateix temps, establir les condicions perquè siguin viables econòmicament, socialment i ambientalment.
L’estratègia de relleu generacional agrari forma part de l’Agenda Rural de Catalunya, que recull 892 actuacions considerades importants per assolir un desenvolupament territorial sostenible, fort, i interconnectat. 275 d’aquestes actuacions són prioritzades i, d’aquestes, 59 són estratègiques.
En moltes ocasions, s’al·ludeix al valor de les empreses familiars i la potència i la fortalesa del sector agroalimentari a les comarques lleidatanes. Ara sembla que ha arribat el moment de reivindicar una part, uns actors imprescindibles d’aquest món: les explotacions agràries familiars. Aquestes estructures estan desapareixent per la falta de relleu generacional. L’envelliment del sector agrari fa que només un 5% dels propietaris de les explotacions tinguin menys de 35 anys. Aquest fet ha anat acompanyant d’una caiguda de la renda agrària de més del 30% entre els anys 2003 i 2015.