Ciutat Vella és el quilòmetre zero de Barcelona, una definició que s’ha repetit durant anys per descriure el nucli on la ciutat va néixer i créixer, emmurallada fins al 1859. El districte -avui delimitat pel Paral·lel, les rondes, el carrer Pelai, el passeig de Lluís Companys i el parc de la Ciutadella- concentra quatre barris (La Barceloneta, el Raval, el Gòtic i el Born) que expliquen, a la seva manera, una etapa diferent de la història de la ciutat. Però aquest cor històric, tan carregat de memòria, també ha hagut d'afrontar un conjunt de tensions que n’han posat a prova la vitalitat. “La realitat que viu Ciutat Vella és conseqüència de dos factors diabòlics”, assenyala a VIA Empresa Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta.
El primer, la pandèmia, que va paralitzar totalment l’activitat econòmica, especialment la comercial. El segon, una transformació de la mobilitat urbana que ha limitat l’accessibilitat al districte. “Les polítiques dels darrers anys, especialment les de l’últim mandat, han criminalitzat el vehicle privat”, assegura amb contundència. “Sens dubte, l’espai ha estat rebutjat pels barcelonins i visitants de l’àrea metropolitana”, afegeix.
Jené: “La realitat que viu Ciutat Vella és conseqüència de dos factors diabòlics: la pandèmia i l’accessibilitat”
En aquest context s’emmarca el Pacte per Ciutat Vella, un procés de transformació estratègic amb l’horitzó en l’any 2035 que l’Ajuntament de Barcelona ha volgut desplegar amb accions integrals i transversals per recuperar l’atractiu de la zona. Aquest pacte s’ha construït des del diàleg amb més de 180 entitats del món social, econòmic, cultural i polític, i té un pressupost de 228 milions d’euros, dels quals 225 estan destinats a inversions.
L’objectiu és fomentar jornades de debat, sessions i trobades perquè les propostes sorgides dels grups de treball es transformin en accions concretes. Tot plegat, resulta esperançador per Barcelona Oberta. Ara bé, Jené insisteix en una afirmació que ja va fer un dia a aquest diari: “Després de la pandèmia, la resta de la ciutat es va recuperar molt bé, però Ciutat Vella no”.
Aquesta manca de recuperació es deixa entreveure a peu de carrer, amb un centre històric dominat pel turisme de pas: els visitants es concentren en les zones més emblemàtiques, mentre que els residents veuen com la vida quotidiana es complica. La combinació d’immigració, desigualtats socials i escassetat d’oferta d'habitatge fa que l’espai sigui comercialment atípic i poc atractiu per a noves ofertes. “Si no hi ha operacions comercials potents que generin noves demandes, tot això entra en una certa depressió”, lamenta Jené. "Els agents de Real Estate que busquen posar botigues grans, pensen en qualsevol lloc de la ciutat, menys en aquest", afegeix.
Un exemple clar és la Via Laietana, que malgrat els intents de Barcelona Oberta per recuperar la seva viabilitat com a artèria clau de connexió, continua limitada per l’accessibilitat, especialment per la banda de sud cap a nord, de mar cap a muntanya. Segons Jené, això afecta especialment la part sud del districte, com ara la Barceloneta, els Porxos o el Born. Isabel Rodríguez, gerent de l'illa comercial Barna Centre, defensa que la solució no pot limitar-se a obrir o tancar carrers, sinó que cal una adaptació a les noves tecnologies, també en la gestió de la mobilitat. "Nosaltres vam ser pioners en la peatonalització de carrers, però ara ens estem quedant tancats al Gòtic, i ha arribat el moment de posar-se creatius i aplicar semàfors intel·ligents o sistemes de control dinàmic que permetin reduir la pressió sobre el districte".
El Pacte per Ciutat Vella impulsa un pla estratègic fins al 2035 per recuperar l’atractiu del districte, amb accions integrals i transversals coordinades per l’Ajuntament de Barcelona
Però Jené també veu llum al final del túnel. “Hi ha un bon diàleg amb l’Ajuntament, i les iniciatives del passat Nadal i la recent obertura de la Fnac a la Rambla són exemples de com petites accions poden tenir un impacte immediat”, subratlla. “Si bé és cert que la Via Laietana s’ha obert, i això està molt bé, encara no hi ha cap botiga especialment emblemàtica” remarca. “Això fa que ens adonem que cal un procés de transformació profund perquè Ciutat Vella no sigui un gueto on tot sembla estrany”, puntualitza. Aquesta diagnosi els va empènyer el mes d’octubre a presentar un decàleg de propostes a la desena edició del Summit, la trobada anual que organitza la institució a Casa Seat, sota el títol Més x Ciutat Vella.
Revalorar els edificis degradats per cosir el teixit urbà
Entre les propostes del decàleg, Barcelona Oberta posa el focus en els edificis emblemàtics que avui estan infrautilitzats o degradats. En aquest sentit, Elvira Garcia, directora general de l'entitat, celebra que l’Ajuntament hagi impulsat la recuperació del Teatre Capitol, una iniciativa que considera “una bona notícia” perquè diversifica l’oferta cultural i dona forma a un equipament municipal que pot atraure públic i fidelitzar-lo. No en va, cada vegada més actors del territori coincideixen que el futur de Ciutat Vella demana reforçar la seva identitat cultural, i és aquí on la Rambla -actualment en fase d'obres fins al 2027- esdevé un element central.
Xavi Masip, gerent d'Amics de la Rambla, defensa en declaracions a VIA Empresa que el passeig té un paper insubstituïble en la vida cultural de Barcelona: “La Rambla és el principal eix cultural de la ciutat. No hi ha cap carrer a Barcelona que tingui el volum d’opcions culturals i d’oci que té la Rambla”, explica amb naturalitat, i recorda que en aquest entorn es concentren institucions com l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), la Conselleria de Cultura -amb seus patrimonials com el Palau Moja-, el Gran Teatre del Liceu o l’Ateneu Barcelonès.
Grafits, orins, soroll nocturn, venedors de droga o jovent consumint alcohol al carrer són exemples de la pèrdua progressiva de l'espai públic que detecta Xavi Masip, gerent d'Amics de la Rambla
Però Masip també parla des de la trinxera. “Tenir una formigonera i el terra aixecat cada dia condiciona molt la nostra visió”, admet. Les obres “generen el 90% dels nostres inputs actuals”, i tant veïns com comerciants conviuen amb incomoditats constants. Tot i això, manté l'optimisme: “Estem convençuts que la nova Rambla serà millor que la que tenim ara, ens engresca el projecte de remodelació”. Alhora, el gerent relata que la Rambla ha viscut una pèrdua progressiva de l’espai públic, ocupat durant anys per usos incívics. “Si permetem que el que és il·legal ocupi l’espai públic, la gent deixa d’utilitzar-lo”, alerta.
I posa exemples concrets: grafits, orins, soroll nocturn, venedors de droga o jovent consumint alcohol al carrer. Un dels exemples més gràfics és el del Liceu. Masip recorda que les portes de l’escultor Jaume Plensa, instal·lades fa tres anys, no van néixer com un gest artístic, sinó com una mesura de protecció. “El Liceu no encarrega una obra d’art per embellir la Rambla”, explica. “Ho fa perquè havia perdut l’ús ciutadà dels seus porxos: a partir de certa hora, tot el que s’hi instal·lava eren mals usos de l’espai públic.” Davant la manca de resposta institucional, el teatre va optar per tancar-se amb art: “Van decidir posar aquestes portes perquè no hi havia cap altra manera de recuperar aquell espai”.
Masip destaca que la Rambla sempre ha estat un espai en mutació. “Als anys 90 hi havia més de vuit botigues de pell; avui només en queda una. També hi havia moltes llibreries, i ara en queden dues, i si comptem l'arribada de la Fnac, tres". La seva mirada comparteix complicitats al Born. Juan Carlos Arriaga, president de Born Comerç, ho resumeix així: “Hem deixat el cor de la ciutat sense sang”. Per ell, el problema no és només comercial, sinó conceptual. “Barcelona ha oblidat que el centre és un espai de centralitat, no de proximitat”. L’artesanat, diu, sobreviu com pot en un entorn on “competim en desigualtat amb botigues de records o pseudoartesans que venen productes de la Xina”.
Malgrat parlar des de barris diferents, Masip, Rodríguez i Arriaga creuen que la ciutat ha anat perdent singularitat. El reclam més destacable de Masip gira entorn un "mix comercial" més equilibrat, i Rodríguez explica que "s'està batallant moltíssim, amb propostes molt boniques i interessants que volen ser viables". Mentrestant, Arriaga recorda que el Born disposa “d’un espai singularíssim, amb artesans, restauració i història”, però que aquesta riquesa “s’està deixant perdre”.
En aquest mateix sentit, Garcia hi afegeix una altra capa de preocupació: “Hi ha monocultius comercials, com els supermercats 24 hores”, alerta amb preocupació. I recorda que el pla d’usos, tot i la reforma recent, “és molt restrictiu i poc promocional”, un fre més a la diversificació del centre.
El Mercat de la Boqueria i la gimcana de l'accessibilitat
Si el comerç i la identitat cultural són dues potes fràgils de Ciutat Vella, la tercera -i potser la més decisiva- és l’accessibilitat. Tots els actors consultats coincideixen que arribar al centre històric s’ha convertit en una autèntica gimcana, i que aquest aïllament explica bona part de la seva decadència comercial. El Mercat de la Boqueria, recorda Masip, “mai ha estat només el mercat del barri”, sinó un mercat de ciutat. Però la dificultat per arribar-hi en cotxe ha fet que molts barcelonins hagin deixat de venir. “Si no pots carregar la compra com faries en qualsevol altre centre comercial, acabes marxant”, sentencia.
En l'àmbit cultural, el Teatre Poliorama també ha perdut bona part del públic que venia en autocar des d'altres comarques. “Abans els deixaven a Plaça Catalunya i ara han de caminar un quilòmetre i mig. Això per a un grup de gent gran, és inviable”, diu amb certa disconformitat. El mateix passa amb els escolars: “Mou un grup de 40 nanos pel mig de Ciutat Vella i veuràs com no tornen", assenyala.
Per la seva banda, Jené considera que “Barcelona ha comprat el discurs de la ciutat dels quinze minuts”, el qual “va en contra del comerç de centralitat”. I fa comparacions internacionals: “El centre no viu del veí de la cantonada, viu de la gent que hi arriba expressament. Totes les grans ciutats del món tenen un comerç de centralitat potent: a París, els Champs-Élysées o la Rue du Faubourg Saint-Honoré; a Londres, Oxford Street o Regent Street. Aquests eixos no viuen dels residents del barri, sinó del visitant que hi va perquè sap que allà hi trobarà una oferta única”.
Arriaga hi coincideix i hi afegeix una paradoxa que li resulta sorprenent: "Vint milions de turistes visiten el centre cada any, i els barcelonins no baixen mai”. Fins i tot apunta que, en plena era de Donald Trump, “els americans mantenen Barcelona com una de les poques destinacions que no pensen deixar de visitar”.
En definitiva, Ciutat Vella i el conjunt de Barcelona s'enfronten a un repte majúscul fins al 2035: tornar a ser un centre viu, verd, net, útil i accessible per als barcelonins sense renunciar al seu paper com a aparador internacional. Les actuacions previstes fins a la data marcaran el camí, i tothom qui estima el districte haurà de demostrar que és capaç de cosir allò que durant els últims anys s’ha anat esfilagarsant.