Amb l’arribada del virus de la Covid els diferents països de tot el món han anat posant i traient restriccions per a fer-hi front. Existeix un índex, l’anomenat Oxford Coronavirus Government Response Stringency Index que calcula, per a cada dia i per a cada país, un indicador de les restriccions que els països apliquen, i que va des de 0 fins a 100, essent el nivell 100 el de màximes restriccions possibles i òbviament 0 el de menys. Aquest còmput l’efectua la Blavatnik School of Government de la Universitat d’Oxford. Per avaluar-ho té en compte fins nou mètriques que inclouen des de tancaments d’escoles, tancaments del lloc de treball, cancel·lació d’actes públics, restriccions a les reunions en públic, tancaments de transport públic, requeriments de quedar-se a casa, campanyes d’informació pública, restriccions dels moviments interns, així com controls als viatges internacionals. De l’observació d’aquestes dades individuals per a cada país en les diferents dates, en surten unes conclusions prou interessants. Podem començar fent una mitjana simple de tots els països del món, obtenint aquest resultat:
Elaboració pròpia sobre les dades del Oxford Government Response Stringency Index
Podem observar com, a nivell mundial, el màxim de restriccions es va assolí el 18 d’abril de 2020, arribant al nivell 79,7. D’ençà d’aleshores el nivell de restriccions va baixar primer de cop, i després ha anat baixant molt més suaument, fins arribar al nivell actual de 44,9. Una de les primeres conclusions a treure’n és que no es percep en el gràfic l’aparició i distribució de les vacunes. El dia 9 de novembre de 2020, en que s’anuncia la primera de les vacunes, la de Pfizer, aquest mateix índex marcava el nivell 53,1. És a dir, tot i disposar de moltes vacunes que són a més molt efectives, d’haver posat ja fins ara unes 8.500 milions de vacunes a tot el món, i de tenir a més de 3.600 milions de persones completament vacunades, gairebé el 47% de la població mundial; el nivell de restriccions aplicats pels governs es manté molt semblant.
Una altra observació curiosa s’obté quan s’elabora un altre índex amb les mateixes dades, ponderant aquesta vegada pel PIB de cada país, i es compara amb l’índex equiponderat ja mostrat. La diferència entre ambdós índex es pot veure en el següent gràfic:
Elaboració pròpia sobre les dades del Oxford Government Response Stringency Index
Quan el gràfic està per sobre de zero significa que els països més rics, els que tenen un PIB superior, apliquen unes restriccions Covid més fortes que la resta de països. Es pot apreciar com des de l’inici de la pandèmia les mesures les van començar prenent els països més rics, amb la línia ascendent, i com a partir del 5 de març les mesures es van escampant per tot el món, amb la línia descendent. Des del 30 de març del 2020 fins el 22 de maig del 2020, poc menys de dos mesos, les restriccions van ser superiors als països amb menys PIB.
Sembla derivar-se de les xifres que les restriccions Covid tenen cada vegada més relació amb magnituds de caire econòmic
Des d’aleshores i fins ara, es pot observar com els països amb més PIB han implementat unes restriccions més fortes que els altres, i amb una tendència creixent en el temps. És a dir, la relació entre el PIB i les restriccions Covid tendeix a anar augmentant. A finals d’agost de l’any 2020 el nivell de restriccions a l’índex equiponderat era de 57,6, i a l’índex ponderat pel PIB era de 63,6, el que suposa una diferencia de sis punts. Un any més tard, a finals d’agost de l’any 2021 el primer havia baixat fins 50,2 i el segon havia disminuit molt menys, mantenint-se en un 60,0, el que suposa una diferència de 9,8 punts. A l’actualitat l’índex equiponderat marca el 44,9 ja esmentat, mentre que el ponderat pel PIB manté encara un 56,4, una diferència d’11,5 puntos.
Restriccions i turisme
Finalment, i no pas menys important, és certament curiós comparar les dades per grups de països, com ara els qui formen part del G-20, o el dels 7 països del món els habitants dels quals es gasten més diners, en valor absolut, a fora del seu país en concepte de turisme. Segons l’Organització Mundial de Turisme, i prenent les dades del 2019, aquests països són, per ordre: La Xina, els Estats Units d’Amèrica, el Regne Unit, França, Austràlia i Canadà.
Podem observar-ho en el següent quadre comparatiu de les restriccions Covid, que parteix de la situació de pràctica igualtat de finals de maig del 2020:
Com es pot veure, per una banda, son els països més exportadors de turistes els qui mantenen unes majors restriccions de forma continuada en el temps. Alhora són els que han evolucionat menys, ja que les seves restriccions són ara només un 10% inferiors a les del 31 de maig del 2020 (de 70,4 a 63,2), mentre que a nivell mundial les restriccions són actualment un 35% inferiors al que eren a la mateixa data (de 69,5 a 44,9). Igualment crida molt l’atenció el fet de que amb l’aparició de la variant Ómicron els top 7 països exportadors de turistes del món hagin endurit un 9% les seves restriccions (de 57,9 a 63,2), mentre que el conjunt del món les hagi disminuït lleugerament (de 45,3 a 44,9).
Tot i coneixent perfectament que correlació no implica causalitat directa, sembla derivar-se de les xifres que les restriccions Covid tenen cada vegada més relació amb magnituds de caire econòmic. És altament probable que siguin cada vegada més reflex d’una política econòmica molt proteccionista. Una política pensada, i molt ben dissenyada pel que fa als detalls, per a mantenir el consum dins del propi país tant com sigui possible, especialment en aquells països on els seus habitants tenen una tendència natural a gastar molt fora del propi país.
El simultani fort augment de l’estalvi que s’ha donat de forma generalitzada arreu per la impossibilitat de fer certes despeses, per una banda, i les fortes ganes d’utilitzar una part d’aquest estalvi cap a un lleure que s’ha vist restringit durant un temps prou llarg, per l’altra, semblen haver empès a certs governs a aprofitar l’avinentesa. Va ser a finals de novembre que la pròpia Organització Mundial de la Salut va renyar a alguns governs, per no actuar amb criteris científics, en el tancament de les fronteres de Sud-Àfrica a rel de la nova variant. Ciència o Política econòmica, aquesta és la qüestió.