Mariona Sanz (Barcelona, 1970) és directora general dels Fons Europeus de la Generalitat. Llicenciada en economia per la UAB i màster en dret i organització administrativa a la UPF, també es va formar en economia europea a Brussel·les durant l'època àlgida de la Unió Europea i en finances a Esade. Ha treballat com a directiva a Girbau, Acció i UOC IN3, entre d'altres. "Sempre he estat involucrada en responsabilitats laborals relacionades amb Europea", assegura. Europa des de diferents perspectives: l'acadèmia, l'empresa, l'assessorament, l'administració i l'execució. Abanderada de la col·laboració público-privada, Sanz posa sobre la taula el potencial conflicte entre la Conselleria i el Ministeri pel disseny i la planificació dels fons europeus. "La visió política costa molt a Europa i el ciutadà ho veu lluny. Però crec que ara la gent se sent més europea que abans", defensa.
Un somni de joventut: Brussel·les.
Vaig tenir la sort d'estudiar a Brussel·les amb una beca. La UOC va ser una escola d'aprenentatge en tecnologia i gestió de projectes europeus i vaig poder aplicar aquest coneixement amb la gestió dels ajuts d'Acció. He pogut viure els fons des de diferents perspectives: l'acadèmia, l'empresa, l'assessorament, l'administració i l'execució. Ara tinc la millor perspectiva que és la de gestionar els fons quan arriben amb una visió més macroeconòmica i d'impacte.
La decisió: ser directora general dels Fons Europeus.
Em va agafar per sorpresa. Estava molt contenta en el món privat, però no em vaig poder resistir a una posició tan interessant donat el moment actual. Era l'oportunitat de poder ser testimoni de primera mà d'aquest paquet de diners que arriba i és tan important per a la transformació econòmica així com per incidir en l'aplicació del paquet i afavorir el meu país.
Com?
Contribuint a què el país prosperi i que gràcies a aquest estímul econòmic sigui en la millor direcció. Ja coneixia el Departament d'Economia que té una posició de molt prestigi dins la Generalitat i va ser una oportunitat massa temptadora.
"Els diners van de la Comissió Europea a l'Estat que és qui articula les actuacions via subvenció o préstec en funció de les seves preferències"
Una oportunitat de grans xifres.
El Pla Next Generation EU neix per a fer front als desafiaments de la pandèmia i construir l'Europa de la nova generació amb un pressupost de 750.000 milions d'euros que complementa el marc financer plurianual del 2021 al 2027. De cara al 2022, la Generalitat ha planificat 2.142,4 milions d'euros al pressupost, dels quals 1.527,6 milions d'euros provenen del fons MRR i 614,8 milions d'euros del REACT-EU.
La col·laboració público-privada, mite o realitat?
Sempre he estat una abanderada de la col·laboració públic-privada, he estat tant a l'empresa com a l'administració i he viscut tots dos mons. Costa perquè hi ha una barrera de comprensió però quan passa és molt profitós. Costa que passi i costa el traspàs del món públic al privat. No només fer coses de forma conjunta, sinó reconèixer també la trajectòria d'un món a l'altre.
Fotografia de Carolina Santos
Quins són els grans reptes de la gestió dels Fons Next Generation?
El gran repte és enfocar els fons a ser un motor de transformació de l'economia. És evident que hem passat una crisi que ha produït un impacte econòmic i necessitàvem recursos per un primer xoc. La competitivitat del futur no és només per la crisi, sinó que ja portàvem mancances acumulades i tenim una necessitat de transformació. Els Next Generation han d'atacar el repte transformacional: sostenibilitat -amb la reducció de la petjada de carboni i circularitat de recursos-, eficiència energètica o digitalització.
La covid ho ha accelerat, però ens queda molt camí per recórrer i hem d'equilibrar bé els sectors econòmics per donar servei a tots els públics, inclosos els més vulnerables. L'altre gran problema és la reindustrialització i com convertir Europea en una economia molt més resilent. No podem dependre de tercers en energia o cadena industrial. Si volem ser competitius, hem de tenir la capacitat de ser més resilients.
"Si hi ha conflicte és perquè no hi ha hagut cap veu ni poder de negociació, disseny o conceptualització del pla més enllà de l'Estat. Ja sigui per enfortir l'administració estatal o per gastar els diners el més ràpid possible"
Uns fons entre dues aigües: subvenció i préstec.
La sortida de diners s'ha articulat des de la subvenció directa i el préstec. A partir d'aquí, els Estats han presentat el seu pla perquè és un paquet molt pensat des de la intervenció estatal. Els diners van de la Comissió Europea a l'Estat que és qui articula unes actuacions via subvenció o préstec en funció de les seves preferències. En el cas de l'Estat espanyol es va optar pel mecanisme de subvencions i ara comencen a haver-hi notícies que s'optarà també pel préstec. Desconeixem com s'està dibuixant l'articulació d'aquest préstec.
Tornem als eixos i sectors estratègics.
Sostenibilitat, digitalització, industrialització... Hi ha una visió d'intervenció del món digital des de la part pública. Digitalització dels sistemes d'atenció ciutadana, del benestar, del sistema educatiu o de la modernització de l'administració i els seus serveis públics. També hi ha temes més socials com, per exemple, l'atur juvenil o l'inclusió dels joves en el mercat laboral.
Fotografia de Carolina Santos
El conflicte institucional sembla més viu que mai: Conselleria vs. Ministeris.
L'Estat s'ha reservat el poder de dissenyar i decidir el contingut del pla. No ha tingut en compte cap inquietud territorial ni cap nivell d'administració més enllà del propi Estat. La normativa europea diu que la subvenció va a l'Estat que és qui fa el dibuix de la governança reflectit en un ordre ministerial. Així doncs, s'ha reservat tot el poder de decisió, disseny i planificació.
Un reflex del model de governança del país?
Les comunitats autònomes i les entitats locals no han intervingut en cap moment. Si hi ha conflicte és perquè no hi ha hagut cap veu ni poder de negociació, disseny o conceptualització del pla més enllà de l'Estat. Se'ns ha deixat un rol executor molt concret en actuacions i inversions dissenyant per l'administració estatal.
"La Generalitat no pot fer de gestoria dels fons Next Generation davant les mancances de l'economia catalana"
Per què?
Es pot llegir de dues formes diferents: enfortir l'administració de l'Estat o gastar els diners el més ràpid possible. Els fons s'han d'executar en tres anys i el més efectiu és fer-ho des de l'administració estatal. Què pesa més? Una lectura és més política i l'altra més administrativa. No ho sabràs, però aquesta és la situació.
El conseller Jaume Giró assegura que s’ha relegat a la Generalitat a “un paper de gestoria” que treballa pro bono i que “Espanya és el problema de Catalunya”.
Si nosaltres tinguéssim aquests diners... Vam dissenyar una estratègia després de recollir més de 1.000 projectes empresarials de tot el territori. Vam fer un comitè d'experts i el febrer de 2021 es va aprovar el Next Generation Catalonia amb 27 projectes de transformació, emblemàtics i crucials per a l'economia. Si nosaltres poguéssim apostar pels nostres projectes...
Tal com s'està fent, el model del pla que hi ha en marxa amb pressa per gastar recursos està donant poc joc a madurar els projectes transformacionals. Si nosaltres tinguéssim els recursos... Podríem aplicar la nostra estratègia i respondre a les necessitats de l'economia catalana.
Les comunitats autònomes estan pressionant per tenir més poder de decisió.
Totes les comunitats autònomes estan insistint i el diari en va ple. No és un tema nostre, cada comunitat està insistint però amb diferents matisos. Hi ha estratègies que no compartim, però sí que compartim que la Generalitat no pot fer de gestoria quan hi ha mancances evidents a l'economia. Nosaltres no ho hauríem dissenyat així. Els Departaments de la Generalitat estan exercint una tasca de gestió molt important, però sense haver tingut res a veure a l'hora de dissenyar les actuacions. De què parlem? D'educació, d'atenció social, d'eficiència energètica o rehabilitació d'edificis... Hi ha molts exemples.
"Els recursos estan dissenyats en un despatx del ministeri de Madrid que desconeix i té molt poc en compte la realitat territorial"
Algun país europeu podria servir de model?
Itàlia va articular la via de préstecs des del principi per fer el pla més amigable i flexible. Tots sabem que donar subvenció des de l'administració comporta una normativa i requeriments altíssims. És diner públic i ha de tenir unes garanties. Crec que és una mancança que el pla estatal vagi via subvenció i li falta flexibilitat. Itàlia tampoc ha concentrat tant els fons en tres anys i ho ha programat de forma més gradual. Per a Espanya, en tres anys, són molts diners de cop. El primer any no ha estat possible perquè era poc realista gastar-se tants diners després d'aprovar el pla al juliol i tancar l'exercici al desembre.
També hi ha Bèlgica que ha estructurat la seva intervenció partida amb Flandes i la Wallonie perquè és un Estat on les estructures federals pesen. Els lands alemanys, més del mateix. Definitivament, ho podíem haver articulat d'una altra forma.
Fotografia de Carolina Santos
“Això no va d’ideologies ni de partits, sinó de recursos”, assegurava en un dinar amb empresaris.
També va molt d'administració. Això no va de Catalunya i Espanya, ideologies o partits, tots estem d'acord en què l'estructura i la governança que s'ha creat té mancances. Els recursos estan dissenyats en un despatx del ministeri de Madrid que desconeix i té molt poc en compte la realitat territorial.
Els fons arribaran a les pimes? Quin consell els hi donaria?
Un consell? Que competeixin, no queda altra. S'ha de tenir un equip dedicat als fons que ha d'estar contínuament vigilant totes les convocatòries que surten i presentar-hi projectes. És així. Intentar anticipar-se, s'està començant a saber què passarà aquest 2022 i s'ha d'estar expectant i participar en tot. Encara que els terminis siguin curs i encara que les condicions no siguin les que ens agradarien. Les pimes han de tenir clar que es finançarà una activitat concreta i que les convocatòries són molt finalistes. L'empresa ha de tenir un projecte transformacional.
"Un consell a les pimes? Que competeixin, no queda altra. Ser-hi i insistir, estar expectants a les convocatòries que són molt finalistes"
Hi ha convocatòries a mida de les grans empreses?
Les pimes han de ser-hi i insistir. Tothom està expectant amb les convocatòries dels PERTE (projectes estratègics per a la recuperació i transformació econòmica) que s'han dissenyat. El primer exemple ha sigut l'automoció. Hem vist un discurs molt ambiciós, però que avui encara no té convocatòria i ha de sortir. Ho havia d'aprovar el Consell de Ministres i encara no ho ha fet. Per tant, la convocatòria que afavoria els interessos de les grans empreses encara no s'ha publicat.
El que sí que hem vist és que s'han anat dissenyat altres PERTEs pendents de convocatòria com el d'hidrogen o l'agroalimentari que compartimenten més els recursos. Si hi ha més convocatòries i no es diposita tot en una gran, llavors també hi haurà més oportunitats. L'administració ha de garantir la concurrència i complir les lleis europees. Els ministeris han de complir aquestes lleis i aquesta és la garantia que tenim, que els diners públics arribin a tothom.
És evident que hi ha dificultats, has de tenir gent preparada, fer projectes i memòries i no tothom té aquesta capacitat. És una barrera d'entrada, però els diners públics han de garantir la concurrència i estar oberts a tothom. Amb els PERTE hem vist aquesta progressió i som més optimistes del què ho erem al principi. Nosaltres no dissenyem els PERTE que de nou estan dissenyats des del Ministeri d'Indústria, Ciència i Innovació, Agricultura... Les comunitats no hem tingut cap veu.
És el primer cop a la història que la Comissió Europea s’ha endeutat. Implicacions geopolítiques dels fons?
Així ho van permetre els Estats. És evident que estem competint amb la Xina, Àsia i els Estats Units. Europa necessitava un estímul donat l'impacte d'aquesta crisi i aquest paquet de diners ja suposa expectativa, posicionament i que la competitivitat creixi. Tornes a tenir un estímul per recuperar el PIB europeu. Estarem més endeutats, però hem de ser capaços de fer créixer l'economia i donar resposta a aquest endeutament. Aquest és el repte.
"La visió política costa molt a Europa i el ciutadà ho veu lluny. Però crec que ara la gent se sent més europea que abans"
Deia l'historiador Eric Hobsbawn que “Europa està més present a la vida pràctica dels europeus que a la seva vida afectiva”.
Vaig estudiar a Brussel·les durant l'època àlgida de la Unió Europea. Era el moment de la integració, la unió econòmica i l'euro. Els països van fer un esforç brutal de cessió de sobirania i de creació d'una unió amb una visió econòmica, monetària i política. La visió política costa molt a Europa i el ciutadà ho veu lluny. Des de llavors, hem passat moltes crisis a Europa. És la primera vegada que hem vist un esforç tan espectacular.
Fa de mal dir que una crisi sigui la causant de què hi hagi una alineació més gran a escala europea. Primer, la reducció de tots els nivells de dèficit que va ser automàtica. Els Estats van poder començar a gastar per sufragar la despesa de la crisi covid. Segon, l'èxit espectacular de la compra agregada de les vacunes, sense la qual difícilment hauríem pogut tenir el nivell d'abastiment actual. Després, els Next Generation com a primera vegada que ens endeutem de forma conjunta. Estem en un bon moment i així ho ha de percebre la ciutadania. Després, l'execució dels fons pot anar en contra depèn de com s'executin. Crec que la gent se sent més europea ara que fa cinc anys.