
03
d'Octubre
de
2016 - 02:30
Tot i que el Govern espanyol es defensa assegurant que no ha plantejat cap pujada d'impostos, sinó tan sols anticipar pagaments; el cert és que el decret llei aprovat aquest divendres ha generat un malestar evident en el món empresarial. Amb l'objectiu de recaptar 8.000 milions d'euros addicionals, la mesura fixa un tipus mínim del 23% en els pagaments fraccionats de l'Impost de Societats per a les companyies que facturin més de 10 milions d'euros, i del 25% en el cas de bancs i petrolieres. D'aquesta manera, el Govern recupera una figura fiscal que havia eliminat aquest mateix any. Entre el 2012 i el 2015, el gravamen mínim era del 12% en les empreses amb un negoci superior als 20 milions d'euros. Ara, i de forma immediata, la norma torna a canviar i amb més impacte. A l'horitzó, l'objectiu de l'Administració d'eixugar el dèficit públic per fer els deures marcats des de Brussel·les.
"Això no deixa de ser una puntada de peu endavant. No només donarà problemes a les empreses, sinó que tampoc es recaptarà més. Simplement és un maquillatge del dèficit", apunta a VIA Empresa Carlos Cruzado, president del Sindicat de Tècnics del Ministeri Hisenda (GESTHA). La mesura, doncs, tan sols "salvarà estèticament els comptes d'aquest any". Cruzado recorda que si aquesta es consolida, a la pràctica "és una pujada d'impostos, i si s'atura, en aquell moment es tornarà a veure la caiguda de recaptació".
De fet, l'última dada de recaptació fins a l'agost, en ingressos homogenis, mostrava una caiguda del 24% respecte l'any passat. I és que mentre l'IRPF o l'IVA ja recullen una mica per sobre del que ho feien abans de la crisi, en el cas de l'Impost de Societats amb prou feines assoleix el 60% de la recaptació que tenia aleshores.
Què implica per a les empreses?
Pel president de GESTHA, aquesta mesura "suposa un avançament de diners que generarà un sot de liquiditat a les empreses". Al capdavall, de cop i volta es troben que abans del 20 d'octubre "han d'avançar un impost que ni tan sols acabaran pagant, perquè després se'ls retornarà". Al fer-ho sobre pèrdues i ingressos, matisa, "no té res a veure amb la liquidació que es farà després l'any que ve amb els ajustaments, deduccions, etc. que acabarà suposant molt menys".
És a dir, s'està avançant un impost que sempre serà superior al que després pertocarà pagar. "El Ministre deia que això és com les retencions de l'IRPF, però aquestes estan bastant ajustades. En aquest cas no hi ha ajust, seran unes quantitats que es retornaran gairebé totes", vaticina Cruzado.
El decret llei aprovat d'urgència en un BOE extraordinari ha agafat pràcticament tothom per sorpresa, ja que l'anunciada pujada de l'impost no s'intuïa que anés en aquesta direcció. "Es pensava que es reprendria la norma d'un mínim del 12% per a les empreses que facturen més de més de 20 MEUR", recorda Carlos Cruzado. Al final, el llindar s'ha rebaixat als 10 MEUR, fet que afecta a moltes pimes. "Caldria modificar la legislació, considerar una gran empresa la que factura més de 10 MEUR està molt lluny de la realitat europea", recorda el president de GESTHA, apuntant que al continent el llistó acostuma a situar-se al voltant dels 40 MEUR.
Cruzado lamenta que des del Govern es plantegi una mesura com aquesta en lloc "d'intentar equiparar el que paguen les grans empreses de veritat i les pimes". Mentre el tipus efectiu de les grans corporacions se situa al 6,9%, el de les pimes s'enfila al 13,9%, quasi el doble.
Les patronals s'hi oposen amb contundència
Diverses patronals catalanes no han trigat a sortir al pas de la proposta del Govern, criticant-la amb duresa. Pimec ha qualificat de "confiscatori i desproporcionat" l'augment del pagament proposat pel Govern espanyol. En un comunicat, la patronal de la petita i mitjana empresa assegura que "la mesura és deslleial, ja que pretén millorar la tresoreria de l'Administració i disfressar el dèficit públic a càrrec, entre d'altres, de més de 5.000 empreses catalanes, la majoria pimes".
Un moviment que, a més, arriba quan aquestes companyies no disposen de marge de maniobra, ja que el primer pagament es preveu en menys de 20 dies després de l'aprovació del decret llei. Per a Pimec, això afecta moltes empreses que "no haurien d'haver assumit aquest pagament o ho haurien fet en menor quantia". La patronal critica el "desconeixement de la realitat en què operen moltes de les nostres empreses" que evidencia aquesta mesura, ja que tot i que des del Govern apuntin que va dirigida a les grans empreses afectarà a bona part de les mitjanes i a diverses de petites.
A més, Pimec qüestiona que "les quantitats tributades en excés no es recuperaran, en el millor dels casos, fins al febrer del 2018". Així doncs, s'acabarà produint un préstec de les empreses a l'administració sense cap interès que "compensi el greuge". Una situació que contrasta amb el cost que suposarà per aquestes empreses demanar finançament en el mateix període de temps.
En la mateixa línia, el secretari general de Cecot, David Garrofé, ha considerat que la proposta del Govern espanyol és injusta i tindrà un impacte "considerable i desproporcionat". En un comunicat, la patronal vallesana també ha considerat incoherent el discurs d'ajuda i impuls a l'economia productiva que realitza el Govern espanyol, quan "en realitat està carregant les empreses amb el finançament del dèficit en lloc d'aplicar reformes estructurals en profunditat i reduir la despesa en activitat no productiva".
Per Cecot, aquests diners anticipats per les empreses no es podran dedicar a la inversió, amb el consegüent impacte en la competitivitat i en la creació de llocs de treball. Segons Garrofé, la mesura és injusta perquè obliga a les empreses a pagar a compte i per endavant encara sense saber com s'acabarà el seu exercici, el que pot comportar problemes en la seva solvència a curt termini.
També des de la gran patronal espanyola es veu de forma negativa la mesura. La CEOE considera"desproporcionada i excessiva" la decisió, i també assenyala l'impacte que aquest pagament pot tenir en la reducció de la inversió empresarial traduïda en la impossibilitat de crear nous llocs de treball i garantir la seva solvència. Alhora, apunta que "afecta a la competitivitat de les empreses espanyoles, que competeixen amb rivals situats en altres jurisdiccions que disposaran de més liquiditat per dur a terme inversions i projectes d'investigació".
"Això no deixa de ser una puntada de peu endavant. No només donarà problemes a les empreses, sinó que tampoc es recaptarà més. Simplement és un maquillatge del dèficit", apunta a VIA Empresa Carlos Cruzado, president del Sindicat de Tècnics del Ministeri Hisenda (GESTHA). La mesura, doncs, tan sols "salvarà estèticament els comptes d'aquest any". Cruzado recorda que si aquesta es consolida, a la pràctica "és una pujada d'impostos, i si s'atura, en aquell moment es tornarà a veure la caiguda de recaptació".
De fet, l'última dada de recaptació fins a l'agost, en ingressos homogenis, mostrava una caiguda del 24% respecte l'any passat. I és que mentre l'IRPF o l'IVA ja recullen una mica per sobre del que ho feien abans de la crisi, en el cas de l'Impost de Societats amb prou feines assoleix el 60% de la recaptació que tenia aleshores.
Què implica per a les empreses?
Pel president de GESTHA, aquesta mesura "suposa un avançament de diners que generarà un sot de liquiditat a les empreses". Al capdavall, de cop i volta es troben que abans del 20 d'octubre "han d'avançar un impost que ni tan sols acabaran pagant, perquè després se'ls retornarà". Al fer-ho sobre pèrdues i ingressos, matisa, "no té res a veure amb la liquidació que es farà després l'any que ve amb els ajustaments, deduccions, etc. que acabarà suposant molt menys".
És a dir, s'està avançant un impost que sempre serà superior al que després pertocarà pagar. "El Ministre deia que això és com les retencions de l'IRPF, però aquestes estan bastant ajustades. En aquest cas no hi ha ajust, seran unes quantitats que es retornaran gairebé totes", vaticina Cruzado.
El decret llei aprovat d'urgència en un BOE extraordinari ha agafat pràcticament tothom per sorpresa, ja que l'anunciada pujada de l'impost no s'intuïa que anés en aquesta direcció. "Es pensava que es reprendria la norma d'un mínim del 12% per a les empreses que facturen més de més de 20 MEUR", recorda Carlos Cruzado. Al final, el llindar s'ha rebaixat als 10 MEUR, fet que afecta a moltes pimes. "Caldria modificar la legislació, considerar una gran empresa la que factura més de 10 MEUR està molt lluny de la realitat europea", recorda el president de GESTHA, apuntant que al continent el llistó acostuma a situar-se al voltant dels 40 MEUR.
Cruzado lamenta que des del Govern es plantegi una mesura com aquesta en lloc "d'intentar equiparar el que paguen les grans empreses de veritat i les pimes". Mentre el tipus efectiu de les grans corporacions se situa al 6,9%, el de les pimes s'enfila al 13,9%, quasi el doble.
Les patronals s'hi oposen amb contundència
Diverses patronals catalanes no han trigat a sortir al pas de la proposta del Govern, criticant-la amb duresa. Pimec ha qualificat de "confiscatori i desproporcionat" l'augment del pagament proposat pel Govern espanyol. En un comunicat, la patronal de la petita i mitjana empresa assegura que "la mesura és deslleial, ja que pretén millorar la tresoreria de l'Administració i disfressar el dèficit públic a càrrec, entre d'altres, de més de 5.000 empreses catalanes, la majoria pimes".
Un moviment que, a més, arriba quan aquestes companyies no disposen de marge de maniobra, ja que el primer pagament es preveu en menys de 20 dies després de l'aprovació del decret llei. Per a Pimec, això afecta moltes empreses que "no haurien d'haver assumit aquest pagament o ho haurien fet en menor quantia". La patronal critica el "desconeixement de la realitat en què operen moltes de les nostres empreses" que evidencia aquesta mesura, ja que tot i que des del Govern apuntin que va dirigida a les grans empreses afectarà a bona part de les mitjanes i a diverses de petites.
A més, Pimec qüestiona que "les quantitats tributades en excés no es recuperaran, en el millor dels casos, fins al febrer del 2018". Així doncs, s'acabarà produint un préstec de les empreses a l'administració sense cap interès que "compensi el greuge". Una situació que contrasta amb el cost que suposarà per aquestes empreses demanar finançament en el mateix període de temps.
En la mateixa línia, el secretari general de Cecot, David Garrofé, ha considerat que la proposta del Govern espanyol és injusta i tindrà un impacte "considerable i desproporcionat". En un comunicat, la patronal vallesana també ha considerat incoherent el discurs d'ajuda i impuls a l'economia productiva que realitza el Govern espanyol, quan "en realitat està carregant les empreses amb el finançament del dèficit en lloc d'aplicar reformes estructurals en profunditat i reduir la despesa en activitat no productiva".
Per Cecot, aquests diners anticipats per les empreses no es podran dedicar a la inversió, amb el consegüent impacte en la competitivitat i en la creació de llocs de treball. Segons Garrofé, la mesura és injusta perquè obliga a les empreses a pagar a compte i per endavant encara sense saber com s'acabarà el seu exercici, el que pot comportar problemes en la seva solvència a curt termini.
També des de la gran patronal espanyola es veu de forma negativa la mesura. La CEOE considera"desproporcionada i excessiva" la decisió, i també assenyala l'impacte que aquest pagament pot tenir en la reducció de la inversió empresarial traduïda en la impossibilitat de crear nous llocs de treball i garantir la seva solvència. Alhora, apunta que "afecta a la competitivitat de les empreses espanyoles, que competeixen amb rivals situats en altres jurisdiccions que disposaran de més liquiditat per dur a terme inversions i projectes d'investigació".