"Trump és la conseqüència natural de la gran recessió"

L'economista Ivan Aguilar analitza com pot afectar la política dels Estats Units a Catalunya

L'esmorzar s'ha celebrat al Gremi de Fabricants de Sabadell. | Àngel Bravo
L'esmorzar s'ha celebrat al Gremi de Fabricants de Sabadell. | Àngel Bravo

Donald Trump ens afecta a tots. Si el 4 de juliol és el Dia de la Independència dels Estats Units, l'endemà és la jornada de reflexió: d'on venim i cap a on anem. "El president Donald Trump és la conseqüència natural de l’impacte de la gran recessió dels Estats Units", ha assegurat l'economista i col·laborador de VIA Empresa, Ivan Aguilar, en un esmorzar organitzat pel diari digital i IberCaja a l'emblemàtic edifici del Gremi de Fabricants de Sabadell. Des de bon començament, s'ha servit el dèficit comercial, la immigració i la relació entre els Estats Units i Catalunya com a plats forts.

Aguilar: "La por que hi ha és que Trump compleixi i si ho fa, entrarem segur en recessió"

Les grans crisis econòmiques ho fan tremolar pràcticament tot: el sistema financer internacional va caure, el crèdit bancari es va quedar sense liquiditat i el comerç internacional se'n va ressentir. La bandera nord-americana va seguir onejant i després de dos mandats de l'expresident Barack Obama, l'empresari Donald Trump va arribar oficialment a la Casa Blanca el 20 de gener de 2017. Carregat de promeses, amb barres i estrelles, entre les quals destaca una reducció del dèficit comercial del 25% a través d'aranzels.

En aquest sentit, Aguilar apunta que "la por que existeix és que Trump compleixi i si ho fa, entrarem tots segur en recessió". De moment, el president nord-americà ja ha posat en marxa la maquinària per validar el seu poder, aplicar polítiques aranzelàries amb qualsevol aliat o enemic i trencar així amb el reglament de l'organització mundial de comerç.

Esmorzar VIA Empresa Ibercaja amb Ivan Aguilar. | Àngel Bravo

Fotografia d'Àngel Bravo.

"Els superàvits i els dèficits comercials s’han posat al centre del debat polític", ha recordat l'economista davant l'atenta mirada de representants de les patronals i empreses més importants de Sabadell com són el Gremi de Fabricants, el Centre Metal·lúrgic, Ceisc, Texfor o Mikalor, entre altres.

El gol del comerç

Partidari de trencar tòpics i també relats mediàtics, Aguilar critica que "hi ha la mania de convertir el comerç en un equip de futbol". I a més, amb resultat equivocat: ni els països amb superàvit comercial són els bons, ni aquells amb dèficit comercial són els dolents. No es tenen els fluxos comercials o els salaris en compte. Però, a parer seu, és precisament aquesta màxima "d'orgull nacional" la que activa el populisme de dretes i acaba parlant d'immigració.

Aguilar: "Hi ha la mania de convertir el comerç en un equip de futbol"

"La immigració és clau per la innovació", alerta. Per què? L'especialista en bancs centrals i sistemes monetaris ho té molt clar: la immigració és el capital humà que es té i el capital humà és clau per innovar. Dit així, sembla una senzilla regla de tres capaç de fer aixecar tot Silicon Valley com a estadi més emprenedor i rupturista d'arreu del món. "Si no tens una societat molt oberta amb la immigració, no és possible trobar les habilitats adequades per innovar", insisteix.

El precedent del Japó és prou significatiu: "del banc del món" va passar a "un dels dèficits comercials més grans del planeta". Com era d'esperar, va haver-hi entremig una crisi bancària capaç de convertir en dolent aquell país que era considerat com a bo i en només tres mesos. Desafortunadament pels seus interessos, no hi van faltar un tipus al 0% com tampoc un efecte envelliment capaç de reduir la base de capital humà després de la generació baby boom i de retruc, la innovació.

Ivan Aguilar en un esmorzar de VIA Empresa i Ibercaja. | Àngel Bravo

Fotografia d'Àngel Bravo.

Qui sap si el passat japonès acaba sent el futur present dels Estats Units i per contagi, de la Unió Europea... Mentrestant, el Brexit també juga el seu propi partit amb "negociació complexa", inestabilitat política i puntualitat britànica.

Dels Estats Units a Catalunya

A Catalunya, el comerç també fa gols en forma de superàvit. "No hi ha res millor a la vida que poder facturar sense endeutar-se", predica Aguilar. L'economia catalana "creix a bon ritme" però l'atur segueix sent elevat, tot i que per sota del 12%. Precisament això és el que fa difícil apujar els salaris, tal com es fa als Estats Units a partir del 6% o el 7%.

Amb les dades a la mà, l'analista recorda que el 50% de totes les exportacions catalanes depenen d'un total de 30 empreses, entre les quals figuren Seat, Covestro, Basf o Grífols. De fet, hi ha una especial concentració en el sector manufacturer. Encara més: Catalunya exporta per valor de més de 200 milions d'euros als Estats Units, el que suposa al voltant d'un 5% del total català.

El 50% de totes les exportacions catalanes depenen de 30 empreses

Així doncs, segons Aguilar, els efectes de la política Trump a Catalunya vindrien per dos costats: efectes localitzats que farien collar preus a proveïdors o no directament no vendre als Estats Units alhora que efectes de segona ronda per la unió monetària. És a dir, les relacions entre els dos màxims socis industrials catalans com són França i Alemanya amb els Estats Units afectarien també a Catalunya. Per si de cas, la Comissió Europea ja ha publicat un document sobre les possibles represàlies que hi haurà si Trump passa de l'amenaça aranzelària a una realitat de barreres.

I de cara als emprenedors, Aguilar aconsella "mirar més a Frankfurt i Londres" que a Silicon Valley. Les comparacions són odioses però són: la diferència de salaris mitjans entre San Francisco i Barcelona en una empresa tecnològica pot rondar els 260.000 euros. I augura: "La disrupció de veritat vindrà amb la intel·ligència artificial I la programació quàntica".

Més info: Del somni a la (des)igualtat, de barres i estrelles

Per mal de molts i consol de pocs, una (gran) guerra comercial is coming... I val més posar de fons The American Amnesia i recordar la crítica que el professor nord-americà de Yale, Jacob S.Hacker, ha fet per VIA Empresa: "La visió de Trump del Make America Great Again és diametralment oposada a com Amèrica s'ha fet gran". De nou, més barres i una mica menys d'estrelles.

L'art de convèncer Trump

"Donald Trump és imprevisible", etziba Aguilar de nou. Tan imprevisible que es pot barallar al mateix temps amb la UE, Mèxic, el Canadà i la Xina per una qüestió d'aranzels. Tan imprevisible que li pot regalar una foto i una encaixada de mans a Kim Jong-Un "sense res a canvi". Tan imprevisible que el també analista de Trumponòmics, fins i tot consideri "la possibilitat que tot plegat amagui una pressió de Trump sobre la Xina per Corea del Nord".

Ivan Aguilar VIA Empresa. | Àngel Bravo

Fotografia d'Àngel Bravo

Amb Obama això no passava, que dirien des de la tribuna del món. Almenys, una guerra comercial a gran escala era "impensable". Segons Aguilar, "les relacions internacionals són poder en estat pur i confiança. Les guerres comencen quan la confiança es trenca..." I això que tant a la diplomàcia com a la vida, la confiança és difícil de guanyar i molt fàcil de perdre.

Així doncs, quines són les claus per portar-se bé amb Trump? El col·laborador de VIA Empresa ho té clar: "Sempre s'ha de quedar amb la sensació que és ell qui mana. Has d'aconseguir que fàci allò que vols però que pensi que segueix manant". Si el filòsof alemany Arthur Schopenhauer que va publicar una sèrie d'obres sota el nom de L'art de... s'hi posés a reflexionar, segurament escriuria L'art de convèncer Trump i fer-li creure que mana.

Més informació
Trump i Jong-un, una encaixada de mans de franc
Trump: guerra nuclear, comercial i un velocirraptor
Trump i la guerra comercial
Avui et destaquem
Comentaris