Les entrevistes en paper o en format digital només escrit pateixen una mancança per la seva naturalesa: és difícil fer arribar al lector les sensacions que transmet la persona entrevistada en el moment de la conversa. El to, la forma d’expressar-se, els gestos o el ritme del discurs, per citar alguns aspectes, es dissolen entre les paraules que el públic llegeix. El diàleg amb l’exdirectiva i primera secretària de la història del club, Maria Teixidor, no n’és l’excepció i, en un tauler d’escacs com el del Barça i el seu entorn, les percepcions són útils per extreure una conclusió acurada de l’entrevista.
D’entrada, Teixidor mostra alegria i satisfacció per la feina ben feta al Barça femení de futbol quan ella en va ser la responsable en el seu mandat. No s’apropia l’èxit ni es penja a la medalla a si sola, sinó que destaca la feina col·lectiva per aconseguir un primer equip campió d’Europa. El cas del femení li serveix a llarg de la conversa on i off the record per analitzar l’actual estat del club i del futbol en general. I és aquí on Teixidor mostra discurs, coneixements i visió del que voldria per al Barça. Ella mateixa explica que el seu cervell funciona en diversos plans alhora. Es nota, doncs, que a més d’empresària i advocada és una culer que pensa, rumia i imagina per on ha d’anar el club. En podríem dir feina a l’ombra.
Això sí, la il·lusió transmesa per la trajectòria i l’horitzó de futur del primer equip femení es dissol de cop i volta en canviar de terç. Se la nota decebuda – molt decebuda, per ser precisos- quan explica que l’actual directiva del FC Barcelona s’ha negat a avalar-la per ser candidata a la presidència de la futura Lliga Professional de Futbol Femení. Li dol el fet que se la situï en una trinxera oposada a l’actual junta pel fet d’haver format part dels directius de Bartomeu i que no es valori la seva tasca en el futbol femení.
Si algú a Arístides Maillol vol jugar fort a les properes eleccions a la presidència del club, que sàpiga que Teixidor està preparada per plantar cara
En canvi, a Teixidor li brillen els ulls quan se li pregunta si encapçalarà una candidatura a la presidència del Barça. La brillantor ocular contrasta amb la resposta calculada per no tancar la porta a res en un futur electoral. És aquí on posa en valor la seva tasca en la directiva de Bartomeu i subratlla el que la distancia de la gestió d’aquells anys. Recorda – i ho remarca durant l’entrevista- la seva dimissió de la junta arran del Bartogate i la seva oposició al pacte amb la fiscalia pel cas Neymar com a mostres de criteri propi i de desmarcatge respecte el mandat passat.
En poques paraules, Maria Teixidor sap comunicar, es distancia de forma calculada del passat de Bartomeu sense deixar de reivindicar la seva tasca en el futbol femení, imagina com ha de ser el Barça del futur i no diu que no a ser presidenciable. Ja que parlem de sensacions, aquí la nostra: si algú a Arístides Maillol vol jugar fort a les properes eleccions a la presidència del club, que sàpiga que Teixidor està preparada per plantar cara. Una cosa ben diferent és si fa el pas finalment per presentar-s’hi o si el club ha esdevingut una SAD i, per tant, ja no hi ha comicis a la presidència del club. Els temps ho dirà.