La presidència de Donald Trump ha viscut un xou monumental amb la nominació de Brett Kavanaugh per al Tribunal Suprem. Les midterms del 9 de novembre han estat, estan essent i seran les protagonistes fins al pròxim dia en què es durà a terme la votació. D’altra banda, el NAFTA s’ha transformat en USMCA sense que hagi canviat res essencial però que és una gran victòria per al president Trump, ja que va prometre la renegociació del NAFTA. Així mateix, el cas Skripal ha viscut un episodi d’alta tensió, ja que el Regne Unit ha revelat la identitat dels assassins a través del web Bellingcat. A més, el New York Times ha publicat un extens reportatge sobre les finances històriques del president Trump i el KremlinGate passa per un període d’impasse a l’espera de les midterms.
Mitjans i russos
Les midterms del propvinent 9 de novembre ho condicionen tot. Per exemple, el New York Times ha acusat al president Trump de “frau brut” en un reportatge basat en la Llei de Llibertat d’Informació (FOIA) en el que els autors demostren que el president va rebre una herència de 400 milions de dòlars de forma fraudulenta i opaca al fisc. Després d’un any d’investigació i més de 15.000 documents, el NYT va publicar un reportatge molt extens -i també un documental- però el cert és que a escala mediàtica el fracàs fou total, en part per no voler compartir amb la resta de mitjans, com seria el normal en un cas com aquest, la història que, no ens enganyem, li falta ganxo quan tenim històries d’espies cada dia.
L’exemple de Bellingcat és perfecte, ja que una iniciativa de periodistes amateurs ha aconseguit destapar la identitat dels autors de l’intent d’enverinament a la família Skripal i ha revelat la identitat dels dos sospitosos que van ser entrevistats a RT -un conegut outlet del Kremlin- i que havien explicat que havien anat a Salisbury a fer turisme. La forma d’identificar els sospitosos ha estat bastant simple: per una banda han demanat permís per mirar les gravacions de càmeres públiques i, per una altra, han anat al mercat negre moscovita i han comprat la base de dades de trànsit russa -que es pot comprar anualment des que va caure l'URSS. En aquesta base de dades, on figura el nom i la foto, s’ha identificat els dos sospitosos com a membres del GRU -la Intel militar russa-, ja que la seva adreça en aquesta base de dades és la de la seu del GRU. El motiu perquè la seu que consti a trànsit sigui la del GRU no és altra que no tramitar multes de cap tipus i perquè la policia ni detingui ni faci cap moviment contra els agents russos. El cert és que Theresa May ha reaccionat amb virulència contra Vladimir Putin i no és clar quines conseqüències pot tenir tot plegat a hores d’ara.
Midterms i eleccions
La campanya electoral de les midterms ha provocat que el Fiscal Especial Mueller agafi un perfil baix aquestes setmanes, ja que del resultat de les midterms en depèn l’estratègia que pugui seguir els pròxims tres mesos. Les enquestes mostren bones oportunitats per als demòcrates per tal de recuperar una de les dues cambres. Fins i tot les dues, ja que la tendència és que en els swing states -els Estats que tradicionalment canvien de color- el rendiment dels dems és força bo, alhora que en els estats típicament republicans arriben al 42-43% de vot en moltes enquestes.
El cert, però, és que els demòcrates no estan exempts de problemes, ja que els demòcrates socialistes estan guanyant moltes més primàries del que és costum: Alexandria Ocascio va obrir la veda a Nova York guanyant a un peix gros de l’establishment dem. Això ens indica per on anirà la campanya i, per tant, no està gens clar que alguns candidats demòcrates millorin en res als candidats de l’alt-right de Trump: la mateixa Ocasio parla exactament igual que Donald Trump. La bona notícia per als demòcrates és que l’exalcalde de Nova York, Michael Bloomberg -un independent pur- s’ha registrat a la convenció demòcrata del 2020, cosa que implica que es presentarà a les primàries. Sens dubte, Bloomberg és de llarg el millor candidat que tenen els demòcrates per intentar batre al president Trump -Robert Mueller al marge.
Un nou inquilí al Tribunal Suprem
El xou monumental l’hem viscut durant la nominació de Kavanaugh per a la plaça vacant al Tribunal Suprem. Durant el procés de nominació van sortir al pas diversos testimonis que el van acusar d’assetjament sexual, de comportament incorrecte, de prendre massa alcohol. I el resultat fou que la premsa americana va sortir a la caça i captura de testimonis d’aquestes acusacions. Els van trobar i com a resultat van acabar al Senat explicant la seva experiència amb Kavanaugh. Cal deixar clar que moltes d’aquestes històries fan referència al passat i no al present de Kavanaugh, per la qual cosa és dubtós que els senadors les haguessin hagut de tenir en compte. No obstant això, el cert és que les coses que explica Kavanaugh i els testimonis són discordants i així neix l’acusació que el candidat va mentir sota jurament al Senat. I per aquest motiu no podia ser confirmat.
Els republicans van ser més ràpids que els demòcrates i van impulsar una investigació de l’FBI -que no inclou entrevistes amb els testimonis- i quan aquest va publicar el seu informe exculpatori va facilitar que els senadors republicans que dubtaven -concretament tres- poguessin votar a favor de la confirmació de Kavanaugh exceptuant la senadora Murowski que va votar en contra. Finalment, Brett Kavanaugh va ser confirmat com a membre del Suprem per 50-48 malgrat que la pressió per tombar-lo, també des del partit republicà, fou enorme. Fins al punt que grups de manifestants van ocupar primer el Capitoli i després l’interior del Senat, enganxant cartells a les portes contra el ja Magistrat del Suprem.
Iran i una dimissió a l'ONU
En política exterior, la tensió ha augmentat arran de les sancions a l'Iran. El Departament d’Estat va imposar fa unes setmanes noves sancions econòmiques a les empreses que operen a l'Iran -amb la UE en contra- i la reacció de l’Iran fou anar al Tribunal de La Haia que ha dictat favorablement a l’Iran d'acord al Tractat de l’Amistat de l’any 1955 (Treaty of Amity) entre l'Iran i els EUA. La resposta dels Estats Units no s’ha fet esperar i la seva reacció ha estat la de trencar aquest tractat de forma unilateral. Un dels efectes col·laterals ha estat la dimissió de Nikki Halley, l’ambaixadora plenipotenciària dels EUA a l'ONU nomenada per Barack Obama el 27 de gener del 2017, que vol protegir la seva carrera de Donald Trump.
Tot queda pendent pel resultat de les eleccions vinents al Congrés i al Senat, que marcaran l’agenda de Mueller i del president Trump. La batalla serà espectacular, no s’ho perdin per res del món.