La ciutat de Mataró ha donat el tret de sortida aquest dilluns de manera oficial a la capitalitat espanyola de l'economia social, que ha de permetre donar un impuls a l'activitat per donar eines a col·lectius i joves per tirar endavant projectes. Amb un acte al TecnoCampus amb la participació de la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia, Yolanda Díaz, i la consellera d'Economia, Alícia Romero, s'han marcat objectius com la promoció d'una xarxa de joves específica, així com la feminització de l'economia social i la necessitat d'impulsar-la des del municipalisme. Al llarg de l'any es preveu desenvolupar un programa amb seminaris i trobades que permetin posar en comú experiències i interconnectar iniciatives en aquest àmbit.
L'acte, que també ha comptat amb una conferència de l'exprimer ministre d'Itàlia Enrico Letta, ha permès donar visibilitat a elements bàsics de l'economia social, com ho són les cooperatives, les societats laborals o centres especials de treball d'iniciativa social, entre d'altres. Es tracta d'una iniciativa impulsada pel Ministeri de Treball i Economia Social amb la participació de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, i on col·laboren la Xarxa de Municipis de l'Economia Social i Solidària (XMESS) i la Confederació Empresarial Espanyola d'Economia Social (CEPES).
La capital maresmenca ha agafat el relleu de Múrcia, amb una trobada al TecnoCampus que ha servit per exposar els objectius d'aquesta capitalitat. "Volem que incrementi el seu pes a la ciutat, és una manera de generar riquesa i ha de permetre que els mataronins visquin millor", ha explicat l'alcalde, David Bote.
Aquesta capitalitat es transformarà en la convocatòria de seminaris i trobades a través de les quals es busca compartir bones praxis per aprendre col·lectivament i interconnectar-se amb altres iniciatives. "Buscarem que les iniciatives locals puguin escalar més enllà dels nostres límits", ha afegit Bote.
Impuls des del municipalisme
En aquest sentit, la capitalitat ha de servir per impulsar les experiències del món de l'economia social des dels municipis primera administració pel que fa al contacte amb el ciutadà. "Catalunya té una experiència magnífica en una xarxa municipal, i tot el que és quotidià comença per sota, que és com els canvia tot", ha destacat la ministra Díaz.
És per això que advoca per una xarxa municipalista potent per l'economia social que es pugui expandir per tot l'Estat. A més, ha posat l'accent en els emprenedors més joves per impulsar aquestes iniciatives.
La capitalitat ha de servir per impulsar les experiències del món de l'economia social des dels municipis primera administració pel que fa al contacte amb el ciutadà
"Hem de buscar l'èxit de la xarxa de joves per l'economia social, però també hem de feminitzar l'economia social", ha afegit Díaz, que ha destacat que les dones i els homes han de tenir les mateixes opcions d'èxit en aquest àmbit. Amb tot, també ha recordat que hi ha a disposició dels emprenedors un sistema d'auditoria per avançar-se a l'èxit o fracàs de les propostes de manera ferma, un fet que permetria anar sobre segur.
Per la seva banda, la consellera Romero ha destacat l'aposta del Govern per impulsar iniciatives d'habitatge de la mà de cooperatives, un sistema que cada cop està guanyant més pes arreu del país per generar habitatges, tant en zones rurals com en urbanes, on la pressió urbanística és major. "En els últims anys hem fet 6.000 habitatges de protecció oficial de lloguer social, amb cooperatives, amb Sostre Cívic, amb Habitat 3, i això ens omple d'orgull, perquè normalment a aquestes cooperatives els costa molt trobar finançament privat, i ho fan a través de l'Institut Català de Finances (ICF), cosa ens permet posar lloguer social al mercat", ha destacat.
En aquest sentit, s'ha esperonat a impulsar el model de cooperativisme, per saber "quines són les palanques que fa que neixin i creixin" més. "Volem cooperatives grans, que generin feina de qualitat, que segueixin aquest arrelament al territori, que ajudin a la cohesió social i ambiental", ha apuntat, posant èmfasi en les polítiques transversals del Govern.