Que la distribució de la riquesa mundial no és precisament equànime és una realitat que no sorprèn ningú. El passat 12 de juny, amb la sortida a borsa de SpaceX, Elon Musk va convertir-se en el primer bilionari —dels europeus, els dels dotze zeros— de la història. Però més enllà de la fita, el també cap visible de Tesla o X personalitza un increment generalitzat de les grans riqueses mundials, que a Espanya protagonitzen noms com Amancio Ortega, Sandra Ortega o Rafael del Pino Calvo-Sotelo.
Així ho comptabilitza l’Informe sobre la Riquesa Mundial 2026 de l’Institut de Recerca de Capgemini, un estudi que xifra en 25,3 milions les persones que hi ha al món amb una riquesa superior al milió de dòlars. El terme que fan servir, el d’individus d’alt patrimoni net (HNWI per les sigles en anglès), fa referència als actius financers, excloent l’habitatge principal, i té un cosí encara més acabalat: els individus amb patrimonis ultra elevats (UHNWI), que són aquells amb una riquesa superior als 30 milions de dòlars, dels quals n’hi ha unes 250.000 persones a escala global. Totes dues classificacions van experimentar increments durant el 2025: els HNWI van créixer un 8,6% en quantitat l’any passat, mentre que els UHNWI ho van fer un 9,4%, i les seves fortunes va augmentar un 8,7% i un 9,7%, respectivament.
Però posem-hi xifres absolutes: els 25,3 milions de persones milionàries del món van concentrar el 2025 una riquesa conjunta de 98,3 bilions de dòlars, d’acord amb els càlculs de Capgemini. Si fem cas al Global Wealth Report 2025 del banc d’inversions UBS, la riquesa privada agregada dels 56 mercats nacionals més importants del món, equivalents al 92% de la riquesa mundial, era d’uns 471 bilions de dòlars el 2024. Per tant, a grans trets, estaríem parlant que el 0,3% de la població concentra gairebé el 21% de la riquesa privada mundial. I fins i tot dins del d’aquest grup d’individus d’alt patrimoni net trobem concentracions: segons Capgemini, l’1% més ric representa el 34,8% de tota la riquesa milionària.
Els 25,3 milions de persones milionàries del món van concentrar el 2025 una riquesa conjunta de 98,3 bilions de dòlars
Establert el volum de persones i capital que acumulen els HNWI, Capgemini també apunta diversos factors que expliquen l’increment del 8,7% de la seva riquesa, el més alt des de 2018. La raó principal és el bon rendiment de la borsa d’actius variables, que representava el 25% de les carteres d’inversions d’aquests individus (tres punts més que l’any anterior). Es tracta d’una raó transversal a tot el planeta, però amb especificitats a cada regió: a l’Àsia-Pacífic, el gran protagonista va ser l’augment de demanda de semiconductors; a l’Àfrica, el preu a l’alça dels metalls preciosos; i a Europa, els punts clau van ser l’estabilització generalitzada dels mercats de renda variable i la moderació de la inflació.
Si continuem amb l’anàlisi geogràfica, l’estudi assenyala que l’àrea Àsia-Pacífic va ser la que va experimentar el creixement més important tant de població milionària (+9,4%) com del seu capital (+10,5%). En segona posició es troba l’Amèrica del Nord, el nombre d’HNWI de la qual va créixer un 9,1%, mentre que Europa és tercera, amb un increment del 6,5%. Àfrica (+4,1%) i Llatinoamèrica (+0,3%) continuen un rànquing que tanca l’Orient Mitjà, l’única regió que perd volum de milionaris (-1,4%), principalment a causa dels preus del petroli i dels conflictes regionals.
Més enllà de la renda variable, l’estudi també assenyala l’evolució dels dos altres grans grups d’inversions: les de renda fixa i les alternatives. Les primeres van representar un 20%, dos punts més que l’any passat, gràcies al bon rendiment del mercat de bons, que va experimentar una de les millors situacions des de 2020. En canvi, les inversions alternatives van caure fins al 12%, una tendència que els autors de l’informe vinculen al bon rendiment que va donar la renda variable cotitzada.
En qualsevol cas, un dels aspectes que destaca Capgemini és l’increment de competència entre les empreses gestores de grans capitals. L’any 2019, el 39% dels HNWI treballava amb una única firma, però el 2025, aquest percentatge ja és només del 19%. A Europa, les xifres són similars: un 41% el 2019 i un 23% el 2025. A més, el nombre d’individus que treballen amb entre quatre i sis firmes ha passat d’un 11% a un 25%. La principal raó que adiuen el 88% dels enquestats és el fet de poder accedir a productes financers alternatius.
“Els clients, inclosos els HNWI més joves beneficiats per transferències de riquesa, busquen més: un accés més gran a productes, una personalització més profunda i un assessorament que reflecteixi vertaderament el seu estil de vida”, analitza el CEO de la unitat estratègica de Serveis Financers de Capgemini, Kartik Ramakrishnan. “Les firmes que puguin oferir això a escala, impulsades per coneixements i capacitats habilitades per IA, definiran la pròxima era de la gestió patrimonial”, afegeix.
Mercats, banca i immobles, els motors dels milionaris espanyols
Si centrem l’objectiu a l’estat espanyol, les tendències són similars a les observades a Europa. El 2025, a Espanya hi havia 259.700 persones milionàries, un 5,3% més que el 2024, que concentraven una riquesa de 782.800 milions de dòlars, que al seu torn suposa un creixement interanual del 6,7%. Aquestes dades situen l’Estat com al catorzè país en el rànquing dels 25 països principals per població milionària, una posició més que la quinzena registrada el 2024.
Capgemini identifica tres motius principals que explica el creixement d'HNWI a l'Estat. El primer és la bona evolució dels mercats de capital, amb un increment del 71,6% de la capitalització borsària registrada durant el 2025 que contrasta amb la caiguda del 2,7% de 2024 i amb la resta de mercats europeus. En segon lloc, el bon paper del sector bancari, que va registrar un benefici net de 18.500 milions d’euros, un 5,1%. I, finalment, el sector immobiliari, que va experimentar un increment del 31% de la inversió, amb fins a 18.450 milions d’euros, així com una pujada del 9% dels preus de l’habitatge.
El 2025, a Espanya hi havia 259.700 persones milionàries (+5,3%) que concentraven una riquesa de 782.800 milions de dòlars (+6,7%)
D’altra banda, l’estudi remarca el “comportament sòlid” de l’economia espanyola, especialment dins del context europeu, amb un creixement del PIB real del 2,8% impulsat per la demanda interna. També es dona valor a com ha crescut l’estalvi nacional, que ha passat d’un 23,3% del PIB el 2024 a un 24,2% el 2025. Finalment, assenyala tres factors macroeconòmics: la política monetària del Banc Central Europeu (BCE), que ha facilitat els dipòsits; la política fiscal, amb una reducció del dèficit públic fins al 2,4% del PIB i un increment del 42,9% dels ingressos públics sobre el PIB; i la millora del mercat laboral, amb la caiguda de la taxa d’atur de l’11,3% de 2024 al 10,5% de 2025.
Qui és qui entre els milionaris espanyols i catalans
Però dins de tota aquesta anàlisi ens falta una cosa: els noms que protagonitzen totes aquestes xifres. Per trobar-los cal anar a buscar la Llista Forbes dels 100 espanyols més rics de 2025, publicada el novembre de l’any passat. Els tres primers noms ja els hem avançat: l’accionista majoritari d’Inditex, Amancio Ortega, amb una riquesa de 109.000 milions d’euros (-10.800 milions); la seva filla i també accionista d’Inditex, Sandra Ortega, amb una riquesa de 10.000 milions d’euros (-400 milions); i el president de Ferrovial (i nebot de l’expresident del govern espanyol Leopoldo Calvo-Sotelo), Rafael del Pino Calvo-Sotelo, amb una riquesa de 8.000 milions d’euros (+900 milions). Juntament amb el president de Mercadona, Juan Roig, que amassa 7.900 milions d’euros (+2.100 milions), mantenen el mateix top 4 que ja ocupaven el 2024.
Amancio i Sandra Ortega, Rafael del Pino Calvo-Sotelo, Juan Roig i Juan Carlos Escotet són els cinc milionaris més rics de l'Estat el 2025
Les coses canvien a partir de la cinquena posició, que el 2025 ocupa el president d’Abanca i fundador de Banesco, Juan Carlos Escotet, que acumula 6.200 milions, una fortuna que va revalorar-se en 2.200 milions durant l’any passat. En sisè lloc, després de créixer 1.900 milions i dotze posicions al rànquing, es troba Tomás Olivo, propietari de General de Galerías Comerciales, amb una riquesa de 4.600 milions d’euros. La setena plaça és per Hortensia Herrero, accionista de Mercadona i presidenta de la Fundación Hortensia Herrero, amb 4.400 milions d’euros (+1.200 milions), i la vuitena, per María del Pino Calvo-Sotelo, germana de Rafael i presidenta de la Fundación Rafael del Pino, amb 4.200 milions d’euros (+1.000 milions). Completen el top 10 el president del grup Iberostar, Miguel Fluxá Roselló, amb 3.300 milions d’euros (+1.300), i el president d’ACS i recentment reelegit president del Real Madrid, Florentino Pérez, amb una fortuna de 3.100 milions d’euros (+400 milions).
Com es pot observar, no trobem cap català entre les deu persones més riques de l’Estat; cal baixar fins a la dotzena posició per trobar la primera: Sol Daurella Comadrán, presidenta de Coca-Cola Europacifics Partners, amb una riquesa de 2.900 milions d’euros (-100 milions). El següent català, en la 21a posició, és Manuel Puig Rocha, vicepresident i principal accionista individual de Puig Brands, a més de ser un dels accionistes majoritaris de Fluidra, que concentra una fortuna de 1.800 milions d’euros (+500 milions). Completa el podi l’expropietari de Cirsa i president de Nortia Capital, Manuel Lao, 23r en el rànquing estatal amb 1.700 milions d’euros (+200 milions).
Sol Daurella torna a liderar el rànquing català de persones més riques, amb una fortuna de 2.900 milions d'euros
La llista de catalans continua: l’accionista majoritari de Catalana Occident, José María Serra Farré, en 25a posició; l’accionista de Coca-Cola Europacifics Partners, Carmen Daurella Aguilera, en el 26è lloc; el propietari de Llotor i Epsa International, José Llorens Torrá, en la 34a plaça; el CEO de Proeduca Atlus, Miguel Tomás Arrufat Pujol, com a 36è… Un total de 27 personalitats que situen Catalunya com a territori més representat al llistat de la Llista Forbes, i que podríem fer augmentar fins a 28 si incloem també a l’expropietari de Pronovias, Alberto Palatchi, que el rànquing situa a Madrid i en catorzena posició, amb una fortuna de 2.500 milions d’euros (-200 milions).