Els mercats esperen noves pujades dels tipus d'interès per part dels principals bancs centrals -Banc Central Europeu (BCE), Reserva Federal estatunidenca (Fed) i Banc d'Anglaterra- per afrontar el repunt d'inflació que ja està provocant l'agreujament del conflicte a l'Orient Pròxim.
En concret, els mercats "esperen ara fins a tres pujades de tipus per part del Banc d'Anglaterra i del BCE, i una de la Fed abans de final d'any", segons ha concretat l'equip de renda fixa de Federated Hermes.
Tant la Fed com el BCE celebraran la seva pròxima reunió sobre política monetària a finals d'abril, i per a llavors, ambdues autoritats monetàries "disposaran d'un conjunt de dades més ampli per avaluar l'impacte del creixement i la inflació en l'economia", assenyalen l'economista de UBS Global Wealth Management, Maelle Quillevere, i l'economista en cap per a l'eurozona i el Regne Unit, Dean Turner.
No obstant això, els analistes d'UBS esperen que el BCE mantingui els tipus d'interès "sense canvis" en el 2% a finals d'aquest mes i que "passi per alt" l'actual xoc d'inflació, que es va situar en el 2,5% al març pels preus energètics.
Schulz (AllianzGI) considera "plausible" que no hi hagi retallades de tipus del BCE enguany i que hi hagi un baix llindar
A causa de l'impacte dels costos energètics més elevats, l'economista en cap d'AllianzGI, Christian Schulz, preveu un creixement "moderat" d'Europa d'entre l'1% i l'1,5% el 2026, amb un impuls positiu procedent d'Alemanya, a més d'un augment de la inflació de la zona euro per sobre de l'objectiu del 2% fixat pel BCE.
"En aquest context, considerem plausible que no hi hagi retallades de tipus del BCE enguany i que hi hagi un baix llindar per a possibles pujades", afirma Schulz.
Escenari diferent a 2022
Els mercats esperen que els bancs centrals apugin els tipus d'interès per evitar els "errors" comesos el 2021, quan el BCE i la Fed van considerar transitori l'increment de la inflació.
"Ara, per por de repetir aquest error, podrien incórrer en l'oposat: endurir en excés la política monetària i provocar una recessió que, previsiblement, acabarien combatent amb retallades de tipus", assenyala l'analista sènior del Flossbach von Storch Research Institute, Pablo Duarte.
Davant l'encariment dels preus energètics, el risc de recessió augmenta, en especial a l'eurozona, on la dependència energètica és més gran i la productivitat ha mostrat un comportament feble durant anys.
"En aquest context, resulta plausible un nou canvi de rumb. Si el creixement es deteriora i les pressions inflacionàries remeten, els bancs centrals podrien veure's obligats a revertir la seva política, reprenent les retallades de tipus", apunta Duarte.