Mor Antoni Subirà, exconseller d'Indústria i impulsor dels clústers

Subirà va ocupar la conselleria de la Generalitat entre 1989 i 2002

Antoni Subirà va ser conseller d'Indústria, Comerç i Turisme | Fundació Enciclopèdia Catalana Antoni Subirà va ser conseller d'Indústria, Comerç i Turisme | Fundació Enciclopèdia Catalana

L'exconseller d'Indústria de la Generalitat durant el Govern de Jordi Pujol, Antoni Subirà, ha mort aquest diumenge, segons ha anunciat el president català Carles Puigdemont a través de twitter. "Ha mort el conseller Antoni Subirà. Li devem moltes coses, especialment el paper internacional exitós de Catalunya en política de clústers", ha reivindicat.

Subirà, nascut a Mataró el 1940, va ser un dels fundadors a la clandestinitat de CDC juntament amb Jordi Pujol i Miquel Roca, així com el conseller més longeu dels 23 anys de govern de l'expresident de la Generalitat.

Enginyer, professor i consultor

Casat amb una cosina de Pujol, amb qui va tenir tres fills, va créixer en una família d'industrials i es va doctorar en Enginyeria Industrial, després de la qual cosa es va traslladar als Estats Units i va tornar el 1965 a Catalunya per incorporar-se al IESE com a professor de direcció econòmica, i també va exercir com a consultor per a diverses empreses.

El seu interès per la política es va accentuar durant la transició i, juntament amb Pujol i Roca, van fundar CDC, partit en el qual va exercir diferents responsabilitats fins el 1980, any en el qual va ser triat diputat al Parlament, i poc després va ser portaveu del grup parlamentari de CiU.

Subirà és nomenat conseller d'Indústria i Energia el 1989, i set anys després conseller de Comerç i Turisme, fins a finals de 2002. Com conseller, va impulsar la internacionalització del sistema productiu català, la implantació d'infraestructures tecnològiques avançades de serveis a diferents sectors, i va formar part de nombrosos consells: COPCA, Institut Català de Consum, Institut Català de Tecnologia, Turisme de Catalunya, Centre Internacional de Mètodes Numèrics de l'Universitat Politècnia de Catalunya, Catalana d'Iniciatives, ICEX i Fira Internacional de Barcelona.

La polèmica

Durant la seva trajectòria com a conseller, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el va investigar per presumpte suborn, encara que el cas es va arxivar, i va destacar també la seva oposició i crítica al cas Turisme, pel qual presumptament el Govern va encarregar informes a empreses vinculades a dirigents de CiU que després no es van arribar a lliurar.

La seva gestió al voltant del cas Lear, multinacional de components de l'automòbil, de la Maison de la Catalogne a París i la normativa sobre subministrament elèctric, després dels nombrosos corts i apagades del temporal de neu que va assotar Catalunya en 2001, van ser algunes de les qüestions més polèmiques sent conseller.

Enciclopèdia i Universitat

Després del seu adéu de la política, Subirà va reprendre la seva carrera universitària i es va incorporar de nou com a professor d'administració d'empreses a l'IESE.

El 2016 va ser nomenat president de la Fundació Enciclopèdia Catalana, substituint Jordi Porta, i també va assumir la presidència del consell d'administració del grup d'empreses, encapçalat per Enciclopèdia Catalana, i del que depenen la comercialitzadora Digec, l'editorial La Galera, les participacions en Edicions 62 i la distribuïdora Àgora.

Més informació
Per a qui és rendible el turisme?
La campanya de Nadal comença amb descomptes
Catalunya, terra de clústers
Avui et destaquem
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

El més llegit