"Fa 24 hores que treballo, vols que t'atengui?". Aquesta és alguna de les principals proclames dels metges catalans que es troben immersos en jornades exhaustes. A banda de les guàrdies i l'estrès associat, també hi ha un esgotament físic i emocional i la sensació que "no s'arriba a tot". Aquestes condicions, a més, han portat a xifres alarmants, com ara que el 40% dels professionals sanitaris a Catalunya estan afectats per l'estrès i el burnout, segons la UGT. I el pitjor de tot: no es preveu una solució a curt termini, sobretot pels més joves que després de sis anys de carrera i un de preparació per superar l'examen MIR, s'endinsen en una formació d'especialització mèdica de quatre anys que tan sols els proporciona un salari base que amb prou feines supera els 1.200 euros nets de retribució mensual. Les guàrdies es cobren a part. Com més se'n facin, més s'incrementa la nòmina. No fer-ne, per tant, no és una opció factible per a la majoria d'ells, a més d’obligatòria en gran part de les especialitzacions.
Però, sempre han sigut així d'estressants les jornades laborals i les posteriors guàrdies? Segons explica Mireia Puig, vicepresidenta del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), a VIA Empresa, "les necessitats de la població han canviat i s'està tensionant molt el sistema sanitari". De fet, l'evolució demogràfica -Catalunya ha assolit la fita de vuit milions d'habitants per primera vegada a la història- hi té molt a veure.
"Hem d'aconseguir que l'assistència estigui garantida i el concepte de guàrdia ha evolucionat amb el pas del temps. On abans un metge podia estar fent una jornada de nit o de cap de setmana, aquesta era força moderada i de no tanta intensitat". És a dir, discontínua i amb llargues pauses. Ara, en canvi, a parer de Puig, "l'activitat assistencial a la nit és gairebé tan intensa que sembla diària, d'aquí que l'esgotament emocional sigui present".
Existeix una fórmula ideal per gestionar les guàrdies?
Sense cap mena de dubte no hi ha un model únic de gestió de les guàrdies, ja que depèn de cada àmbit de la medicina. A l'atenció primària pot funcionar més les jornades de 12 hores, mentre que a urgències sí que hauria de ser per torns, a parer de l'experta consultada. "Hem d'ajustar-ho, buscar models organitzatius i laborals i saber com es paga tot", continua Puig. També s'advoca per una autonomia dels centres hospitalaris, ja que és important que aquests puguin triar el que és millor pels malalts i els metges. "Fa falta personal, ja que ens falten metges a causa del pic de jubilacions dels últims anys".
Actualment, l'organització de treball que hi ha a Catalunya provoca que un metge habitualment no treballi una jornada ordinària de 1.500 hores, com sí que és comú que es tingui establert a altres professions, com l'educació, el sector bancari o l'enginyeria. Malauradament, és freqüent que un metge treballi 1.500 hores anuals i 500 extres de complementàries. Alguns, fins i tot, han arribat a fer més de 2.100 i 2.200 hores l'any. "Cada vegada tenim menys metges i les noves generacions ens demanen no treballar aquestes jornades. Té tot el sentit, tot i que això genera una dificultat de cobertura", continua la vicepresidenta del Col·legi de Metges de Barcelona.
Un metge passa quatre anys i deu mesos de la seva vida professional fent guàrdia a l'hospital
De fet, el metge José Barquero Romero, especialista de Medicina Interna, va compartir al seu perfil de X (antic Twitter), arran de la seva retirada professional, un càlcul de quants dies de la seva vida ha passat complets a l'hospital. Prenent com a exemple el càlcul, basat en 33 anys de carrera, els metges farien una mitjana de 1.500 guàrdies de 24 hores a l'hospital. El nombre és el resultat d'una mitjana de 50 guàrdies a l'any en aquests 33 laborals. En total, un metge passa quatre anys i deu mesos fent guàrdia a l'hospital.
Dermatologia i la "bona qualitat de vida"
Què fa que un estudiant amb un batxillerat i una selectivitat excel·lents, que s'ha deixat els colzes durant els seus sis anys de Medicina i amb un MIR de nota estratosfèrica, es decanti per les patologies de la pell? La resposta és senzilla. Cada vegada és més freqüent que les millors notes de Catalunya i Espanya dels exàmens MIR es decantin per l’especialitat de dermatologia, que és de les poques que no té guàrdies obligatòries a la sanitat pública i compta amb bons sous a clíniques privades.
Per exemple, David Carrillo, és un jove metge català que ha aconseguit el número 3 del MIR de 2025 i que ha comptat al llarg dels seus estudis amb 40 matrícules d'honor en Medicina i una nota mitjana de carrera de 9,57 sobre 10. Concretament, a l'examen MIR ha tingut 169 encerts, 31 errors i zero respostes en blanc, cosa que equival a una puntuació provisional de 122,09, segons les dades del Ministeri de Sanitat. L'especialitat escollida de Carrillo? Farà la residència en dermatologia a l'Hospital Clínic de Barcelona. A més, la resta del top 5 dels millors MIR del 2025, a excepció de la número 4, Dolla Logunova, també han triat dermatologia. És el patró dels últims anys.
Les praxis dels hospitals
Durant els últims anys, els hospitals catalans han posat en marxa diverses estratègies per retenir i atreure el talent mèdic jove en un context de manca de professionals. Una de les iniciatives destacades és el programa d’incentius econòmics impulsat pel Departament de Salut, que ofereix entre 5.000 i 9.000 euros anuals extres als nous residents de Medicina Familiar i Comunitària i d’Infermeria en Salut Mental. A més, s'estan implementant mesures per flexibilitzar les condicions laborals, com ara la promoció de programes de mentoria i la facilitació de canvis interns en hospitals com l’Hospital Universitari General de Catalunya.
D’altra banda, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) alerta sobre la necessitat de planificar millor la formació de noves especialitats per evitar un dèficit de professionals en àrees com la medicina familiar, la pediatria o l’anestesiologia, tal com s'ha esmentat anteriorment amb la selecció de dermatologia per sobre la resta. La falta de previsió en aquests àmbits ha fet que molts metges joves es plantegin marxar a altres comunitats o països amb millors condicions laborals i salarials. Per evitar aquesta fuga de talent, es reclama una revisió de les condicions laborals i més estabilitat contractual per als nous especialistes. Per exemple, un estudi revela que els metges suïssos són els més ben remunerats, seguits a poca distància dels anglesos, amb salaris bruts anuals que oscil·len entre els 84.000 i 160.000 euros, depenent de l'àrea de treball, dedicació i especialitat del metge
Paral·lelament, la col·laboració entre hospitals i centres educatius s’ha convertit en una altra via per garantir una millor adaptació dels professionals a les necessitats del sistema sanitari. Centres com el Vall d’Hebron i l’Hospital del Mar treballen conjuntament amb institucions de Formació Professional per ajustar la preparació dels estudiants a la realitat del sector. Aquestes iniciatives busquen no només captar nous professionals, sinó també millorar la qualitat assistencial i garantir un futur més estable per al sistema de salut català.
A més, molts hospitals estan apostant per millorar la qualitat de vida laboral dels seus treballadors. Això inclou la implementació d'horaris més flexibles i la reducció de la sobrecàrrega administrativa perquè els metges puguin dedicar més temps a la seva activitat assistencial (aquí hi té molt a veure la implementació de la intel·ligència artificial). Algunes institucions han començat a aplicar polítiques que promouen la conciliació de la vida laboral i familiar, per exemple, mitjançant la flexibilització de les jornades o el teletreball per a tasques administratives. Aquesta orientació a un millor equilibri entre la vida personal i la laboral és un dels factors clau per evitar el burnout entre els professionals joves i els més sènior.
Sant Joan de Déu i la complexitat dels 3.400 treballadors
Anna Albert és la responsable de liderar la comunicació interna de Sant Joan de Déu, un hospital àmpliament conegut pels catalans i que compta amb 3.400 professionals amb perfils extremadament diferents. De fet, porten a terme més de 320.000 consultes anuals, assisteixen a 3.400 parts i tenen pacients de 90 països del món. Es tracta d'un dels primers hospitals pediàtrics d'Espanya i el quart d'àmbit europeu. El propòsit? Molt clar, "curar i cuidar als pacients".
Entre els principals reptes del departament de l'hospital hi ha la varietat de perfil dels treballadors, majoritàriament "actius, diversos, vocacionals i que poden estar en actiu les 24 hores del dia", segons detallava fa uns mesos Albert a Foment del Treball a l'Engagement Day 2024, un esdeveniment organitzat per Both People & Comms, juntament amb Foment del Treball i l'Associació Catalana de Direcció de Recursos Humans, amb l'objectiu de “crear connexions autèntiques amb els públics interns i externs i fomentar l'atracció de talent".
Per entendre'ns, un hospital "mai s'atura". Hi ha des d'infermers, auxiliars, metges, personal tècnic de laboratori i perfils d'àrees funcionals. I també professionals que es desplacen a casa dels infants per millorar els tractaments. Avantatges? Facilitat per retenir el talent perquè “com que som un hospital monogràfic en l’àmbit pediàtric, és un hospital atractiu pels perfils assistencials que volen fer carrera en aquest àmbit” i "el quart al rànquing europeu" i engagement amb els treballadors, sobretot els més sèniors.
Els cafès amb la direcció permeten rebre un 'feedback' constant i poder comunicar l'estratègia i la cultura de l'organització
Això sí, la responsable de comunicació interna també apunta els reptes pendents i que té a veure amb la generació Z (nascuts a partir del 1997), sobretot. Es tracta de “seduir-los” i d'aquí que hagin promogut una estratègia des de l’àrea de comunicació interna per evitar la fuga de talent. Per tant, a part de les enquestes de satisfacció personal, han impulsat entrevistes en profunditat i cafès amb la direcció, que consideren un "win-win" per les dues parts, ja que els permet rebre un feedback constant i també poder comunicar l'estratègia i la cultura pertinent amb proximitat. També ho acompanyen d'una presentació anual del CEO, diversos fòrums, reconeixement als treballadors que porten 25 anys i fan accions per "donar protagonisme" al dia de cada professional, des del d'infermeria fins al de medicina. Per exemple, el 12 de maig és el dia internacional de la infermeria i ja ho tenen tot a punt.
Al cap i a la fi, curar i cuidar els altres només és possible si qui ho fa no està trencat per dins. I els metges ho tenen clar: potser ha arribat l’hora de cuidar també qui ens cuida.