Catalunya va tancar el 2024 amb un creixement del PIB del 3,6% i Espanya va créixer un 3,2%, situant-se molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea, que amb prou feines va superar el 0,5%. Per al 2025, les previsions del Fons Monetari Internacional apunten que Espanya tornarà a liderar el creixement entre les economies avançades amb un 2,5%, i per a Catalunya s’espera un creixement similar. En canvi, França (0,6%), Itàlia (0,4%) i Alemanya (0%) es quedaran molt enrere, i la zona euro, en conjunt, creixerà menys de l’1%.
En aquest context, una primera pregunta que ens plantegem és: Per què creixem més? Entre les causes que ho expliquen hi ha les següents:
- Efecte arrossegament: Tant Espanya com Catalunya han arribat a aquest 2025 impulsades per la bona inèrcia de la recuperació postpandèmia i pel dinamisme de sectors clau com els serveis.
- Recuperació turística: El turisme internacional ha tornat amb força. Catalunya va rebre més de 19,9 milions de turistes internacionals el 2024, un 9,7% més que l'any anterior, i Barcelona es consolida com un dels principals destins europeus. El turisme, tant a Catalunya com a Espanya, és un motor que representa el 12% del PIB i impulsa sectors com l’hostaleria, el comerç i el transport, generant ocupació i dinamisme econòmic.
- Fons Next Generation: Tot i que s’ha fet esperar, tant el sector públic com el privat han sabut mobilitzar aquests recursos de manera més efectiva que en molts altres estats membres, impulsant inversions en transició energètica, digitalització, innovació i infraestructures.
Tot i que s’ha fet esperar, tant el sector públic com el privat han sabut mobilitzar aquests recursos de manera més efectiva que en molts altres estats membres
- Dinamisme empresarial i innovació: Catalunya disposa d’un teixit empresarial diversificat, amb una alta presència de pimes innovadores i una gran capacitat d’adaptació. Segons Acció, el 2024 hi havia més de 2.285 startups actives, un 9% més que l’any anterior. Aquesta base empresarial resilient permet aprofitar millor les oportunitats de creixement. La presència d’empreses en biotecnologia, TIC i economia verda reforça el creixement en sectors de futur.
- Internacionalització: Amb dades d’Acció, Catalunya va acabar 2024 amb 18.345 empreses exportadores regulars, un 4,5% més que l’any anterior. I les exportacions catalanes han superat novament la barrera dels 100.000 milions d’euros i s’han situat en 100.133 milions. Moltes empreses han apostat per la diversificació de mercats. Així, tot i que les exportacions a la UE van caure el 2024, Catalunya va incrementar les vendes cap a Àsia i Amèrica Llatina, mostrant una major resiliència davant la feblesa de la demanda europea.
- Atractiu per a la inversió estrangera: Catalunya continua sent una destinació atractiva per a la inversió internacional. 2024 també ha estat un bon any per a la inversió estrangera que va assolir els 4.992 milions d’euros a Catalunya, segons dades del Ministeri d’Economia. La destinació principal és la indústria, la logística i la tecnologia.
- Demografia i migracions: Catalunya ha rebut fluxos migratoris que han ampliat la població activa, en un context europeu marcat per l'envelliment. Això ha permès que en vint anys a Catalunya hàgim passat de 6,5 milions a 8,1 milions d’habitants. Aquesta entrada de nova població impulsa la demanda interna i contribueix a sostenir l’activitat econòmica.
Tot i que les exportacions a la UE van caure el 2024, Catalunya va incrementar les vendes cap a Àsia i Amèrica Llatina
Tot i aquestes fortaleses, el dinamisme actual no està exempt de riscos. Segons el mateix FMI, el creixement d’Espanya es moderarà el 2026 fins a l’1,8%, mentre que la zona euro podria accelerar lleugerament fins a l’1,2%. La normalització del turisme, l'esgotament progressiu de l'impuls dels fons Next Generation i un alentiment del consum intern poden frenar el ritme d'expansió. A Catalunya, els riscos interns també pesen: l'encariment de l'habitatge, fluxos migratoris que tensionen els serveis públics i la necessitat d'incrementar la productivitat són factors que condicionen la solidesa del creixement.
Un altre aspecte clau és que, tot i el creixement del PIB, la renda per càpita no evoluciona al mateix ritme. De fet, segons la Cambra de Comerç de Barcelona, la renda per càpita a Catalunya està estancada en els mateixos nivells des de fa 25 anys. Tot i que el PIB ha crescut gairebé un 50% durant l'últim quart de segle, aquest increment de la riquesa no s’ha traduït en una millora efectiva del benestar de les persones. Actualment, la renda disponible per càpita —els ingressos després d’impostos— es manté en 19.086 euros anuals per persona a Catalunya. Aquest estancament posa de manifest un desequilibri creixent entre creixement econòmic i millora del nivell de vida. A més, l’augment de les desigualtats socials i territorials, la manca d’habitatge assequible i la pressió sobre la sanitat i l’educació pública apunten a la necessitat urgent d’un model de creixement més sostenible i inclusiu.
L'encariment de l'habitatge, fluxos migratoris que tensionen els serveis públics i la necessitat d'incrementar la productivitat són factors que condicionen la solidesa del creixement
En resum, vivim uns anys de molt creixement econòmic, però el veritable repte no és créixer més que els altres, sinó créixer millor: amb més productivitat i més qualitat de vida per a tothom. El cicle expansiu actual és una oportunitat que no podem desaprofitar. Transformar aquest impuls en una economia més resilient, innovadora i cohesionada dependrà de les decisions que prenguem avui. Sabem què cal fer: invertir més en innovació, millorar la regulació i reduir la burocràcia, corregir el dèficit fiscal que ens limita, i, sobretot, construir grans acords de país entre les forces polítiques i socials. No es tracta només de créixer, sinó d’assegurar que aquest creixement es tradueixi en més benestar i un futur més sostenible per a les pròximes generacions.