
Al món de l'empresa, com a la vida, el timing ho és tot. Per a Marian Muro (Barcelona, 1969), la seva actual etapa professional com a directora general de la patronal d'apartaments turístics de Barcelona (Apartur) va començar amb el més gran dels contratemps: una setmana abans d'arribar, l'Ajuntament de Barcelona va anunciar la prohibició dels més de 10.000 pisos turístics de la ciutat a partir de 2029. Des de llavors, la seva lluita ha consistit a intentar persuadir la societat civil que és una mala idea. Ho ha fet amb informes, estudis i anàlisis que neixen de la seva experiència com a directora general de Turisme de Barcelona entre 2020 i 2022 i com a directora general de Turisme de la Generalitat entre el 2011 i el 2016. De fet, Muro coneix tan bé el sector públic com el privat: també va ser la directora general del Grup Julià a Espanya entre 2016 i 2020. Així doncs, és una de les veus més autoritzades en aquesta qüestió i, sens dubte, una peça clau en aquesta partida d'escacs que sembla destinada als tribunals.
Què et semblen les 12 mesures de Pedro Sánchez per resoldre el problema de l'habitatge?
El tema és molt complex. Necessitarem molts anys per pal·liar la situació de precarietat que vivim. Personalment, soc més partidària d'incentivar, promoure i arribar a grans pactes amb el sector privat. Així que tot el que són topalls, limitacions i restriccions no són solucions realistes. L'emergència és tan gran que ara mateix el que cal fer és buscar el camí per poder fer habitatge amb la màxima celeritat possible, facilitant les coses als promotors, reduint la burocràcia i incentivant que es construeixi. En el cas de qui té pisos turístics, residències o pisos buits per inseguretat jurídica, com passa a Barcelona, també se'ls ha d'ajudar. Cal donar-los garanties en cas que es produïssin impagaments o incompliments per part de col·lectius vulnerables.
Vivim en una època en què estem traslladant molt contínuament al sector privat les responsabilitats que són inherents a l'Administració. Això s'està donant en molts àmbits.
Aquest concepte de col·laboració publicoprivada cada cop es repeteix més. En aquest sentit, l'estiu passat deies que encara no us havíeu pogut reunir amb l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. S'ha produït ja algun contacte?
Lamentablement no. No hem tingut cap contacte ni amb l'alcalde, ni amb cap representant de l'Ajuntament de Barcelona del PSC.
I continueu intentant-ho?
Apartur té una visió claríssima, que és arribar a un consens i a la conciliació amb l'Ajuntament. No busquem la liberalització absoluta, creiem que ha d'haver-hi limitacions, restriccions i sancions efectives per a cada cas. Però d'aquí a eliminar un sector econòmic, hi ha un espai. A més, és una mesura que s'ha adoptat sense coneixement. Sempre dic que quan un impulsa una disposició ha de valorar els pros, les contres i les conseqüències, i sobretot tenir un bon diagnòstic. Si no és així, mai trobarà una solució òptima, perquè ja parteix d'un espectre de dades que no correspon amb la realitat. Tant de bo es produeixin aviat trobades i converses.
"Ens hem vist amb tothom, menys amb qui està governant Barcelona"
Si demà Collboni us donés audiència, li presentaríeu mesures en concret?
Tenim un pla de mesures, però és que no ens hem ni assegut. Ens hem vist amb tothom, menys amb qui està governant la ciutat. Jo he estat a l'Administració i tinc una manera una mica particular de viure-la. Per a mi, qui governa està al servei dels ciutadans i de les empreses, i no al revés, com sembla que està succeint ara mateix. Una persona que està governant té l'obligació de conèixer tots els punts de vista i totes les posicions sobre temes rellevants, escoltar tothom i després, òbviament, prendre la decisió que consideri més adequada. Per tant, per començar, això ja em sembla un dèficit de governança.
Per què creus que no us reben?
Això li hauries de preguntar a ell. L'únic que et puc dir és que fa un any i mig o dos, Apartur era una patronal que pràcticament no tenia molta influència, perquè tampoc havia tingut problemes, i en aquests moments estem a tots els mitjans de comunicació nacionals i internacionals amb un relat sòlid, basat en coneixement i en dades. A mi no m'agrada la improvisació, ni a aquesta associació tampoc; el primer que hem fet és estudiar, analitzar i tenir coneixement. Insisteixo, el diagnòstic és bàsic per a una bona solució.
Penso que arribarà un moment en què es produirà aquesta trobada. Estaria encantada de poder-me asseure amb Collboni o amb el primer tinent d'alcalde i poder dialogar, encara que tinguem punts de vista diferents sobre la situació. Jo ho he fet així tota la vida. Vaig haver de posar una taxa turística i sempre he arribat a consensos quan he treballat.

L'estiu passat, Apartur va criticar que l'eliminació dels 10.000 pisos turístics restringiria la ciutat per a les famílies. Unes setmanes més tard, el Gremi d'Hotels de Barcelona va assegurar que volien un model de turisme d'una renda més alta i un perfil empresarial. Quin tipus de turisme vol Apartur per a Barcelona?
Vull que quedi molt clara una cosa: la proposta de l'Ajuntament de Barcelona és eliminar un sector. No parlem de restringir, sinó d'eliminar un sector amb unes llicències que no tenien caducitat, que són vigents, que és un dret adquirit. És veritat que tenen tot el dret del món a decidir la seva expropiació, però seguint la normativa que estableix el tractat de la Unió Europea. És a dir, amb una negociació de les indemnitzacions.
Pel que fa al model de la ciutat, sembla mentida que no ho defensin aquells que se suposa que són progressistes. El camí no és tornar una altra vegada als inicis. La democratització del turisme va ser un gran avenç. La possibilitat que la gent pugui viatjar i conèixer el món ha estat un progrés. I no és de menor qualitat aquell que no va a hotels de luxe. Obama era un estudiant quan va venir a Espanya, i mira la promoció que ha fet d'Espanya com a destinació. El tema no va només de rendes, sinó de conductes i de permissibilitat. Hem de ser capaços de traslladar que volem un turisme respectuós i sostenible, però mantenint la nostra idiosincràsia. L'altre dia, a Fitur, vaig participar en una conferència i ho dic: Barcelona no podria viure només del turisme de luxe. Impossible. Això t'ho puc assegurar.
Per què?
Perquè haurien de tancar no sé quants establiments de comerç i restauració d'un nivell de qualitat mitjà. Parlem de molts llocs de treball. Estic d'acord en algunes coses. A Turisme de Barcelona ja vam plantejar el 2021 les primeres línies estratègiques, les quals vam basar no tant en la idea que vingués més gent, com en el missatge que volíem donar de la ciutat per atraure un públic sostenible, científic, de fires o amb inquietud per la cultura. No renunciem a la democratització i fem una promoció. En aquesta ciutat ja no es pot parlar d'això segon. Jo sí que ho faig, perquè promoció no només és convidar que vingui algú. Promoció és posar en el relat els actius pels quals volem ser reconeguts com a destinació turística.
I com es pot encaixar un turisme massificat, però alhora aturar problemes com la inseguretat, l'accés a l'habitatge o la quantitat de pisos turístics?
Et puc donar deu mesures, si vols.
Endavant.
Ja estem sobredimensionats d'estudis sobre el turisme a Barcelona. Es tracta de passar a l'acció. Cal aplicar polítiques transformadores, i això requereix valentia. La diagnosi de Barcelona és molt clara: és una ciutat petita amb una concentració de recursos molt evident en un perímetre petit. Amb un èxit mundial brutal, amb molt bona qualitat de vida, però no s'ha gestionat bé.
Posaré un exemple: la Sagrada Família i el seu entorn. Tots coneixem les queixes dels veïns per la quantitat d'autocars. Quina és una mesura de ciutat i de progrés? Fer dos superparkings a les dues entrades de Barcelona, on tota la gent que vingui tant a treballar com a visitar la ciutat pugui deixar els vehicles. Això ha de ser acompanyat amb un transport sostenible dins de la ciutat que pugui traslladar la gent i evitar el caos dels autocars. Òbviament, costa diners. Però, quina és la solució que s'ha adoptat? Posar una taxa als autocars. Algú creu sincerament que amb aquesta taxa, que no dic que no s'hagi de fer per altres motius, ja es resoldrà el problema dels veïns? Algú pensa que un autocar que ve de Lloret o de França deixarà d'entrar a la ciutat per pagar 100 o 150 euros?
"Percebo una mancança de valors i de principis alarmant. Tot val per estar en el poder, no existeixen lleialtats i així no es pot anar bé"
Ho continuaran fent, però pagaran més.
I això vol dir que no s'estudien les coses. Ha d'haver-hi un debat de ciutat més enllà de la recaptació. També crec que governar no és fàcil. Cal tenir molt criteri, molta capacitat d'escolta, ser valent i per a mi és imprescindible ser una bona persona. Si a més no es disposa d'una majoria per poder governar amb facilitat, es produeixen aquestes disjuntives.
I hi ha bones persones ara mateix a les institucions?
Sempre hi ha bones persones a tot arreu. Tot i això, percebo una mancança de valors i de principis alarmant. Tot val per estar en el poder, no existeixen lleialtats i així no es pot anar bé. Dubto que es pugui separar el lideratge sense tenir uns criteris i uns principis com a persona.
Tornem al model de ciutat. En unes setmanes se celebrarà el Mobile World Congress. Es podrà continuar acollint l'esdeveniment sense pisos turístics?
No, i ho hem demostrat en un estudi que hem presentat recentment. L'Ajuntament sap que és impossible. El tema ja no és el Mobile, sinó que a més hi ha molta gent que ve a la ciutat per altres menesters. Molts plantegen solucions des de la perspectiva de l'àrea metropolitana. Fins i tot li he sentit dir a l'alcalde. Pensen que és millor perquè se n'aniran als voltants de Barcelona. És cert que poden allotjar-se allà, però no s'adonen que no tenim bones comunicacions i que les col·lapsarem? Les mesures han de tenir una estratègia, i el sistema de comunicació de transport que tenim ara per ara no pot suportar una cosa així de cap de les maneres.

En un dels seus informes parlen que el 86% dels propietaris de pisos turístics a Catalunya només té un immoble. Hi ha alguna xifra més concreta a Barcelona?
La mitjana és de dos pisos per propietari. És a dir, són petits propietaris. El que passa és que s'ha imposat un relat en el qual tot el que és inversió ja és especulació. És un atac continu contra la propietat, però les dades són les que són. Hi ha altres sectors de l'allotjament amb molts més fons d'inversió i un altre tipus d'inversors. Aquí hi ha gent que ha estalviat per tenir unes rendes i per poder disposar d'uns ingressos addicionals a la seva pensió del dia de demà.
No hi ha una llicència nova a Barcelona des de 2014 i representem l'1,2% del parc d'habitatges de la ciutat. Si fa 10 anys que estem així i el lloguer ha pujat un 60% o 70%, crec que no fan falta més comentaris. Si no volen aquest tipus d'allotjament, que ho diguin. El problema greu és que se li ha dit a la societat que amb aquesta mesura es recuperaran 10.000 habitatges per a ús residencial, i això és faltar a la veritat. Posem el cas d'una persona que té un o dos pisos turístics. El 2028 finalment s'eliminen. Llavors, farà amb ells el que li doni la gana, no? Els vendrà, posarà un despatx d'advocats, muntarà oficines... o és que també li han de dir el que ha de fer?
I Apartur sap el que volen fer?
Actualment, representem més del 90% de l'oferta, i hem fet una enquesta valorativa entre els nostres socis. Només el 3% en la situació legislativa actual posaria el seu pis en un lloguer de llarga durada. A més, és important ressaltar que aquests 10.000 habitatges no correspondran a la mitjana de la demanda. Són immobles grans i estan en zones cèntriques. És a dir, la gent que està en situació de precarietat no podrà accedir a ells.
Més enllà d'aquestes xifres, és cert que Barcelona no és l'única que ha prohibit o limitat els pisos turístics. Hi ha casos com Madrid, Màlaga, les Canàries... o fins i tot en ciutats europees com Amsterdam. Li agrada algun d'aquests models per a la ciutat?
Atenció, una cosa és prohibir i una altra és eliminar llicències turístiques en caducitat. No hi ha cap altra regió del món que hagi fet això més enllà de Barcelona. Pel que fa als models, jo vaig assessorar fa molts anys en el projecte d'Amsterdam. Allà han adoptat 20.000 mesures i cap d'elles els ha sortit a compte, perquè això és imparable. Si nosaltres no volem que vingui més turisme, només hi ha una solució, que és frenar i eliminar slots aeris. Per a mi no hi ha una recepta universal aplicable, la situació de Barcelona no és la de Madrid, Màlaga o Bilbao. La nostra estructuració urbanística ja és diferent. Madrid pot créixer perquè té sòl, nosaltres no.
Clar que cal restringir, perquè el resident va per davant del visitant, però també cal explicar-li al ciutadà com viu i el que té gràcies al turisme. Barcelona no tindria l'aeroport que té si no fos pel turisme. Parla amb museus o comerços i et diran el pes que tenen els visitants. Això no s'explica des de l'Administració, ni s'està fent valdre. I, vols saber què és el que més em molesta?
El nostre model?
No, que nosaltres ja érem un model, i per temes ideològics estem tirant per terra tota la gran reputació que havia aconseguit Barcelona. El model de regulació dels pisos turístics a Barcelona és un èxit. No tinc cap problema a asseure'm i parlar-ho amb qui sigui. El 2012, la Generalitat va impulsar la primera normativa d'habitatges turístics. Algú s'ha preguntat per què es va fer? Cap persona va pensar que seria més competència per als hotelers, perquè en aquell moment hi havia 500.000 places il·legals a Catalunya. Era economia submergida, no pagaven impostos ni contribuïen a res. La Generalitat va dir que calia dignificar l'activitat, ho va transformar i va imposar requisits tècnics per assegurar la qualitat de l'allotjament. I a pagar impostos, com tothom.
Aquest model que va fer Catalunya el 2012 després es va vendre per tota Espanya i per tota Europa, i avui ho estan aplicant Madrid, Màlaga o Sevilla. Barcelona té ara mateix una oferta de 10.000 pisos d'una qualitat impressionant: el 78-80% són famílies; la resta, congressistes i delegacions. Parla amb el Departament d'Inspecció de l'Ajuntament de Barcelona i veuràs que el problema no són els pisos turístics.
"Som un model i hem de deixar de llançar-nos pedres; hauríem de sortir al món i dir que hem pogut controlar l'oferta il·legal"
Què hi ha de l'oferta il·legal? El consistori xifra en 300 o 400 els pisos turístics il·legals que surten cada mes.
Cal ser justos amb tothom: l'anterior govern municipal d'Ada Colau, si alguna cosa va fer bé, va ser la persecució de l'oferta il·legal a través de sancions. Avui, Barcelona té una oferta il·legal superresidual. En total, deu haver-hi uns 500 o 600 habitatges turístics que corresponen a màfies, pràcticament amb una dificultat de control important. És a dir, no és el principal problema de l'Ajuntament. Per això dic que som un model i que hem de deixar de llançar-nos pedres, quan en realitat hauríem de sortir al món i dir que hem pogut controlar-ho.
Segona qüestió: algú ha mirat la relació de queixes de veïns adjacents a pisos turístics? Jo ho he fet. Volia saber el total de les queixes i quantes corresponien a problemes de soroll. No existeixen, és insignificant. Potser pot haver-hi algun cas, però com li pot succeir a qualsevol persona a casa seva. A més, avui dia és una activitat que s'ha professionalitzat. Tenim sonòmetres amb un sistema de 24 hores, i en el moment en què es puja un decibel de més, ja som allà.

Respecte a les reclamacions patrimonials a l'Ajuntament, Apartur va dir al desembre que s'enfilaven a més de 4.280 milions d'euros i que corresponien a 7.200 pisos. Com penseu guanyar aquest cas?
Les reclamacions ja estan interposades i ara estem esperant la resolució de l'Administració. A mi m'encantaria que no es tractés de guanyar o de perdre, que fóssim capaços d'arribar a un acord i explicar bé les coses. En aquests moments, estem al Tribunal Constitucional pel decret de la Generalitat, que és el que fa de paraigua perquè els ajuntaments puguin eliminar els pisos turístics. Estem a l'espera d'una resposta, però ja et puc assegurar que això acabarà al Contenciós. A més, hem interposat una reclamació a la Comissió Europea i ara tenim pendents reunir-nos amb ells. Com diuen els advocats, la millor sentència és no haver d'imposar un plet. És una pena que tinguem un govern local amable amb el sector privat i que encara no ens hàgim ni assegut, ni explorat vies de col·laboració. Així i tot, tinc esperança amb el senyor Illa.
Abans vas mencionar que vas ser a Fitur. Què et van dir representants d'altres ciutats de l'Estat i la resta del món respecte als pisos turístics de Barcelona?
Apartur té molts suports a fora. Per exemple, tenim una excel·lent relació amb l'Associació Hotelera de Madrid, a més de la regidora de turisme de Madrid. També amb les d'altres moltes ciutats d'Espanya.
I amb el Gremi d'Hotels de Barcelona?
Amb ells no n'hi ha ni bona ni dolenta, simplement no hi ha una relació fluida.
És a dir, que la relació amb el gremi de Madrid és millor que amb el de Barcelona.
Sí, i amb les de la resta d'Espanya, perquè totes volen posar ordre i restringir, però ningú vol que la seva ciutat sigui un exponent d'inseguretat jurídica. No ens equivoquem, el que avui li succeeix als pisos turístics a Barcelona demà li pot passar a la restauració o al comerç, i això és el que no pot ser. Fixa't en les declaracions de Janet Sanz fa uns dies. Ja qüestionava si les llicències dels hotels havien de ser de forma indefinida. Això és el que passa quan s'obre la veda.
"M'hauria agradat tenir un suport taxatiu del Gremi d'Hotels de Barcelona, però la seva posició no és la dels hotelers de la ciutat"
I no seria preferible, doncs, tenir millor relació amb el Gremi d'Hotels de Barcelona precisament per això?
Per part nostra, estaríem encantats de la vida. A més, nosaltres tenim una hoteleria extraordinària. Si és que Barcelona és un model de desenvolupament de ciutat, i els hotels van ser uns col·laboradors necessaris d'aquest procés. Però també et diré una cosa: ens hem acostumat a tenir una moratòria des de fa 10 anys, a no tenir competència, a anar posant els preus... I ara, a més de la moratòria, desapareixen els pisos turístics. El propi d'una ciutat i d'una economia desenvolupada és fomentar la competència i no limitar el dret d'elecció del consumidor.
M'hauria agradat tenir un suport taxatiu del sector dels hotelers de la ciutat. Ara bé, la posició del Gremi no és la dels hotelers de la ciutat. Jo estic tot el dia dinant i sopant amb hotelers, i la gent que té visió i que mira cap endavant em reconeix que ha de haver-hi competència. Però tampoc llanço la tovallola amb el sector hoteler. Espero que junts puguem estudiar com podem contribuir per al progrés de la ciutat, que és el que importa.